Si parlem de la història de la humanitat, no ens quivocam si afirmam, que la major part d’aquesta s’ha centrat merament en la supervivència ignorant el per què de moltes malaltíes i necessitats sanitàries així com nutrició, evidenciant a l’hora un alt grau de mortandad.
És díficil doncs, que en aquestes condicions, a més es pretengués la protecció social dels més dèbils.
Si estudiam les tases de mortalitat infantil fa dos segles, veurem com era superior en un terç la tasa de mortandad als primers anys de vida després del naixement.
Els avenços que ha sofert el món des de llavors han redundat ja no sols en expectatives de vida, sino també en protecció i benestar dels humans més dèbils; en definitiva també s’ha anat augmentant la protecció social.
No ha estat aquest, ni molt manco un procés fàcil ni ràpid, recordem les situacions d’explotació laboral infantil soferta a la revolució industrial. Ha estat progressivament que s’ha pres consciència d’una realitat ignorada fins el moment, i que ha provocat que poc a poc milloràssin les condicions a les que la infantesa es vèia sotmesa. És el canvi en les actituds socials que permet que l’edat mínima per treballar passés de deu, a dotze, i posteriorment a setze anys.
És important tenir en compte, que coses que per a nosaltres avui dia ens resulten tan òbvies, no ho han estat per la majoria de la societat fins fa pocs anys, i el que és pitjor, no ho és encara per bona part de la mateixa.
És a la darrera mitad del S.XIX en que apareixen les primeres aproximacions a allò que entendrem com a desprotecció infantil. Es comencen a crear societats des de diferents camps preocupades per la infantesa, també és en aquest moment en que es creen els Jutjats de Menors a alguns països amb l’objectiu de no mesclar joves delinqüents amb criminals més majors i experimentats.
Tot això mostra l’inici d’una certa preocupació per la protecció dels infants que va fent peu en la societat més occidental.
Un dels moments claus es produeix en la dècada de 1960 a Denver, on Kempe i cols.(1962) publiquen el seu famós treball sobre “La síndrome del nin apallissat”.
Fins aleshores la protecció a l’infant es focalitzaba gairebé exclusivament en la recollida i internament dels orfes o nins abandonats pels seus pares que no teníen possibilitats de ser cuidats per ningú, de manera que la tutela per part de la societat no s’immiscuia en les responsabilitats de la familia, sols romania com a simple protecció assitencial dels nins abandonats.
Sembla ser, a més, que la publicació d’aquest treball va arribar a un moment en que la societat americana estava preparada per assumir la situació i reaccionar de manera eficaç.
En pocs anys s’introduïren importants canvis legislatius, tant federals com estatals engegant així un procés de sensibilització cap a les diferents formes en que els nins eren objecte d’un tracte inadequat per part dels responsables de la seva cura.
A Europa es produí un procés paralel en els països més desenvolupats, degut a l’aïllament d’Espanya sociopolític, i a l’escàs desenvolupament de protecció social sofèrem un retràs significatiu al ocorregut a altres àmbits socials, essent pocs els testimonis que poden trobar-se sobre l’estudi dels maltractament a la infància
lunes, 26 de marzo de 2007
Circuits d'Actuació i Protocol
La proposta actual d’actuació, encara ara un esborrany, és la unificació de les actuacions de protocol per part dels cinc àmbits. Proposada en una taula de treball per l’associació La Rana i donant el seu suport des de la plataforma Save the Children durant l’any 2006.
La Pàtria Potestat
Des del punt de vista jurídic, la pàtria potestat, regulada en el Codi Civil, no és més que el conjunt de drets que la llei confereix als pares sobre les persones i béns dels seus fills no emancipats així com el conjunt de deures que també han de complir els pares respecte dels seus fills.
La pàtria potestat ha d'exercir-se sempre en benefici dels fills i entre els deures dels pares es troba l'obligació d'estar amb ells, cuidar-los, protegir-los, alimentar-los, educar-los, procurar-los una formació integral, representar-los legalment i administrar els seus béns.
Per regla general, la pàtria potestat s'exerceix de forma conjunta pel pare i la mare, independentment que aquests es trobin o no casats, o de forma exclusiva per un d'ells amb el consentiment de l'altre.
Quan s'extingeix la pàtria potestat?
La pàtria potestat s'extingeix quan es produeix algun dels següents supòsits:
· La mort o la declaració de defunció dels pares.
· L'emancipació.
· L'adopció del fill.
· Els pares són privats d'ella per sentència judicial.
Es pot privar als pares de la pàtria potestat?
Els pares poden ser privats de la pàtria potestat quan incompleixen els deures que es deriven de mateixa i sempre per sentència judicial després de la tramitació del corresponent judici ordinari.
Els pares també poden ser privats o suspesos de l'exercici de la pàtria potestat quan la seva conducta posi en perill la formació dels menors o incapaços o quan se'ls tracti amb una duresa excessiva, el que implica no només forts càstigs físics sinó tota classe d'actes que suposin crueltat o abús d'autoritat.
També pot conduir a la privació de la pàtria potestat, la falta de l'exercici dels drets i, principalment, dels deures que comporta la mateixa.
D'altra banda, els pares podran ser restituïts en la pàtria potestat si acrediten que ja no concorren les circumstàncies que van motivar la seva privació.
Qui es troba directament privat de la pàtria potestat?
Es troba privat de la pàtria potestat:
· El progenitor que hagi estat condemnat per sentència penal ferma per un delicte de violació o qualsevol altre que donés lloc a la concepció del fill sobre la qual s'exerceix.
· Si la filiació es determina judicialment en contra de l'oposició d'algun dels progenitors, aquest serà privat de la pàtria potestat sobre el fill. En aquests casos, encara que el pare i la mare no puguin exercir els drets i deures que comporta la pàtria potestat, tenen l'obligació de prestar aliments als menors o incapaços.
Què és la pàtria potestat prorrogada?
Si els fills estan incapacitats mentalment, la pàtria potestat dels pares no s'extingeix quan aquells arriben a la majoria d'edat sinó que es prorroga fins que es produeix alguna de les següents situacions:
· La defunció dels pares.
· L'adopció de l'incapaç.
· Cessa la causa que va motivar la declaració d'incapacitat.
· L'incapaç contreu matrimoni.
Encara que la pàtria potestat conclogui, si persisteix la causa que va motivar la declaració d'incapacitat, s'establirà un règim de tutela en favor de l'incapaç.
La pàtria potestat ha d'exercir-se sempre en benefici dels fills i entre els deures dels pares es troba l'obligació d'estar amb ells, cuidar-los, protegir-los, alimentar-los, educar-los, procurar-los una formació integral, representar-los legalment i administrar els seus béns.
Per regla general, la pàtria potestat s'exerceix de forma conjunta pel pare i la mare, independentment que aquests es trobin o no casats, o de forma exclusiva per un d'ells amb el consentiment de l'altre.
Quan s'extingeix la pàtria potestat?
La pàtria potestat s'extingeix quan es produeix algun dels següents supòsits:
· La mort o la declaració de defunció dels pares.
· L'emancipació.
· L'adopció del fill.
· Els pares són privats d'ella per sentència judicial.
Es pot privar als pares de la pàtria potestat?
Els pares poden ser privats de la pàtria potestat quan incompleixen els deures que es deriven de mateixa i sempre per sentència judicial després de la tramitació del corresponent judici ordinari.
Els pares també poden ser privats o suspesos de l'exercici de la pàtria potestat quan la seva conducta posi en perill la formació dels menors o incapaços o quan se'ls tracti amb una duresa excessiva, el que implica no només forts càstigs físics sinó tota classe d'actes que suposin crueltat o abús d'autoritat.
També pot conduir a la privació de la pàtria potestat, la falta de l'exercici dels drets i, principalment, dels deures que comporta la mateixa.
D'altra banda, els pares podran ser restituïts en la pàtria potestat si acrediten que ja no concorren les circumstàncies que van motivar la seva privació.
Qui es troba directament privat de la pàtria potestat?
Es troba privat de la pàtria potestat:
· El progenitor que hagi estat condemnat per sentència penal ferma per un delicte de violació o qualsevol altre que donés lloc a la concepció del fill sobre la qual s'exerceix.
· Si la filiació es determina judicialment en contra de l'oposició d'algun dels progenitors, aquest serà privat de la pàtria potestat sobre el fill. En aquests casos, encara que el pare i la mare no puguin exercir els drets i deures que comporta la pàtria potestat, tenen l'obligació de prestar aliments als menors o incapaços.
Què és la pàtria potestat prorrogada?
Si els fills estan incapacitats mentalment, la pàtria potestat dels pares no s'extingeix quan aquells arriben a la majoria d'edat sinó que es prorroga fins que es produeix alguna de les següents situacions:
· La defunció dels pares.
· L'adopció de l'incapaç.
· Cessa la causa que va motivar la declaració d'incapacitat.
· L'incapaç contreu matrimoni.
Encara que la pàtria potestat conclogui, si persisteix la causa que va motivar la declaració d'incapacitat, s'establirà un règim de tutela en favor de l'incapaç.
La tutela
Es constitueix judicialment en els casos de menors no emancipats que no es troben sota la pàtria potestat dels seus pares (per exemple, perquè han mort o han abandonat al menor), incapaços, persones sotmeses a pàtria potestat prorrogada (incapaços majors d'edat), i menors en situació de desemparament.
La persona que és nomenada tutor té l'obligació d'educar al menor o incapaç i procurar-li una formació integral, a més d'administrar els seus béns i representar-li en tots els seus actes.
Pel que fa als sistemes de tutela, es poden distingir els següents:
· El sistema de tutela de família, en la qual la funció tutelar s'encomana al grup familiar del nin.
· El sistema de tutela d'autoritat, en la qual el tutor es troba sota la vigilància, supervisió i control de l'autoritat pública.
El nostre Codi Civil ha adoptat el sistema de tutela d'autoritat després de la reforma operada per Llei de 23 d'octubre de 1983.
En els supòsits de menors desemparats, li correspon a l'Entitat Pública que en el respectiu territori tingui encomanada la protecció de menors (arts. 239 i 172 CC).
