Acolliment Familiar

INTRODUCCIÓ: CONCEPTES BÀSICS I MODALITATS

L'acolliment familiar ve a ampliar la gamma de recursos d'atenció a la infància, restringits fins a fa molt poc a l'internament en institucions. No obstant això, la realitat és que l'acolliment familiar no ha de ser entès com figura que ve a substituir als centres residencials. Es tracta de dos recursos distints, ambdós tenen raó d'ésser i poden ser útils a l'hora de donar una resposta adequada a les necessitats de les persones menors d'edat. El recurs d'acolliment familiar proporciona al nen, nena o adolescent una atenció sustitutoria o complementària durant un període de temps determinat, quan la seva pròpia família no pot atendre-li i quan l'acolliment residencial o l'adopció no són possibles o desitjables. És una forma que té la societat de garantir el benestar de la persona menor d'edat que manca d'una cura adequada per part dels seus pares i mares. Els objectius últims de l'acolliment familiar han de ser la promoció i desenvolupament adequat de la personalitat del nen, nena o adolescent, i una millora dels problemes de tipus personal o social que presenti. Els nens, nenes o adolescents que han de ser incorporats als programes d'acolliment familiar són la majoria d'aquells que no poden ser adequadament atesos per les seves famílies en les seves pròpies cases, i que estan capacitats per a acceptar altres vincles familiars, i participar en la vida familiar i comunitària sense perill per a ells mateixos o per a uns altres.
L'acolliment pot definirse com la mesura que suposa atorgar la Guarda d'un nen, nena o adolescent a una persona o nucli familiar, amb l'obligació de cuidar-li, alimentar-li i educar-li per un temps, amb el fi d'integrar-li en una vida familiar que substitueixi o complementi temporalment a la seva natural.
Tot això amb independència que els pares i mares estiguin o no privats total o parcialment de la pàtria potestat.
Els dos principis fonamentals que inspiren la mesura d'acolliment són:
• Normalització: se li oferix la possibilitat de ser atès en una família, encara que sigui diferent a la seva per naturalesa, integrat en un nucli familiar i duent una vida igual que altres nens, nenes o adolescents.
• Individualizació: se li oferix la possibilitat d'entaular relacions directes i personalitzades amb les fi guras adultes i si escau amb altres nens, nenes o adolescents d'un nucli reduït com és la família.

TIPUS D'ACOLLIMENT FAMILIAR, DEPENENT DE LA VIA DE FORMALITZACIÓ

La nostra legislació estableix i regula dos tipus d'acolliment familiar:

• Administratiu.
• Judicial.

• Acolliment Administratiu. És aquell acolliment formalitzat per la pròpia Entitat Pública. Per a poder aplicar-se aquest recurs és imprescindible que totes les parts implicades consenteixin (l'Entitat Pública; els pares i mares, sempre que no estiguin privats de la pàtria potestat; els acollidors, i l'adolescent de 12 anys complerts). Aquest acolliment es formalitzarà per escrit, havent de constar en el contracte, a més dels consentiments, els objectius de la mesura, el seu caràcter remunerat o no i tots aquells aspectes que es considerin necessaris per la seva eficàcia i garantia. Entre aquests aspectes que fa referència el contracte d'acolliment familiar s'inclou: el temps de l'acollida, el règim de visites, els drets i les obligacions dels pares i mares i dels acollidors, les obligacions i intervenció de l'equip tècnic i tots aquells aspectes que aportin claredat en quant a l'acollida. Tot això va orientat a crear situacions clares tant per al nen, nena o adolescent com per als altres implicats.

