Revisió Històrica

Si parlem de la història de la humanitat, no ens quivocam si afirmam, que la major part d’aquesta s’ha centrat merament en la supervivència ignorant el per què de moltes malaltíes i necessitats sanitàries així com nutrició, evidenciant a l’hora un alt grau de mortandad.
És díficil doncs, que en aquestes condicions, a més es pretengués la protecció social dels més dèbils.
Si estudiam les tases de mortalitat infantil fa dos segles, veurem com era superior en un terç la tasa de mortandad als primers anys de vida després del naixement.
Els avenços que ha sofert el món des de llavors han redundat ja no sols en expectatives de vida, sino també en protecció i benestar dels humans més dèbils; en definitiva també s’ha anat augmentant la protecció social.
No ha estat aquest, ni molt manco un procés fàcil ni ràpid, recordem les situacions d’explotació laboral infantil soferta a la revolució industrial. Ha estat progressivament que s’ha pres consciència d’una realitat ignorada fins el moment, i que ha provocat que poc a poc milloràssin les condicions a les que la infantesa es vèia sotmesa. És el canvi en les actituds socials que permet que l’edat mínima per treballar passés de deu, a dotze, i posteriorment a setze anys.
És important tenir en compte, que coses que per a nosaltres avui dia ens resulten tan òbvies, no ho han estat per la majoria de la societat fins fa pocs anys, i el que és pitjor, no ho és encara per bona part de la mateixa.
És a la darrera mitad del S.XIX en que apareixen les primeres aproximacions a allò que entendrem com a desprotecció infantil. Es comencen a crear societats des de diferents camps preocupades per la infantesa, també és en aquest moment en que es creen els Jutjats de Menors a alguns països amb l’objectiu de no mesclar joves delinqüents amb criminals més majors i experimentats.
Tot això mostra l’inici d’una certa preocupació per la protecció dels infants que va fent peu en la societat més occidental.
Un dels moments claus es produeix en la dècada de 1960 a Denver, on Kempe i cols.(1962) publiquen el seu famós treball sobre “La síndrome del nin apallissat”.
Fins aleshores la protecció a l’infant es focalitzaba gairebé exclusivament en la recollida i internament dels orfes o nins abandonats pels seus pares que no teníen possibilitats de ser cuidats per ningú, de manera que la tutela per part de la societat no s’immiscuia en les responsabilitats de la familia, sols romania com a simple protecció assitencial dels nins abandonats.
Sembla ser, a més, que la publicació d’aquest treball va arribar a un moment en que la societat americana estava preparada per assumir la situació i reaccionar de manera eficaç.
En pocs anys s’introduïren importants canvis legislatius, tant federals com estatals engegant així un procés de sensibilització cap a les diferents formes en que els nins eren objecte d’un tracte inadequat per part dels responsables de la seva cura.
A Europa es produí un procés paralel en els països més desenvolupats, degut a l’aïllament d’Espanya sociopolític, i a l’escàs desenvolupament de protecció social sofèrem un retràs significatiu al ocorregut a altres àmbits socials, essent pocs els testimonis que poden trobar-se sobre l’estudi dels maltractament a la infància