Quan es doni el supòsit de l'existència d'una persona que hagi de quedar subjecta a tutela, tindran l'obligació de promoure la seva constitució:
· Els parents cridats a ella i a qui els pares hagin cridat a ocupar el càrrec de tutor en testament o document públic notarial.
· La persona sota qui es troba en guarda el menor o incapacitat, i que podrà ser, bé l'entitat pública, bé el guardador de fet.
· El Ministeri Fiscal.
· El Jutge competent per raó del territori.
Encara que els tutors actuen en nom i representació del sotmès al règim de tutela, per a realitzar certs actes necessiten l'autorització del jutge, com per exemple per a:
· Sol·licitar l'internament del tutelat en un institut de salut mental o d'educació especial.
· Gravar o alienar (transmetre, vendre) els seus béns o empreses, objectes preciosos (joies), i valors mobiliaris.
· Renunciar a drets, acceptar acords o sotmetre a arbitratge qüestions que afectin als interessos del tutelat.
· Intervenir en la partició d'herència o divisió de la cosa comuna.
· Realitzar despeses extraordinàries en els béns del tutelat.
· Interposar demandes estalvi en els casos urgents o de poc interès econòmic.
· Sol·licitar préstecs.
L'elecció del tutor la realitza el jutge entre el seu cònjuge, els pares, les persones que hagin estat designades pels pares en els seus testaments si aquests han mort, els descendents, ascendents o germans, o tercers, nomenant tutor a la persona que considera més capacitada, al seu judici, per a l'exercici del càrrec.
No obstant això, no podran ser tutors:
· Qui hagin estat privats o suspesos per resolució judicial de l'exercici de la pàtria potestat (total o parcialment) o dels drets de guàrdia i educació.
· Els destituïts d'un càrrec tutelar anterior.
· Els que estiguin complint una pena privativa de llibertat.
· Els condemnats per qualsevol delicte que faci suposar que no van a ocupar correctament la tutela.
· Els que no poden materialment ocupar el càrrec (per exemple, per qüestions laborals o problemes econòmics)
· Les persones que tinguin una enemistat manifesta amb el tutelat.
· Les persones que tinguin conflictes d'interessos amb el menor o incapaç.
· Les fraccions i concursats no rehabilitats.
· Les persones excloses pels pares en les seves disposicions testamentaries.
Per la seva banda, la persona que hagi estat nomenada com tutor pot rebutjar el càrrec per raons d'edat, malaltia, ocupacions personals i professionals, falta de relació amb el menor o incapacitat i, evidentment, per la manca de mitjans econòmics suficients per a atendre-lo.
Aquesta renúncia al càrrec ha de fer-se en el termini de 15 dies des del nomenament si existeix alguna de les causes anteriors o, posteriorment, quan es manifesti algun motiu que impossibiliti l'exercici de la tutela.
El càrrec de tutor també pot ser retribuït consistint la seva remuneració en un percentatge comprès entre el 4 i el 20 % del rendiment dels béns del menor. Abans de començar l'exercici de la tutela, el tutor està obligat a realitzar un inventari dels béns que integren el patrimoni del tutelat i, a l'extingir-se el règim, ha de rendir comptes de les operacions que s'han realitzat en el seu patrimoni.
Per la seva banda, la tutela s'extingeix quan es produeix alguna de les següents situacions:
· Quan el menor arriba a la majoria d'edat.
· Quan adquireix el benefici de la majoria d'edat.
· Quan qui era titular de la pàtria potestat, la recupera.
· Per defunció. Si no ocupen bé les seves funcions, els tutors poden ser destituïts per un jutge d'ofici (perquè així ho consideri convenient) o a petició del Ministeri Fiscal o de qualsevol altra persona interessada. En aquests casos i mentre es designa a un nou tutor es nomenarà a un defensor judicial que protegirà els interessos del menor o de l'incapaç.
La persona que és nomenada tutor té l'obligació d'educar al menor o incapaç i procurar-li una formació integral, a més d'administrar els seus béns i representar-li en tots els seus actes.
Pel que fa als sistemes de tutela, es poden distingir els següents:
· El sistema de tutela de família, en la qual la funció tutelar s'encomana al grup familiar del nin.
· El sistema de tutela d'autoritat, en la qual el tutor es troba sota la vigilància, supervisió i control de l'autoritat pública.
El nostre Codi Civil ha adoptat el sistema de tutela d'autoritat després de la reforma operada per Llei de 23 d'octubre de 1983.
En els supòsits de menors desemparats, li correspon a l'Entitat Pública que en el respectiu territori tingui encomanada la protecció de menors (arts. 239 i 172 CC).
Quan es doni el supòsit de l'existència d'una persona que hagi de quedar subjecta a tutela, tindran l'obligació de promoure la seva constitució:
· Els parents cridats a ella i a qui els pares hagin cridat a ocupar el càrrec de tutor en testament o document públic notarial.
· La persona sota qui es troba en guarda el menor o incapacitat, i que podrà ser, bé l'entitat pública, bé el guardador de fet.
· El Ministeri Fiscal.
· El Jutge competent per raó del territori.
Encara que els tutors actuen en nom i representació del sotmès al règim de tutela, per a realitzar certs actes necessiten l'autorització del jutge, com per exemple per a:
· Sol·licitar l'internament del tutelat en un institut de salut mental o d'educació especial.
· Gravar o alienar (transmetre, vendre) els seus béns o empreses, objectes preciosos (joies), i valors mobiliaris.
· Renunciar a drets, acceptar acords o sotmetre a arbitratge qüestions que afectin als interessos del tutelat.
· Intervenir en la partició d'herència o divisió de la cosa comuna.
· Realitzar despeses extraordinàries en els béns del tutelat.
· Interposar demandes estalvi en els casos urgents o de poc interès econòmic.
· Sol·licitar préstecs.
L'elecció del tutor la realitza el jutge entre el seu cònjuge, els pares, les persones que hagin estat designades pels pares en els seus testaments si aquests han mort, els descendents, ascendents o germans, o tercers, nomenant tutor a la persona que considera més capacitada, al seu judici, per a l'exercici del càrrec.
No obstant això, no podran ser tutors:
· Qui hagin estat privats o suspesos per resolució judicial de l'exercici de la pàtria potestat (total o parcialment) o dels drets de guàrdia i educació.
· Els destituïts d'un càrrec tutelar anterior.
· Els que estiguin complint una pena privativa de llibertat.
· Els condemnats per qualsevol delicte que faci suposar que no van a ocupar correctament la tutela.
· Els que no poden materialment ocupar el càrrec (per exemple, per qüestions laborals o problemes econòmics)
· Les persones que tinguin una enemistat manifesta amb el tutelat.
· Les persones que tinguin conflictes d'interessos amb el menor o incapaç.
· Les fraccions i concursats no rehabilitats.
· Les persones excloses pels pares en les seves disposicions testamentaries.
Per la seva banda, la persona que hagi estat nomenada com tutor pot rebutjar el càrrec per raons d'edat, malaltia, ocupacions personals i professionals, falta de relació amb el menor o incapacitat i, evidentment, per la manca de mitjans econòmics suficients per a atendre-lo.
Aquesta renúncia al càrrec ha de fer-se en el termini de 15 dies des del nomenament si existeix alguna de les causes anteriors o, posteriorment, quan es manifesti algun motiu que impossibiliti l'exercici de la tutela.
El càrrec de tutor també pot ser retribuït consistint la seva remuneració en un percentatge comprès entre el 4 i el 20 % del rendiment dels béns del menor. Abans de començar l'exercici de la tutela, el tutor està obligat a realitzar un inventari dels béns que integren el patrimoni del tutelat i, a l'extingir-se el règim, ha de rendir comptes de les operacions que s'han realitzat en el seu patrimoni.
Per la seva banda, la tutela s'extingeix quan es produeix alguna de les següents situacions:
· Quan el menor arriba a la majoria d'edat.
· Quan adquireix el benefici de la majoria d'edat.
· Quan qui era titular de la pàtria potestat, la recupera.
· Per defunció. Si no ocupen bé les seves funcions, els tutors poden ser destituïts per un jutge d'ofici (perquè així ho consideri convenient) o a petició del Ministeri Fiscal o de qualsevol altra persona interessada. En aquests casos i mentre es designa a un nou tutor es nomenarà a un defensor judicial que protegirà els interessos del menor o de l'incapaç.
La Curatela
Estan sotmesos a curatela els emancipats els pares dels quals han mort o estan incapacitats, els que han obtingut el benefici de la major edat i els pròdigs (declarats incapaços per a administrar els seus béns).
Té per objecte completar la capacitat d'aquestes persones, pel que serà necessària la intervenció del curador en aquells actes que els menors o pròdigs no poden realitzar per si mateixos segons hagi disposat la sentència judicial de declaració d'incapacitat.
Com en el cas de la tutela, és un càrrec renunciable i pot ser retribuït.
Té per objecte completar la capacitat d'aquestes persones, pel que serà necessària la intervenció del curador en aquells actes que els menors o pròdigs no poden realitzar per si mateixos segons hagi disposat la sentència judicial de declaració d'incapacitat.
Com en el cas de la tutela, és un càrrec renunciable i pot ser retribuït.
El defensor Judicial
És nomenat en els casos en els quals existeixen conflictes d'interessos entre el sotmès a tutela, curatela o fins i tot pàtria potestat i el qual exerceix aquesta, ostenta la seva representació o completa la seva capacitat. També pot designar-se un defensor judicial amb caràcter previ que es procedeixi al nomenament d'un tutor o curador. Aquesta figura de representació es regeix per la disposició per als tutors i curadores.
Tutela de fet
La regulació de la tutela de fet, encara que no era desconeguda per la nostra legislació, fou introduïda per la Llei de 24 d'octubre de 1983.
La tutela de fet és aquella situació en la qual una persona, sense nomenament algun, s'encarrega de la guarda d'un menor no sotmès a pàtria potestat o d'algú en qui concorre una causa de incapacitació igualment sense pàtria potestat.
El Codi Civil dedica a la tutela de fet els arts. 303, 304 i 306. La situació de tutela o guarda de fet pot donar lloc que l'autoritat judicial sol·liciti informes al guardador sobre la situació personal i dels béns del menor o presumpte incapaç i sobre l'actuació en relació amb els mateixos, i imposar mesures de control i vigilància.