• Acolliment Judicial. Es produeïx per resolució del Jutge o Jutgessa qui ha d'intervenir i decidir en aquells casos que els pares, mares o tutors s'oposin a l'acolliment. Quant a la formalització de l'acollida, aquesta es materialitzarà per acte judicial, reflectint la proposta de l'Entitat Pública, si escau, i havent de constar els consentiments d'aquells que han de prestar-lo, el seu caràcter remunerat o no i tots aquells aspectes que es considerin necessaris per la seva eficàcia i garantia. Un d'aquests aspectes haurà de ser precisament el règim de visites que serà establert o suspès pel jutge o Jutgessa atenent sempre a les circumstàncies i interès de la persona menor d'edat.
Per altra banda, igual que en l'acolliment administratiu, en aquest tipus d'acollida es concedeix un paper essencial al seguiment, atorgant aquesta responsabilitat a l'Entitat Pública. Aquesta, a través dels seus equips tècnics, haurà de valorar l'evolució de l'acollida, la integració del nen, nena o adolescent i oferir el suport tècnic necessari als acollidors.

MODALITATS D'ACOLLIMENT FAMILIAR, DEPENENT DE LA SEVA FINALITAT

Igualment, les tres modalitats d'acolliment familiar (en funció de la seva finalitat) establert en l'article 173 i 173 bis del Codi Civil conforme a la Llei Orgànica 1/1996 de 15 de gener són:

• Acolliment familiar simple.
• Acolliment familiar permanent.
• Acolliment familiar preadoptiu.

1.Acolliment familiar simple: Tindrà caràcter transitori, bé perquè de la situació del nen, nena o adolescent és prevegi una reinserció en la seva pròpia família, bé en tant s'adopti una mesura de protecció que revesteixi un caràcter més estable. Les característiques d'aquesta modalitat d'acolliment són els següents:
• És una fase en el procés d'estabilització d'una família que travessa crisi puntuals. Els motius que justifiquen la utilització d'aquesta mesura són en general situacions que és preveuen com transitòries però que afectin greument a la capacitat protectora dels pares i mares pel que fa als seus fills i filles.
• L'objectiu és que els pares i mares és facin càrrec dels seus fills i filles al més aviat possible, mantenint relació durant l'acollida.
• La família d'acollida és complementària de la família d'origen i no substituïda (paternitat compartida). La família acollidora ha de facilitar els relacions i visites del nen, nena o adolescent amb la seva família biològica, per a mantenir els vincles afectius (una característica que ho diferència de l'adopció).
• És determina, d'una forma aproximada, el temps de durada de l'acollida.
• És dóna preferència, sempre que sigui possible, a l'acolliment de nens, nenes o adolescents amb membres de la seva família extensa (oncles, avis, etc.) i persones reunides, perquè l'acolliment és realitzi dintre de l'àmbit social del nen, nena o adolescent i així evitar desajustaments en el retorn a la seva família natural.
• També pot ser una mesura de protecció com pas previ a una mesura defi nitiva.

2.Acolliment familiar permanent: És aquell acolliment sense previsió de tornada o amb previsió de tornada a llarg termini, que oferix una vida familiar a un nen, nena o adolescent durant el temps que calgui. Aquests acolliments és realitzen quan les possibilitats de tornada no són possibles o desitjables i al mateix temps la separació definitiva per mitjà de l'adopció tampoc és el recurs adequat. En tal supòsit, l'entitat pública podrà sol·licitar al Jutge o Jutgessa que atribueixi als acollidors aquelles facultats de la tutela (funcions tuitives) que facilitin l'acompliment dels seves responsabilitats, atenent en tot cas a l'interès superior de la persona menor d'edat. Les característiques d'aquesta modalitat són les següents:
• La situació jurídic-legal del nen, nena o adolescent no està determinada com per a poder enfocar un acolliment preadoptiu.
• Les circumstàncies o característiques especials (manques afectives, necessitat d'estímuls, etc.) són tals que és considera necessari el seu desenvolupament en un àmbit familiar i no en un centre d'acollida.
• És mantenen els llaços amb la seva família d'origen.