Destaca, per tant, que l'actuació és a posteriori, però no regula la situació cap al futur, malgrat la qual cosa, la doctrina considera que el guardador haurà d'actuar amb bona fe i amb la diligència d'un bon pare de família.
La tutela de fet és aquella situació en la qual una persona, sense nomenament algun, s'encarrega de la guarda d'un menor no sotmès a pàtria potestat o d'algú en qui concorre una causa de incapacitació igualment sense pàtria potestat.
El Codi Civil dedica a la tutela de fet els arts. 303, 304 i 306. La situació de tutela o guarda de fet pot donar lloc que l'autoritat judicial sol·liciti informes al guardador sobre la situació personal i dels béns del menor o presumpte incapaç i sobre l'actuació en relació amb els mateixos, i imposar mesures de control i vigilància.
Destaca, per tant, que l'actuació és a posteriori, però no regula la situació cap al futur, malgrat la qual cosa, la doctrina considera que el guardador haurà d'actuar amb bona fe i amb la diligència d'un bon pare de família.
Guarda
Quan els pares o tutors per circumstàncies greus no puguin cuidar al menor, podran sol·licitar de l'entitat pública competent que aquesta assumeixi la seva guarda durant el temps necessari.
Del lliurament de la guarda es deixarà constància per escrit, fent-se constar que els pares o tutors han estat informats de les responsabilitats que segueixen mantenint respecte del fill, així com de la forma que aquesta guarda va a exercir-se per l'Administració. Qualsevol variació posterior de la forma d'exercici serà fonamentada i comunicada a aquells i al Ministeri Fiscal.
Així mateix, s'assumirà la guarda per l'entitat pública quan així ho acordi el Jutge en els casos que legalment procedeixi. La guarda assumida a sol·licitud dels pares o tutors (voluntària) o com funció de la tutela per ministeri de la llei (forçosa) es realitzarà mitjançant l'acolliment familiar o l'acolliment residencial.
L'acolliment familiar s'exercirà per la persona o persones que determini l'entitat pública, mentre que l'acolliment residencial s'exercirà pel director del centre on sigui acollit el menor.
Es buscarà sempre l'interès del menor, i es procurarà, quan no sigui contrari a aquest interès, la seva reinserció en la pròpia família, així com que la guarda dels germans es confiï a una mateixa institució o persona. Si sorgissin problemes greus de convivència entre el menor o la persona o persones a qui s'hagués confiat la seva guarda, aquell o persona interessada podrà sol·licitar la remoció d'aquesta. (art. 172, apartats 2, 3, 4 i 5 CC).
Finalment, assenyalar que incumbeix al Fiscal la superior vigilància de la guarda (art. 174 CC).
Del lliurament de la guarda es deixarà constància per escrit, fent-se constar que els pares o tutors han estat informats de les responsabilitats que segueixen mantenint respecte del fill, així com de la forma que aquesta guarda va a exercir-se per l'Administració. Qualsevol variació posterior de la forma d'exercici serà fonamentada i comunicada a aquells i al Ministeri Fiscal.
Així mateix, s'assumirà la guarda per l'entitat pública quan així ho acordi el Jutge en els casos que legalment procedeixi. La guarda assumida a sol·licitud dels pares o tutors (voluntària) o com funció de la tutela per ministeri de la llei (forçosa) es realitzarà mitjançant l'acolliment familiar o l'acolliment residencial.
L'acolliment familiar s'exercirà per la persona o persones que determini l'entitat pública, mentre que l'acolliment residencial s'exercirà pel director del centre on sigui acollit el menor.
Es buscarà sempre l'interès del menor, i es procurarà, quan no sigui contrari a aquest interès, la seva reinserció en la pròpia família, així com que la guarda dels germans es confiï a una mateixa institució o persona. Si sorgissin problemes greus de convivència entre el menor o la persona o persones a qui s'hagués confiat la seva guarda, aquell o persona interessada podrà sol·licitar la remoció d'aquesta. (art. 172, apartats 2, 3, 4 i 5 CC).
Finalment, assenyalar que incumbeix al Fiscal la superior vigilància de la guarda (art. 174 CC).
Escola i infants en acollida
A les escoles, a més de posar en marxa programes per a la concienciació, detecció, avaluació i intervenció dels nins amb situació de risc o que pateixen maltractaments, també hem de ser coherents a la nostra pràctica diària amb tots aquells, que havent patit alguna situació de maltractament o de desamparament es troben ara en situació de guarda per part, ja sigui de l’administració o d’una família que no és la biològica.
A continuació tractarem exhaustivament els punts que contemplen els programes d’acollida d’aquests nins. Sabrem, quins són els motius pels quals aquests nins poden necessitar d’una tutela especial, els programes que es duen a terme i les condicions en que es troben. Dins aquests programes veurem quins son els objectius i continguts que es treballen des dels centres d’acollida per tal d’aconseguir un desenvolupament integral del nen, nena o adolescent segons el cas, que es veu obligat a romandre fora de la seva llar d’orígen.
És important, saber, tant la història personal del nin, com els projectes i mides que s’estan treballant amb ell i amb la seva família, en el cas que sigui aconsellable per l’infant que mantengui el contacte ( ho dictaminaran especialistes, juntament amb fiscalia) per poder coordinar esforços i unificar la planificació que s’haurà de dur a terme.
Si pensem que és necessari el contacte estret amb les famílies, tant o més ho és el contacte amb el Centre del nin, i/o amb el seu educador o educadora de referència.
Atendre a les seves necessitats, prioritzar objectius, treballar habilitats socials i/o emocionals... tota aquesta feina és necessària i no es pot dur a terme de manera aïllada.
Cada cas, així mateix és únic i especial; cal, doncs saber què fer, quins reforços dur a terme, com enfocar la situació des de l’escola perque tot plegat el nin compti amb les experiències que la resta d’iguals.
Des de reforçar el clima de confiança, a supervisar aspectes de la vida diària del nin per tal d’asegurar-nos que es sent bé i confortat, puntal bàsic per poder expandir-se després en tots els terrenys, acadèmic, professional més tard...
També és molt important, conèixer quina és la situació legal de l’infant. Si pensem que en el nostre treball amb el nin és important saber el per què es troba en aquesta situació tant o més, es saber el que podem i no podem fer. Si els seus pares o tutors ténen drets sobre ell; a recollir-lo a l’escola per exemple. No tots el casos de nins a residències obeeixen a maltractaments severs i irreversibles. Però n’hi ha que sí, i l’escola ha de ser un instrument més de protecció del nin, implicat totalment en la seva cura.
Esmentavem que no tots els casos d’acollida son permanents, per bé, que les mesures poder ser coactives, aquesta és sempre la darrera alternativa. La idea de base, és que el nin amb qui hauria de conviure amb seguretat i plenitud és amb la seva família biológica, i les mesures, sempre que es pugui hauríen de contemplar la reinserció i la reunificació; malauradament no sempre és així, i en aquest cas és quan s’hauran d’aplicar mesures puntives. Mesures que derivaran del poder judicial, després de tots el processos adients en cada cas, que ja hem vist a apartats anteriors.
Tenint en compte, que molts casos poden obeïr a aquesta necessitat d’acolliment temporal, que d’altres seràn permanents, i que fins i tot podem tenir nins a programes d’acolliment d’urgència... el coneixement de la situació individual i del moment del procés que estan vivint, ens ajudarà a apropar-nos a la realitat del nin i possar a la seva disposició tots els recursos de que disposi el centre, a nivell d’infraestructura, de professionals, etc.
El recull que aportem a continuació pretén il·lustrar les opcions existents pel que fa a l'acollida i servir de recurs, per, en qualsevol moment sabent quin és el programa base al que pertany el nostre nin, tenir una idea d'allò que s'està treballant, per, i com ja hem dit abans coordinar esforços amb la resta de serveis comunitaris i socials.
A continuació tractarem exhaustivament els punts que contemplen els programes d’acollida d’aquests nins. Sabrem, quins són els motius pels quals aquests nins poden necessitar d’una tutela especial, els programes que es duen a terme i les condicions en que es troben. Dins aquests programes veurem quins son els objectius i continguts que es treballen des dels centres d’acollida per tal d’aconseguir un desenvolupament integral del nen, nena o adolescent segons el cas, que es veu obligat a romandre fora de la seva llar d’orígen.
És important, saber, tant la història personal del nin, com els projectes i mides que s’estan treballant amb ell i amb la seva família, en el cas que sigui aconsellable per l’infant que mantengui el contacte ( ho dictaminaran especialistes, juntament amb fiscalia) per poder coordinar esforços i unificar la planificació que s’haurà de dur a terme.
Si pensem que és necessari el contacte estret amb les famílies, tant o més ho és el contacte amb el Centre del nin, i/o amb el seu educador o educadora de referència.
Atendre a les seves necessitats, prioritzar objectius, treballar habilitats socials i/o emocionals... tota aquesta feina és necessària i no es pot dur a terme de manera aïllada.
Cada cas, així mateix és únic i especial; cal, doncs saber què fer, quins reforços dur a terme, com enfocar la situació des de l’escola perque tot plegat el nin compti amb les experiències que la resta d’iguals.
Des de reforçar el clima de confiança, a supervisar aspectes de la vida diària del nin per tal d’asegurar-nos que es sent bé i confortat, puntal bàsic per poder expandir-se després en tots els terrenys, acadèmic, professional més tard...
També és molt important, conèixer quina és la situació legal de l’infant. Si pensem que en el nostre treball amb el nin és important saber el per què es troba en aquesta situació tant o més, es saber el que podem i no podem fer. Si els seus pares o tutors ténen drets sobre ell; a recollir-lo a l’escola per exemple. No tots el casos de nins a residències obeeixen a maltractaments severs i irreversibles. Però n’hi ha que sí, i l’escola ha de ser un instrument més de protecció del nin, implicat totalment en la seva cura.
Esmentavem que no tots els casos d’acollida son permanents, per bé, que les mesures poder ser coactives, aquesta és sempre la darrera alternativa. La idea de base, és que el nin amb qui hauria de conviure amb seguretat i plenitud és amb la seva família biológica, i les mesures, sempre que es pugui hauríen de contemplar la reinserció i la reunificació; malauradament no sempre és així, i en aquest cas és quan s’hauran d’aplicar mesures puntives. Mesures que derivaran del poder judicial, després de tots el processos adients en cada cas, que ja hem vist a apartats anteriors.
Tenint en compte, que molts casos poden obeïr a aquesta necessitat d’acolliment temporal, que d’altres seràn permanents, i que fins i tot podem tenir nins a programes d’acolliment d’urgència... el coneixement de la situació individual i del moment del procés que estan vivint, ens ajudarà a apropar-nos a la realitat del nin i possar a la seva disposició tots els recursos de que disposi el centre, a nivell d’infraestructura, de professionals, etc.
El recull que aportem a continuació pretén il·lustrar les opcions existents pel que fa a l'acollida i servir de recurs, per, en qualsevol moment sabent quin és el programa base al que pertany el nostre nin, tenir una idea d'allò que s'està treballant, per, i com ja hem dit abans coordinar esforços amb la resta de serveis comunitaris i socials.
l'Acolliment Residencial
1. Per a la major part dels nens, nenes o adolescents, l'entorn idoni per a tenir cobertes les seves necessitats bàsiques és una família, preferentment la seva pròpia d'origen. Per això, l'objectiu primer i prioritari dels Serveis de Protecció Infantil ha de ser possibilitar que els pares i mares puguin exercir de forma adequada el rol parental, puguin proporcionar als seus fills i filles una cura adequada i es preservi la unitat familiar. L'Atenció Residencial haurà de pivotar sobre la certesa que la família és una part central de la vida del nen, nena o adolescent. El seu objectiu, per tant, no serà substituir a la família, sinó col·laborar en prestar-li el suport que precisi per a millorar la situació de les persones menors d'edat.
2. Quan sigui necessària procedir a la separació del nen, nena o adolescent de la seva família d'origen els Serveis de Protecció Infantil han de dirigir els seus esforços a intentar la reunificació familiar. En aquests casos, és imprescindible:
• Mantenir la màxima freqüència i intensitat de contactes pares/mares-fills/filles (sempre en funció de les necessitats particulars del nen, nena o adolescent).
• Permetre promoure que els pares i mares segueixin exercint el màxim de responsabilitats parentals.
• Proporcionar als pares i mares i als nens, nenes o adolescents recursos de suport específics que els ajudin en el seu procés de rehabilitació personal i familiar.
Excepte excepcions, quan un nen o nena menor de sis anys sigui separat temporal o definitivament de la seva família, l'alternativa idònia serà el seu acolliment en altra família (en acolliment simple si la separació és temporal, i en acolliment permanent o preadoptiu si la separació és definitiva). Sempre haurà de valorar-se en primer lloc l'opció de l'acolliment en la seva família extensa. Si aquesta opció respon a l'interès i necessitats del nen, nena o adolescent, haurà de ser preferent al seu acolliment en una família aliena.
Només de manera excepcional els nens i nenes menors de sis anys haurien de romandre en un acolliment residencial. Quan es constati que la reunificació familiar no és possible o no és convenient per a la persona menor d'edat, haurà de buscar-se per a ell o ella un entorn familiar alternatiu i estable a través de l'adopció o un acolliment permanent.
Aquesta decisió ha d'adoptar-se en el termini mínim de temps, mai superant els dos anys des de l'inici de la intervenció del Servei d'Infància per als nens, nenes o adolescents d'edats superiors a quatre anys, i un any per als nens i nenes menors d'aquesta edat. Quan no es pugui aconseguir la integració estable del nen, nena o adolescent en cap entorn familiar (p. ex., per raons d'edat, problemes comportamentales específics), l'actuació dels Serveis de Protecció Infantil haurà de dirigir-se, a més de cobrir les funcions parentales, a:
(a) preparar al nen, nena o adolescent per a integrar-se en el món adult a l'arribar a la majoria d'edat (Preparació per a l'emancipació) i
(b) si això no és possible per la presència de minusvalideses greus i incapacitants, es buscarà la seva integració en un entorn o centre especialitzat.
3. Independentment de si es preveu o no la tornada del nen, nena o adolescent a la seva família, quan ja ha establert vincles afectius amb la seva família d'origen, aquests vincles han de ser mantinguts sempre que responguin al seu interès i benestar. La intervenció dels Serveis de Protecció Infantil ha d'assolir l'equilibri entre mantenir aquests vincles i protegir al nen, a la nena o adolescent. Els vincles afectius inclouen no només els establerts entre el nen, nena o adolescent i els seus pares i mares i altres familiars adults, sinó també els vincles entre germans i germanes. Per això, excepte quan resulti contraindicat i com criteri general, en els casos de separació haurà de procurar-se que el grup de germans romangui unit o amb el major contacte possible.
4. L'acolliment residencial és una opció adequada quan s'aplica en les circumstàncies i condicions apropiades. S'utilitzarà quan una intervenció d'aquest tipus resulti més beneficiosa per al nen, nena o adolescent que qualsevol altra possible. Es desenvoluparà durant el període de temps que ho necessiti i només durant aquest període de temps.
5. Les regles de planificació, organització i funcionament dels centres residencials han de tenir la seva justificació en la millor atenció a les necessitats dels nens, nenes o adolescents tant a nivell individual com grupal.
6. L'Atenció Residencial garantirà una adequada cobertura de les necessitats bàsiques dels nens, nenes o adolescents en els següents nivells:
• Necessitats materials (alimentació, vestit, etc.).
• Atenció sanitària.
• Escolarització.
• Reforç i correcció de l'aprenentatge escolar.
• Accés a les experiències normals pròpies dels nens, nenes o adolescents de la seva edat (habitatge adequat, horaris, activitats, models educatius, activitats d'oci i temps lliure, etc.).
Així mateix, l'Atenció Residencial organitzarà tots els seus recursos amb vista a assolir un context que proporcioni a la persona menor d'edat afecte, protecció, confiança, seguretat i estabilitat. Els centres residencials haurien de garantir el control de les relacions entre els nens, nenes o adolescents, de manera que s'evitin agressions o abusos entre ells.
7. El Sistema de Protecció Infantil i els centres d'Acolliment Residencial han de disposar dels recursos necessaris per a respondre a les necessitats dels nens, nenes o adolescents i famílies que ha d'atendre. Per a això, l'Atenció Residencial ha de identificar en cada cas quins són aquestes necessitats i respondre a elles des d'una perspectiva global i de promoció del benestar infantil. Cada nen, nena o adolescent haurà de ser contemplat en funció de les seves úniques circumstàncies i necessitats. Cada nen, nena o adolescent que sigui atès en un centre residencial serà sotmès a una avaluació individualitzada després de la qual s'elaborarà un Pla d'Intervenció Individualitzat com concreció del Pla de Cas. L'actuació residencial haurà de ser individualitzada, de manera que pugui adaptar-se a les necessitats particulars de cada cas. A més, cal tenir en compte que en el transcurs del temps, la situació i necessitats dels nens, nenes o adolescents protegits i les seves famílies van canviant. Les actuacions i recursos que són apropiats en un moment determinat de la vida d'una persona menor d'edat i una família poden no ser-lo en altre moment, el que significa que ha d'haver una avaluació permanent de l'adequació dels recursos aplicats, i la flexibilidat suficient per a modificar-los en funció de les necessitats del cas.
8. El trasllat del nen, nena o adolescent a un centre residencial implica no només la ruptura de la seva vida familiar, sinó també d'altres aspectes de la seva vida. Encara que aquesta ruptura pot tenir efectes positius (per exemple, protecció del maltractament i/ o abandó), també comporta efectes negatius. Minimitzar els aspectes negatius derivats de la ruptura i restaurar un sentit de “continuïtat” en la vida del nen, nena o adolescent ha de ser un objectiu prioritari de l'Atenció Residencial. Aquest sentit de continuïtat pot promoure's:
• Procurant l'estabilitat dels adults que viuen amb el nen, nena o adolescent (educadors i educadores) i la disposició d'un educador o educadora de referència.
• Procurant l'estabilitat dels seus professionals de referència en el Servei d'Infància.
• Sempre que no estigui contraindicat, mantenint els vincles del nen, nena o adolescent amb el seu passat: proximitat física al lloc de residència anterior, relació amb familiars i amics, continuïtat de la seva participació en activitats d'oci, objectes personals (fotografies, ninots, roba, etc.).
9. La intervenció es basarà en les competències més que en els déficits. No obstant això, es prestarà especial atenció a l'avaluació i abordatge dels déficit, manques i traumatismes soferts pels nens, nenes o adolescents com a conseqüència de la situació de desprotecció.La intervenció per a resoldre aquest tipus de problemes serà prioritària en els Plans d'Intervenció Individualitzats.
10. La intervenció tindrà sempre en compte el moment evolutiu de la persona menor d'edat i adoptarà un caràcter educatiu amb l'objecte de potenciar el seu desenvolupament bio-psicosocial. En els nens i nenes que s'acostin a l'adolescència i l'edat adulta, s'establiran i treballaran objectius que tinguin a veure amb les habilitats per a l'autonomia i la independència.
11. L'Atenció Residencial contemplarà el respecte als drets dels nens, nenes o adolescents, entre els quals es troben:
• Dret a la comunicació. Excepte les restriccions imposades per les autoritats administratives o judicials al contacte familiar, no podran ser privats del contacte i la comunicació amb les seves famílies. Igualment, no poden tenir limitat el contacte amb professionals i responsables dels seus casos per a informar-se o comentar qualsevol qüestió.
• Dret a la participació. Han de participar, en funció de la seva edat i desenvolupament, en les decisions que els afecten quant a mesures i alternatives possibles. S'haurà d'establir una dinàmica de discussions de grup i decisions sobre qüestions quotidianes organitzatives del centre d'acollida com forma de modelar i afavorir una major participació.
• Dret a la confidencialitat de les seves dades.
• Dret a tenir informació sobre la seva història familiar i les raons de les actuacions del Servei d'Infància, sempre que això no els ocasioni un greu perjudici.
• Dret a un tracte personal digne.