3.Acolliment preadoptiu: L'entitat pública podrà formalitzar un acolliment familiar preadoptiu quan consideri, amb anterioritat a la presentació de la proposta d'adopció que fora necessari establir un període d'adaptació del nen, nena o adolescent a la família. Aquest període serà el més breu possible i, en tot cas, no podrà excedir del termini d'un any. La proposta d'adopció és presentarà, davant l'autoritat judicial, sempre que els acollidors reuneixin els requisits necessaris per a adoptar, hagin estat seleccionats i hagin prestat davant l'Entitat Pública el seu consentiment a l'adopció, i és trobi el nen, nena o adolescent en situació jurídica adequada per a la seva adopció.

OBJECTIUS I TASQUES GENERALS COMUNES A TOTES LES MODALITATS D'ACOLLIMENT FAMILIAR

• Proporcionar un entorn familiar càlid, afectuós, predictible, segur i individualitzat per als nens, nenes o adolescents quan no puguin romandre atesos i/o protegits en la seva pròpia llar. Mentre els nens, nenes o adolescents es troben en acolliment familiar es portaran a terme intervencions amb l'objectiu prioritari que retornin amb la seva família sempre que això es consideri possible i adequat per al seu interès.
• Promoure el benestar integral del nen, nena o adolescent atenent als seus possibles retards i/o necessitats en els seus diferents àmbits del desenvolupament, fomentant el manteniment de la seva identitat familiar i dotant-li d'habilitats que li permetin ocupar els rols corresponents al seu estat evolutiu.
• Proporcionar als pares i mares i nens, nenes o adolescents acollits els recursos necessaris perquè puguin afrontar i superar el procés i les conseqüències de la separació i pèrdues implícites en l'acolliment familiar.
• Evitar les ruptures, canvis i prolongació innecessaris de l'acolliment, seguint per a això criteris adequats en:
a)La selecció, formació i assignació de la família acollidora al nen, nena o adolescent
b)El procés d'acoblament entre el nen, nena o adolescent i la família d'acollida
c)L'avaluació continuada dels aspectes positius i necessitats de cada nen,nena o adolescent, la seva família i família acollidora.
• Ajudar a preparar a la família natural, a l'acollidora i al propi nen, nena o adolescent perquè arribin a amb èxit la finalitad perseguida per l'acolliment (retorn a la llar, adopció, acolliment a llarg termini, emancipació, etc.). Per a això ha de procurar-se que el contacte amb la seva família es mantingui abans, durant i després de la finalització de l'acolliment, qualsevol que sigui la finalitat del mateix i sempre que sigui adequat per als interessos de la persona menor d'edat.
• Promoure que la família acollidora serveixi de model apropiat de funcionament individual i relacional per al nen, nena o adolescent acollit i la seva família natural, des d'una postura de col·laboració en la qual aquesta no es senti jutjada o danyada en la seva autoestima.
• Informar amb claredat als acollidors dels seus drets, responsabilitats, rols, funcions i tasques, proporcionant-los suport i supervisió per part de professionals preparats.