• Dret a estar informat sobre sancions. Les sancions, especialment les quals corresponen a les conductes més greus, haurien d'estar prèviament establertes i ser conegudes pels nens, nenes o adolescents.
• Dret a disposar de canals de comunicació per a queixes o reclamacions.
A l'entrar en el centre residencial, el nen, nena o adolescent serà informat de quins són aquests canals, que haurien de contemplar la possibilitat de confiar el problema tant a responsables del centre residencial, com directament a la persona encarregada de la Coordinació de Cas en el Servei d'Infància.
12. Com a regla general, en els casos d'acolliment residencial en situació de Guarda, els pares/mares/tutors/guardadores firmarán una sol·licitud de guarda en la qual es reflexen amb claredat els problemes greus concrets que els impedeixen cuidar-los. Aquesta sol·licitud s'efectuarà preferentment en forma de compareixença en el Servei. Després de la necessària elecció de centre i la visita prèvia al mateix de la família i de la persona o persones menors d'edat (que servirà per a conèixer el propi centre i a l'Equip Educatiu), es produirà una trobada de la família amb el futur Coordinador o Coordinadora de cas (de comportar el Pla d'Intervenció un canvi en l'assignació de la coordinació), que serà presentat pel coordinador o Coordinadora previ. Abans de l'ingrés del nen, nena o adolescent en el centre, s'acordaran amb la família les condicions concretes d'exercici de la Guarda. Com resultat de tal acord, es generarà un document, “Contracte d'acolliment residencial” en el qual es recolliran aspectes tan rellevants com el centre concret d'acollida, el temps previst d'acolliment, les obligacions i responsabilitats que els pares i mares mantenen, les obligacions i responsabilitats que s’assumeixen, el règim de visites previst, les condicions concretes que determinaran la devolució de la Guarda, els compromisos adquirits per la família i qüestions relatives a l'atenció mèdica, ubicació escolar i assignació de despeses, si l'hagués.
13. Sempre que sigui en interès del nen, nena o adolescent i no hagi limitacions expresses en els drets dels pares i mares (establertes pel servei d'Infància o ordres judicials), es promourà l'acostament de les famílies al centre, la seva motivació per a participar en el procés educatiu de la persona menor d'edat i la seva inclusió com subjecte d'actuacions educatives. Les famílies estaran informades i seran encoratjades a participar en el Pla d'Intervenció Individualitzat.
14. Qualsevol presa de decisió sobre la intervenció a seguir amb un nen, nena o adolescent i la seva família s'haurà de basar en una avaluació individual, completa i actualitzada de la seva situació. Per altra banda, les preses de decisió haurien de basar-se en un treball i discussió en equip i ser revisades de manera periòdica. Des d'aquest model, el treball i la presa de decisió en equip són compatibles amb l'existència de diferents nivells de responsabilitat i capacitat de decisió entre els i les integrants de l'equip. En la presa de decisió, es buscarà la màxima participació dels pares i mares i els nens, nenes o adolescents (tenint en compte el seu nivell de desenvolupament i grau de maduresa), i el conjunt dels i les professionals/serveis en contacte amb el cas. A més, els pares i mares i els nens, nenes o adolescents haurien de ser informats de manera completa i comprensible, de totes les actuacions portades a terme pels Serveis de Protecció Infantil i que afectin a la seva situació personal o familiar (articles 9 i 21 de la llei 1/96).
15. Els costums i creences que els nens, nenes o adolescents han adquirit per la seva pertinença a grups culturals o ètnics diferents han de ser respectades pel centre residencial en la mesura del possible, dintre del raonable i sempre que sigui en la seva benefici i no danyi a la resta de companys i companyes. Si aquests casos són freqüents, es prepararà al personal per a treballar amb ells.
16. El personal encarregat de prestar l'atenció residencial tindrà la formació, coneixements, experiència i qualitats precisos per a desenvolupar les funcions encomanades. Disposaran així mateix de suport tècnic, formació i supervisió regular tant des del propi centre (equip educatiu, Director o Directora) com des de la Unitat d'Acolliment Residencial.
17. La col·laboració i coordinació amb el conjunt de professionals i serveis intervinents amb el nen, nena o adolescent i la família és un aspecte fonamental de la intervenció en situacions de desprotección infantil. La multiplicitat de serveis intervinents (Departament d'Acció Social, serveis especialitzats de Protecció Infantil, Serveis Socials de Base, Escola, serveis de salut mental, etc.) fa necessari que hagi una persona/professional/servei que assumeixi el rol de liderar i facilitar la coordinació. Aquesta funció serà assumida pel coordinador o Coordinadora de Cas en el Servei d'Infància, que podrà compartir i delegar en els i les professionals del centre residencial les responsabilitats de coordinació que en cada cas es considerin pertinents.
2. Quan sigui necessària procedir a la separació del nen, nena o adolescent de la seva família d'origen els Serveis de Protecció Infantil han de dirigir els seus esforços a intentar la reunificació familiar. En aquests casos, és imprescindible:
• Mantenir la màxima freqüència i intensitat de contactes pares/mares-fills/filles (sempre en funció de les necessitats particulars del nen, nena o adolescent).
• Permetre promoure que els pares i mares segueixin exercint el màxim de responsabilitats parentals.
• Proporcionar als pares i mares i als nens, nenes o adolescents recursos de suport específics que els ajudin en el seu procés de rehabilitació personal i familiar.
Excepte excepcions, quan un nen o nena menor de sis anys sigui separat temporal o definitivament de la seva família, l'alternativa idònia serà el seu acolliment en altra família (en acolliment simple si la separació és temporal, i en acolliment permanent o preadoptiu si la separació és definitiva). Sempre haurà de valorar-se en primer lloc l'opció de l'acolliment en la seva família extensa. Si aquesta opció respon a l'interès i necessitats del nen, nena o adolescent, haurà de ser preferent al seu acolliment en una família aliena.
Només de manera excepcional els nens i nenes menors de sis anys haurien de romandre en un acolliment residencial. Quan es constati que la reunificació familiar no és possible o no és convenient per a la persona menor d'edat, haurà de buscar-se per a ell o ella un entorn familiar alternatiu i estable a través de l'adopció o un acolliment permanent.
Aquesta decisió ha d'adoptar-se en el termini mínim de temps, mai superant els dos anys des de l'inici de la intervenció del Servei d'Infància per als nens, nenes o adolescents d'edats superiors a quatre anys, i un any per als nens i nenes menors d'aquesta edat. Quan no es pugui aconseguir la integració estable del nen, nena o adolescent en cap entorn familiar (p. ex., per raons d'edat, problemes comportamentales específics), l'actuació dels Serveis de Protecció Infantil haurà de dirigir-se, a més de cobrir les funcions parentales, a:
(a) preparar al nen, nena o adolescent per a integrar-se en el món adult a l'arribar a la majoria d'edat (Preparació per a l'emancipació) i
(b) si això no és possible per la presència de minusvalideses greus i incapacitants, es buscarà la seva integració en un entorn o centre especialitzat.
3. Independentment de si es preveu o no la tornada del nen, nena o adolescent a la seva família, quan ja ha establert vincles afectius amb la seva família d'origen, aquests vincles han de ser mantinguts sempre que responguin al seu interès i benestar. La intervenció dels Serveis de Protecció Infantil ha d'assolir l'equilibri entre mantenir aquests vincles i protegir al nen, a la nena o adolescent. Els vincles afectius inclouen no només els establerts entre el nen, nena o adolescent i els seus pares i mares i altres familiars adults, sinó també els vincles entre germans i germanes. Per això, excepte quan resulti contraindicat i com criteri general, en els casos de separació haurà de procurar-se que el grup de germans romangui unit o amb el major contacte possible.
4. L'acolliment residencial és una opció adequada quan s'aplica en les circumstàncies i condicions apropiades. S'utilitzarà quan una intervenció d'aquest tipus resulti més beneficiosa per al nen, nena o adolescent que qualsevol altra possible. Es desenvoluparà durant el període de temps que ho necessiti i només durant aquest període de temps.
5. Les regles de planificació, organització i funcionament dels centres residencials han de tenir la seva justificació en la millor atenció a les necessitats dels nens, nenes o adolescents tant a nivell individual com grupal.
6. L'Atenció Residencial garantirà una adequada cobertura de les necessitats bàsiques dels nens, nenes o adolescents en els següents nivells:
• Necessitats materials (alimentació, vestit, etc.).
• Atenció sanitària.
• Escolarització.
• Reforç i correcció de l'aprenentatge escolar.
• Accés a les experiències normals pròpies dels nens, nenes o adolescents de la seva edat (habitatge adequat, horaris, activitats, models educatius, activitats d'oci i temps lliure, etc.).
Així mateix, l'Atenció Residencial organitzarà tots els seus recursos amb vista a assolir un context que proporcioni a la persona menor d'edat afecte, protecció, confiança, seguretat i estabilitat. Els centres residencials haurien de garantir el control de les relacions entre els nens, nenes o adolescents, de manera que s'evitin agressions o abusos entre ells.
7. El Sistema de Protecció Infantil i els centres d'Acolliment Residencial han de disposar dels recursos necessaris per a respondre a les necessitats dels nens, nenes o adolescents i famílies que ha d'atendre. Per a això, l'Atenció Residencial ha de identificar en cada cas quins són aquestes necessitats i respondre a elles des d'una perspectiva global i de promoció del benestar infantil. Cada nen, nena o adolescent haurà de ser contemplat en funció de les seves úniques circumstàncies i necessitats. Cada nen, nena o adolescent que sigui atès en un centre residencial serà sotmès a una avaluació individualitzada després de la qual s'elaborarà un Pla d'Intervenció Individualitzat com concreció del Pla de Cas. L'actuació residencial haurà de ser individualitzada, de manera que pugui adaptar-se a les necessitats particulars de cada cas. A més, cal tenir en compte que en el transcurs del temps, la situació i necessitats dels nens, nenes o adolescents protegits i les seves famílies van canviant. Les actuacions i recursos que són apropiats en un moment determinat de la vida d'una persona menor d'edat i una família poden no ser-lo en altre moment, el que significa que ha d'haver una avaluació permanent de l'adequació dels recursos aplicats, i la flexibilidat suficient per a modificar-los en funció de les necessitats del cas.
8. El trasllat del nen, nena o adolescent a un centre residencial implica no només la ruptura de la seva vida familiar, sinó també d'altres aspectes de la seva vida. Encara que aquesta ruptura pot tenir efectes positius (per exemple, protecció del maltractament i/ o abandó), també comporta efectes negatius. Minimitzar els aspectes negatius derivats de la ruptura i restaurar un sentit de “continuïtat” en la vida del nen, nena o adolescent ha de ser un objectiu prioritari de l'Atenció Residencial. Aquest sentit de continuïtat pot promoure's:
• Procurant l'estabilitat dels adults que viuen amb el nen, nena o adolescent (educadors i educadores) i la disposició d'un educador o educadora de referència.
• Procurant l'estabilitat dels seus professionals de referència en el Servei d'Infància.
• Sempre que no estigui contraindicat, mantenint els vincles del nen, nena o adolescent amb el seu passat: proximitat física al lloc de residència anterior, relació amb familiars i amics, continuïtat de la seva participació en activitats d'oci, objectes personals (fotografies, ninots, roba, etc.).
9. La intervenció es basarà en les competències més que en els déficits. No obstant això, es prestarà especial atenció a l'avaluació i abordatge dels déficit, manques i traumatismes soferts pels nens, nenes o adolescents com a conseqüència de la situació de desprotecció.La intervenció per a resoldre aquest tipus de problemes serà prioritària en els Plans d'Intervenció Individualitzats.
10. La intervenció tindrà sempre en compte el moment evolutiu de la persona menor d'edat i adoptarà un caràcter educatiu amb l'objecte de potenciar el seu desenvolupament bio-psicosocial. En els nens i nenes que s'acostin a l'adolescència i l'edat adulta, s'establiran i treballaran objectius que tinguin a veure amb les habilitats per a l'autonomia i la independència.
11. L'Atenció Residencial contemplarà el respecte als drets dels nens, nenes o adolescents, entre els quals es troben:
• Dret a la comunicació. Excepte les restriccions imposades per les autoritats administratives o judicials al contacte familiar, no podran ser privats del contacte i la comunicació amb les seves famílies. Igualment, no poden tenir limitat el contacte amb professionals i responsables dels seus casos per a informar-se o comentar qualsevol qüestió.
• Dret a la participació. Han de participar, en funció de la seva edat i desenvolupament, en les decisions que els afecten quant a mesures i alternatives possibles. S'haurà d'establir una dinàmica de discussions de grup i decisions sobre qüestions quotidianes organitzatives del centre d'acollida com forma de modelar i afavorir una major participació.
• Dret a la confidencialitat de les seves dades.
• Dret a tenir informació sobre la seva història familiar i les raons de les actuacions del Servei d'Infància, sempre que això no els ocasioni un greu perjudici.
• Dret a un tracte personal digne.
• Dret a estar informat sobre sancions. Les sancions, especialment les quals corresponen a les conductes més greus, haurien d'estar prèviament establertes i ser conegudes pels nens, nenes o adolescents.
• Dret a disposar de canals de comunicació per a queixes o reclamacions.
A l'entrar en el centre residencial, el nen, nena o adolescent serà informat de quins són aquests canals, que haurien de contemplar la possibilitat de confiar el problema tant a responsables del centre residencial, com directament a la persona encarregada de la Coordinació de Cas en el Servei d'Infància.
12. Com a regla general, en els casos d'acolliment residencial en situació de Guarda, els pares/mares/tutors/guardadores firmarán una sol·licitud de guarda en la qual es reflexen amb claredat els problemes greus concrets que els impedeixen cuidar-los. Aquesta sol·licitud s'efectuarà preferentment en forma de compareixença en el Servei. Després de la necessària elecció de centre i la visita prèvia al mateix de la família i de la persona o persones menors d'edat (que servirà per a conèixer el propi centre i a l'Equip Educatiu), es produirà una trobada de la família amb el futur Coordinador o Coordinadora de cas (de comportar el Pla d'Intervenció un canvi en l'assignació de la coordinació), que serà presentat pel coordinador o Coordinadora previ. Abans de l'ingrés del nen, nena o adolescent en el centre, s'acordaran amb la família les condicions concretes d'exercici de la Guarda. Com resultat de tal acord, es generarà un document, “Contracte d'acolliment residencial” en el qual es recolliran aspectes tan rellevants com el centre concret d'acollida, el temps previst d'acolliment, les obligacions i responsabilitats que els pares i mares mantenen, les obligacions i responsabilitats que s’assumeixen, el règim de visites previst, les condicions concretes que determinaran la devolució de la Guarda, els compromisos adquirits per la família i qüestions relatives a l'atenció mèdica, ubicació escolar i assignació de despeses, si l'hagués.
13. Sempre que sigui en interès del nen, nena o adolescent i no hagi limitacions expresses en els drets dels pares i mares (establertes pel servei d'Infància o ordres judicials), es promourà l'acostament de les famílies al centre, la seva motivació per a participar en el procés educatiu de la persona menor d'edat i la seva inclusió com subjecte d'actuacions educatives. Les famílies estaran informades i seran encoratjades a participar en el Pla d'Intervenció Individualitzat.
14. Qualsevol presa de decisió sobre la intervenció a seguir amb un nen, nena o adolescent i la seva família s'haurà de basar en una avaluació individual, completa i actualitzada de la seva situació. Per altra banda, les preses de decisió haurien de basar-se en un treball i discussió en equip i ser revisades de manera periòdica. Des d'aquest model, el treball i la presa de decisió en equip són compatibles amb l'existència de diferents nivells de responsabilitat i capacitat de decisió entre els i les integrants de l'equip. En la presa de decisió, es buscarà la màxima participació dels pares i mares i els nens, nenes o adolescents (tenint en compte el seu nivell de desenvolupament i grau de maduresa), i el conjunt dels i les professionals/serveis en contacte amb el cas. A més, els pares i mares i els nens, nenes o adolescents haurien de ser informats de manera completa i comprensible, de totes les actuacions portades a terme pels Serveis de Protecció Infantil i que afectin a la seva situació personal o familiar (articles 9 i 21 de la llei 1/96).
15. Els costums i creences que els nens, nenes o adolescents han adquirit per la seva pertinença a grups culturals o ètnics diferents han de ser respectades pel centre residencial en la mesura del possible, dintre del raonable i sempre que sigui en la seva benefici i no danyi a la resta de companys i companyes. Si aquests casos són freqüents, es prepararà al personal per a treballar amb ells.
16. El personal encarregat de prestar l'atenció residencial tindrà la formació, coneixements, experiència i qualitats precisos per a desenvolupar les funcions encomanades. Disposaran així mateix de suport tècnic, formació i supervisió regular tant des del propi centre (equip educatiu, Director o Directora) com des de la Unitat d'Acolliment Residencial.
17. La col·laboració i coordinació amb el conjunt de professionals i serveis intervinents amb el nen, nena o adolescent i la família és un aspecte fonamental de la intervenció en situacions de desprotección infantil. La multiplicitat de serveis intervinents (Departament d'Acció Social, serveis especialitzats de Protecció Infantil, Serveis Socials de Base, Escola, serveis de salut mental, etc.) fa necessari que hagi una persona/professional/servei que assumeixi el rol de liderar i facilitar la coordinació. Aquesta funció serà assumida pel coordinador o Coordinadora de Cas en el Servei d'Infància, que podrà compartir i delegar en els i les professionals del centre residencial les responsabilitats de coordinació que en cada cas es considerin pertinents.
La Relació i la Comunicació amb l'infant
Des dels centres residencials s'ha de respondre a la necessitat que tota persona menor d'edat té de rebre atenció per part dels adults, de manera que asseu l'interès d'aquests pel seu benestar i pugui anar construint la seva pròpia identitat. Aquesta atenció s'ha de sustentar en una adequada interacció i comunicació de l'educador o educadora amb el nen, nena o adolescent.
Al mateix temps, s'ha de desenvolupar tot el contingut educatiu que implica aquesta interacció. Per a assolir que la interacció de l'educador o educadora amb el nen, nena o adolescent resulti el més adequada possible s'haurien de contemplar, almenys, aquests aspectes:
• Disposar de la figura de l'educador-tutor assignat a cada nen, nena o adolescent com figura de referència.
• L'estabilitat dels educadors i educadores.
• La disponibilitat d'espai i de temps, per part dels educadors o educadores, que permeti la interacció i orientació personalitzades.
• Percebre les demandes del nen, nena o adolescent, interpretar-les correctament i respondre de forma contingent i adequada. Això suposa contextualitzar les seves necessitats, les seves capacitats i forma de relacionar-se en funció del seu desenvolupament evolutiu, el respecte cap a la pròpia individualitat de la persona menor d'edat cap a la seva pròpia vida privada i història personal, així com la consideració dels seus propis interessos, gustos i preferències.
• Resultar accessible per al nen, nena o adolescent i mostrar-se proper emocionalment, dedicant temps a la relació i propiciant interaccions lúdiques.
• Mostrar valors, actituds i comportaments que puguin constituir un model referencial.
• Tenir en compte el context sociocultural del que procedeix el nen, nena o adolescent, atès que els factors culturals i socials afecten tant a l'expressió com a la interpretació dels continguts de la comunicació.
Al mateix temps, s'ha de desenvolupar tot el contingut educatiu que implica aquesta interacció. Per a assolir que la interacció de l'educador o educadora amb el nen, nena o adolescent resulti el més adequada possible s'haurien de contemplar, almenys, aquests aspectes:
• Disposar de la figura de l'educador-tutor assignat a cada nen, nena o adolescent com figura de referència.
• L'estabilitat dels educadors i educadores.
• La disponibilitat d'espai i de temps, per part dels educadors o educadores, que permeti la interacció i orientació personalitzades.
• Percebre les demandes del nen, nena o adolescent, interpretar-les correctament i respondre de forma contingent i adequada. Això suposa contextualitzar les seves necessitats, les seves capacitats i forma de relacionar-se en funció del seu desenvolupament evolutiu, el respecte cap a la pròpia individualitat de la persona menor d'edat cap a la seva pròpia vida privada i història personal, així com la consideració dels seus propis interessos, gustos i preferències.