FILOSOFIA BÀSICA I PRINCIPIS D'ACTUACIÓ

• Un dels principis que cap destacar consisteix en “La integració del nen, nena o adolescent en un entorn familiar estable i segur, preferentment el seu d'origen com finalitat de la Protecció Infantil”.
• El programa d'acolliment familiar haurà d'atendre especialment a nens i nenes menors de sis anys per als quals es promou una separació temporal o definitiva de la seva família, com alternativa a l'acolliment residencial.
• Per a la major part dels nens, nenes o adolescents, l'entorn idoni per a tenir cobertes les seves necessitats bàsiques és la família, preferentment la seva pròpia família d'origen. Per això, l'objectiu primer i prioritari dels Serveis de Protecció Infantil ha de ser capacitar als pares i mares en el rol parental de manera que puguin proporcionar als seus fills i filles una cura adequada i preservar la unitat familiar.
• Quan sigui necessàri procedir a la separació de la persona menor d'edat de la seva família d'origen, els Serveis de Protecció Infantil han de dirigir els seus esforços a intentar la reunificació familiar. En aquests casos, és imprescindible:
• Mantenir la màxima freqüència i intensitat de contactes pares/mares-fill i filla (sempre en funció de les necessitats particulars del nen, nena o adolescent).
• Permetre i promoure que els pares i mares segueixin exercint el màxim de responsabilitats parentals.
• Proporcionar als pares i mares i als nens, nenes o adolescents recursos de suport específics que els ajudin en el seu procés de rehabilitació personal i familiar.
• En els casos orientats a un acolliment familiar, sempre haurà de valorar-se en primer lloc l'opció de l'acolliment en família extensa. Si aquesta opció respon a l'interès i necessitats del nen, nena o adolescent, haurà de ser preferent al seu acolliment en família aliena.
Independentment de si es preveu o no la tornada a la seva família, quan ja ha establert vincles afectius amb la seva família d'origen, aquests vincles haurien de ser mantinguts sempre que responguin al seu interès i benestar. La intervenció dels Serveis de Protecció Infantil ha d'assolir l'equilibri entre mantenir aquests vincles i protegir al nen, nena o adolescent. Els vincles afectius inclouen no només els establerts entre el nen, nena o adolescent i els seus pares i mares i altres familiars adults, sinó també els vincles entre els germans i germanes. Per això, excepte quan resulti contraindicat i com a criteri general, en els casos de separació haurà de procurar-se que els germans i germanes romanguin junts o amb el major contacte possible.

CONCEPTE DE GUARDA DE FET

Existeixen amb certa freqüència situacions de convivència que no han estat formalitzades de manera alguna, en les quals un nen, nena o adolescent és atès per persones distintes als seus pares, mares o tutors amb qui a més pot ser que convisqui total o parcialment. Aquestes situacions que es produeixen de fet condicionen notablement les actuacions de les institucions de Protecció Infantil, ja que queden reconegudes en el propi Codi Civil en els articles 303 i següents, i poden ser per tant considerades com institucions de protecció dignes de tenir en compte, encara que no estiguin conceptuades i regulades amb la suficient extensió i detall per l'ordenament jurídic. Davant la falta de definició en l'articulat del Codi Civil resulta difícil oferir un concepte de guarda de fet. No obstant això, aquesta podrà ser definida com aquella institució de dret civil mitjançant la qual una persona, amb el consentiment exprés o tàcit dels titulars de la pàtria potestat o davant l'absència de titulars d'aquesta sense intervenció d'autoritat administrativa ni judicial, es fa càrrec d'un nen, nena o adolescent, d'un incapacitat o incapacitada i/o dels seus béns, contraient les obligacions pròpies del càrrec de tutor o tutora, encara mancant de potestat legal alguna que li avali. Pot ser a més que la persona guardadora de fet assumeixi només alguna de les funcions implícites en la tutela (custòdia i protecció física, administració de béns i/o representació d'interessos) i fins i tot pot ser que tal assumpció de funcions es porti a terme amb la presència estable o intermitent, dels pares o tutors o amb l'absència total d'ella. Pot també finalment que la guarda de fet s'exerceixi per familiars més o menys propers al nen, nena o adolescent o per persones alienes a la família, qui al cuidar-li es converteixen necessàriament en afins, hagin tingut o no prèviament relació amb ell o ella. A l'efecte de l'actuació protectora recollida en el present manual i de l'organització interna del Servei d'Infància, només s'entendran com guardes de fet les situacions de convivència total o parcial d'un adult distint als pares, mares o tutors amb un nen, nena o adolescent quan tal adult, lliurement i de manera estable en la forma i en el temps, estigui exercint funcions bàsiques inherents a la tutela, i tot això quan succeeixi amb anterioritat a l'actuació protectora de l'Entitat Pública i no obeeixi, per tant, a un intent d'evitar la declaració de desemparament d'una persona menor d'edat improvisat pels pares, mares o tutors.