• Resultar accessible per al nen, nena o adolescent i mostrar-se proper emocionalment, dedicant temps a la relació i propiciant interaccions lúdiques.
• Mostrar valors, actituds i comportaments que puguin constituir un model referencial.
• Tenir en compte el context sociocultural del que procedeix el nen, nena o adolescent, atès que els factors culturals i socials afecten tant a l'expressió com a la interpretació dels continguts de la comunicació.
Programes i Centres d'Atenció Residencial
L'ATENCIÓ RESIDENCIAL: UNA REALITAT PLURIFORME
No existeix un Programa/Centre d'Atenció Residencial vàlid per a tots els casos. Les necessitats de les persones menors d'edat que precisen d'aquest recurs són molt diverses. A més, aquestes necessitats han canviat al llarg del temps; les característiques i necessitats dels nens, nenes o adolescents que accedeixen actualment als centres residencials són molt diferents a les de fa alguns anys. Canvis socials i econòmics i el desenvolupament de recursos alternatius de Protecció Infantil (per exemple, programes preventius, programes d'intervenció familiar en la xarxa municipal i especialitzada) són alguns dels factors que han motivat que els nens, nenes i adolescents que estan sent acollits actualment en els centres residencials siguin cada vegada de major edat i presentin una major freqüència i intensitat de problemes d'adaptació personal i social. El repte de l'Atenció Residencial consisteix en adequar-se i respondre de manera apropiada a les diferents necessitats de qui precisen aquest recurs. Per això, la xarxa de dispositius residencials deu diversificar-se, i les diferents característiques i necessitats dels nens, nenes o adolescents que precisen de l'Atenció Residencial han de tenir el seu reflex en diferents Programes d'Atenció i diferents tipus de Centres.
PROGRAMES D'ATENCIÓ A DESENVOLUPAR PELS CENTRES D'ATENCIÓ RESIDENCIAL
Els Centres d'Atenció Residencial podran desenvolupar diferents tipus de Programes d'Atenció dirigits a respondre a les múltiples i diverses necessitats dels nens, nenes o adolescents que accedeixen a la xarxa residencial. Tots els Centres haurien de contar almenys amb un d'aquests programes: el Programa “residencial bàsic”, que podrà ser complementat amb altres Programes depenent de les característiques i necessitats de les persones menors d'edat que cada Centre pretengui atendre.
Els Programes d'Atenció que poden desenvolupar els Centres d'Acolliment Residencial són vuit:
• Programa residencial bàsic. Es denomina “bàsic” perquè es troba en la base de la resta dels programes. Constitueïx l'opció adequada per a respondre a les necessitats d'una gran part dels nens, nenes o adolescents amb mesura de protecció d'edats entre quatre i catorze anys.
• Programa d'atenció d'urgència. Proporciona atenció immediata davant situacions de crisi que requereixen la sortida immediata del nen, nena o adolescent de la seva casa per a la seva protecció.
• Programa de respir. Proporciona atenció al nen, nena o adolescent quan la seva cura o la convivència amb ell o ella es converteix temporalment en una càrrega o una font de tensió excessiva per a la seva família, i es valora que aquesta situació pot fer perillar seriosament l'estabilitat familiar.
• Programa d'atenció a la primera infància. Proporciona atenció a nens i nenes entre zero i tres anys d'edat que han hagut de ser separats de les seves famílies d'origen com mesura de protecció, i per als quals no s'ha considerat adequat o no ha estat possible el seu acolliment en altra família.
• Programa d'atenció a nens, nenes o adolescents amb minusvalideses greus. Proporciona atenció a nens, nenes o adolescents que necessiten una mesura de protecció i que sofreixen minusvalideses físiques o psíquiques que suposen un nivell de incapacitación significatiu i, per tant, requereixen suports especials perllongats o continuats.
• Programa d'atenció a adolescents amb greus problemes de comportament. Proporciona atenció a adolescents que necessiten una mesura de protecció, i que presenten una problemàtica comportamental molt greu amb dificultats específiques per a la convivència en grup.
• Programa d'atenció a persones menors d'edat estrangers no acompanyats. Proporciona atenció i suport a adolescents (majors de dotze anys) estrangers no acompanyats que presenten problemàtica de desprotecció familiar total i necessiten una mesura de protecció, amb l'objectiu d'assolir la seva plena autonomia i la seva inserció social i laboral.
• Programa de preparació per a l'emancipació. Proporciona atenció i suport a joves majors de setze anys amb necessitat de mesura de protecció, en el desenvolupament d'habilitats essencials per a la seva integració en la comunitat com subjectes autònoms.
No existeix un Programa/Centre d'Atenció Residencial vàlid per a tots els casos. Les necessitats de les persones menors d'edat que precisen d'aquest recurs són molt diverses. A més, aquestes necessitats han canviat al llarg del temps; les característiques i necessitats dels nens, nenes o adolescents que accedeixen actualment als centres residencials són molt diferents a les de fa alguns anys. Canvis socials i econòmics i el desenvolupament de recursos alternatius de Protecció Infantil (per exemple, programes preventius, programes d'intervenció familiar en la xarxa municipal i especialitzada) són alguns dels factors que han motivat que els nens, nenes i adolescents que estan sent acollits actualment en els centres residencials siguin cada vegada de major edat i presentin una major freqüència i intensitat de problemes d'adaptació personal i social. El repte de l'Atenció Residencial consisteix en adequar-se i respondre de manera apropiada a les diferents necessitats de qui precisen aquest recurs. Per això, la xarxa de dispositius residencials deu diversificar-se, i les diferents característiques i necessitats dels nens, nenes o adolescents que precisen de l'Atenció Residencial han de tenir el seu reflex en diferents Programes d'Atenció i diferents tipus de Centres.
PROGRAMES D'ATENCIÓ A DESENVOLUPAR PELS CENTRES D'ATENCIÓ RESIDENCIAL
Els Centres d'Atenció Residencial podran desenvolupar diferents tipus de Programes d'Atenció dirigits a respondre a les múltiples i diverses necessitats dels nens, nenes o adolescents que accedeixen a la xarxa residencial. Tots els Centres haurien de contar almenys amb un d'aquests programes: el Programa “residencial bàsic”, que podrà ser complementat amb altres Programes depenent de les característiques i necessitats de les persones menors d'edat que cada Centre pretengui atendre.
Els Programes d'Atenció que poden desenvolupar els Centres d'Acolliment Residencial són vuit:
• Programa residencial bàsic. Es denomina “bàsic” perquè es troba en la base de la resta dels programes. Constitueïx l'opció adequada per a respondre a les necessitats d'una gran part dels nens, nenes o adolescents amb mesura de protecció d'edats entre quatre i catorze anys.
• Programa d'atenció d'urgència. Proporciona atenció immediata davant situacions de crisi que requereixen la sortida immediata del nen, nena o adolescent de la seva casa per a la seva protecció.
• Programa de respir. Proporciona atenció al nen, nena o adolescent quan la seva cura o la convivència amb ell o ella es converteix temporalment en una càrrega o una font de tensió excessiva per a la seva família, i es valora que aquesta situació pot fer perillar seriosament l'estabilitat familiar.
• Programa d'atenció a la primera infància. Proporciona atenció a nens i nenes entre zero i tres anys d'edat que han hagut de ser separats de les seves famílies d'origen com mesura de protecció, i per als quals no s'ha considerat adequat o no ha estat possible el seu acolliment en altra família.
• Programa d'atenció a nens, nenes o adolescents amb minusvalideses greus. Proporciona atenció a nens, nenes o adolescents que necessiten una mesura de protecció i que sofreixen minusvalideses físiques o psíquiques que suposen un nivell de incapacitación significatiu i, per tant, requereixen suports especials perllongats o continuats.
• Programa d'atenció a adolescents amb greus problemes de comportament. Proporciona atenció a adolescents que necessiten una mesura de protecció, i que presenten una problemàtica comportamental molt greu amb dificultats específiques per a la convivència en grup.
• Programa d'atenció a persones menors d'edat estrangers no acompanyats. Proporciona atenció i suport a adolescents (majors de dotze anys) estrangers no acompanyats que presenten problemàtica de desprotecció familiar total i necessiten una mesura de protecció, amb l'objectiu d'assolir la seva plena autonomia i la seva inserció social i laboral.
• Programa de preparació per a l'emancipació. Proporciona atenció i suport a joves majors de setze anys amb necessitat de mesura de protecció, en el desenvolupament d'habilitats essencials per a la seva integració en la comunitat com subjectes autònoms.
Programes d'Atenció Residencial
A continuació es descriu de manera una mica més detallada el contingut de cadascun d'aquests Programes.
1. Programa Residencial Bàsic
El Programa Bàsic de l'Atenció Residencial ha de ser seleccionat quan es pretenguin aconseguir alguns dels següents resultats: proporcionar un context d'atenció i protecció que satisfaci les necessitats evolutives dels nens, nenes o adolescents; preservació dels seus llaços amb la comunitat; reintegració en el seu mitjà familiar, quan això sigui possible, o preparació per a la integració en altres contextos alternatius al familiar quan la reunificació no sigui possible.
La població que pot beneficiar-se del Programa Bàsic inclou:
• Nens, nenes o adolescents que precisant Atenció Residencial no requereixen un tractament especialitzat i poden beneficiar-se d'una convivència supervisada (diferents nivells en funció de les seves necessitats) en un context semiestructurat (també amb diferents nivells) que oferix una experiència de vida en grup i accés als recursos comunitaris.
• Nens, nenes o adolescents que han viscut en un Centre per a menors amb problemes severs de comportament, han aconseguit els objectius pretesos, i no poden integrar-se encara en la seva família ni en altre tipus d'acolliment
• Nens, nenes o adolescents amb diferents edats i necessitats evolutives, atès que el grau d'estructuració pot ser flexible.
Els serveis que oferix el Programa Bàsic han de ser:
• Atenció i supervisió del nen, nena o adolescent durant 24 hores al dia, 7 dies a la setmana.
• Desenvolupament del Pla d'Intervenció Individualitzat. El Programa Bàsic permet graus en l'estructuració de l'atenció i en la supervisió dels nens, nenes o adolescents, així com en la provisió de serveis. Aquests nivells es relacionen amb el tipus de Centre en el qual es desenvolupa el programa. Els centres petits permeten una menor estructuració i supervisió. El reduït nombre de nens, nenes o adolescents requereix una atenció generalista dintre d'una estructura capaç de manejar un grup amb experiències vitals diferents. Encara que les persones menors d'edat poden necessitar serveis especialitzats, aquests es proporcionen fora del Centre, compartint-se amb altres dispositius, o s'utilitzen els mateixos serveis de la comunitat. Els Centres més grans, per la seva banda, permeten una major estructuració així com oferir, si es requereix, amplitud i flexibilidad de serveis. En qualsevol cas, es proporcionaran a cada nen, nena o adolescent els serveis acordats en el Pla d'Intervenció Individualitzat. Si els serveis són dispensats fora del context residencial es realitzaran les derivacions, acompanyaments i coordinació pertinents. Els Centres en els quals es desenvolupi el Programa Bàsic han de ser centres integrats en la comunitat, que afavoreixin la interacció amb ella en el nivell requerit pels nens, nenes o adolescents, alhora que facilitin la utilització dels recursos comunitaris precisos.
Han d'estar estructurats en unitats de convivència de petita grandària (ocupació òptima: 10-12 places) per a poder proporcionar la protecció, seguretat i atenció que les persones menors d'edat precisen. El tipus de Centre que millor respon a aquests requisits és aquell que permet una major connexió amb la comunitat, com els Centres petits de tipus pis o llar. Els Centres de major grandària haurien d'estructurar-se en mòduls o unitats de convivència i emfatitzar la seva connexió amb la comunitat. Aquests Centres haurien de contar amb el personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències del desenvolupament del programa i per a poder proporcionar els serveis de manera competent i a temps. En general, es recomana que hagi com a mínim un educador o educadora per cada vuit nens, nenes o adolescen- tes durant el dia, i un o una professional durant la nit per cada dotze nens, nenes o adolescents dormits.
2. Programa d'Atenció d'Urgència
El Programa d'Atenció d'Urgència proporciona de forma immediata un context de protecció i atenció a un nen, nena o adolescent, al mateix temps que s'inicia l'Avaluació del cas per a determinar la mesura i recurs de protecció més adequats, així com el Pla d'Intervenció a seguir amb el nen, nena o adolescent i la seva família. El Programa d'Atenció d'Urgència ha d'incloure
• Disponibilitat per a acollir a qualsevol nen, nena o adolescent durant les 24 hores del dia.
• Possibilitat de proporcionar serveis d'intervenció en crisi, dirigits fonamentalment a proporcionar suport i contenció al nen, nena o adolescent. El Programa d'Atenció d'Urgència només ha d'utilitzar-se en les situacions concretes per a això destinades. Ha d'estendre's el menys possible en el temps, ja que el seu objectiu és afrontar una situació de crisi i preparar l'aplicació d'altres Programes. Ha de tenir una durada limitada, ja que no ha d'usar-se per a proporcionar estades més llargues que puguin respondre a problemes crònics; es recomana limitar la seva durada a un màxim de tres mesos, temps després del qual haurà d'estar completada l'Avaluació del cas i elaborat el Pla d'Intervenció Individualitzat. Si aquest Pla contempla la continuïtat de l'acolliment residencial, haurà de passar a altre Programa d'Atenció.
El Programa d'Atenció d'Urgència tindrà els següents objectius:
• Assegurar la provisió immediata al nen, nena o adolescent d'un context de seguretat i protecció,
• Posar a la seva disposició un servei d'intervenció en crisi per a ajudar-los a entendre les raons que van motivar la separació, l'ingrés i a resoldre-les,
• Realitzar les avaluacions oportunes per a establir les ajudes que precisa,
• Proporcionar i/o procurar aquells serveis que precisi durant la seva estada en el Centre. El programa haurà de disposar de recursos per a, quan sigui necessari, protegir-li dels seus propis impulsos destructius (per exemple, mitjançant l'accés immediat a serveis d'atenció psiquiàtrica), quan acudeixi sota els efectes de substàncies psicotrópicas o necessiti suport o atenció psicològica. Això és especialment important en el cas d'adolescents. Els Centres en els quals es desenvolupi el Programa d'Atenció d'Urgència han de contar amb una localització que permeti un fàcil accés per part de la comunitat. Donades les característiques d'aquest programa, en el qual s'atén a nens, nenes o adolescents en moments crítics, dels quals es tenen escassos coneixements sobre els seus antecedents i necessitats, els Centres han d'estar dotats d'una infraestructura i organització que garanteixi l'atenció individualitzada. Han de contar amb espais adequats per a garantir la privacitat en l'avaluació inicial i les visites familiars. El Programa d'Atenció d'Urgència haurà de contar amb el personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències del desenvolupament del Programa i per a poder proporcionar els serveis d'una manera competent i a temps. Els Centres que desenvolupin aquest programa haurien de, entre altres coses, tenir capacitat per a respondre a ingressos en qualsevol moment del dia o la nit.
3. Programa de Respir.
Aquest programa es dirigeix a nens, nenes o adolescents provinents de famílies que habitualment mostren un funcionament suficientment adequat, però que, a causa d'una situació temporal d'estrès o tensió intensa, necessiten que algú assumeixi la seva atenció. El Programa de Respir té com objectiu ajudar als pares i mares a alleujar la situació d'estrès o tensió mitjançant l'assumpció de l'atenció del nen, nena o adolescent. La utilització d'aquest programa no podrà tenir una durada superior a 45 dies per any, que podran distribuir-se en una única estada o en diverses estades. Si necessités d'un acolliment residencial més perllongat, haurà de ser atès en altre programa. Aquest Programa es diferencia del Programa d'Acollida d'Urgència en tres aspectes fonamentals:
• L'ingrés del nen, nena o adolescent es produeïx sempre de forma voluntària,
• Prèviament a l'ingrés, s'acorda clarament el caràcter temporal de la mesura i el moment previsible de la tornada, i
• La sortida del nen, nena o adolescent del domicili familiar no es produeïx a causa d'una situació greu de desprotección que estigui amenaçant la seva salut i seguretat bàsiques.
En els casos que ingressi en el centre en diferents ocasions al llarg de l'any, es procurarà que disposi, en la mesura del possible, del mateix educador o educadora. El Programa de Respir haurà de contar amb el personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències del desenvolupament del programa i proporcionar els serveis d'una manera competent i a temps
4. Programa d'Atenció a la Primera Infància
Aquest programa està dirigit a nens i nenes entre zero i tres anys d'edat que han hagut de ser separats de les seves famílies d'origen com a mesura de protecció, i per als quals no s'ha considerat adequat o no ha estat possible el seu acolliment en altra família. Els casos atesos en aquest programa haurien de ser excepcionals, ja que el Servei d'Infància actuarà amb el pressupost que l'acolliment en família és l'alternativa idònia per als nens i nenes d'aquesta edat, i haurà de ser sempre la primera opció a estudiar quan es vagi a produir o es produeixi la separació. La durada de l'estada en centres residencials no haurà de perllongar-se més de sis mesos, havent d'atorgar-se especial èmfasi i esforç a la inserció del nen o nena en un mitjà familiar (la seva pròpia família o altra aliena). Aquest programa haurà de contar amb recursos per a respondre als següents objectius específics mentre els nens i nenes es trobin en acolliment residencial:
• Garantir la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, amb especial atenció a les seves necessitats emocionals,
• Promoure un desenvolupament adequat en tots els dominis (físic, psicomotor, cognitiu, lingüístic i soci-emocional),
• Reparar i compensar els efectes negatius de la situació de desprotecció (els nens i nenes inclosos en aquest rang d'edats són especialment vulnerables a la deprivació ambiental i a les situacions de desprotecció). Durant la seva estada en acolliment residencial, cada nen o nena disposarà d'un educador/ cuidador o educadora/cuidadora principal, que li proporcionarà una cura individualitzada, consistent i continua.
El Programa d'Atenció a la Primera Infància ha de proporcionar una atenció individualitzada i diferenciada en funció de les necessitats particulars (espais comuns i espais diferenciats per a nens i nenes de 0-1 anys i 1-3 anys). L'atenció individualitzada requereix contar amb un nombre relativament reduït de nens i nenes. La infraestructura dels Centres que desenvolupin aquest programa ha de garantir un context segur i de protecció i possibilitar activitats interiors i exteriors. Haurien d'així mateix contar amb personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències anteriorment descrites. S'aconsella que aquests Centres disposin d'un educador/cuidador o educadora/cuidadora per a cada tres nens i nenes menors d'any i mig durant el dia, altre o altra professional per a cada cinc nens i nenes de 18-36 mesos durant el dia, i altre o altra despert per a cada vuit nens i nenes durant la nit. Durant la nit, a més haurà d'haver sempre almenys altre educador/ cuidador o educadora/cuidadora disponible. En el cas de nens i nenes amb necessitats especials, ha de reduir-se el nombre per professional.
5. Programa d'atenció a nens, nenes o adolescents amb minusvalideses greus
Aquest programa està dirigit a atendre nens, nenes o adolescents amb minusvalideses psíquiques greus i cròniques reconegudes, que suposin la seva incapacitació total o pràcticament total per a realitzar la majoria o gran part de les funcions i rols principals que se suposen propis a l'edat (àrea formativa, laboral, relacions socials, etc.). Aquest programa haurà de:
• Proporcionar o facilitar als nens, nenes o adolescents l'accés als tractaments o recursos que necessitin per a assolir el desenvolupament màxim de les seves capacitats.
• Facilitar-los l'accés a altres recursos que puguin donar-los suport una vegada que finalitzin el període d'Atenció Residencial.
Recursos:
Per a desenvolupar aquest programa, els Centres d'Atenció Residencial haurien de contar amb personal adequat i suficient, quant a nombre i preparació, per a atendre les necessitats d'aquests nens, nenes o adolescents i proporcionar-los una atenció individualitzada. Així mateix, haurien de contar o estar coordinats amb serveis especialitzats de psiquiatria, estimulació, etc. que orientin i supervisin l'actuació del personal educatiu. Finalment, haurien d'estar preparats per a l'atenció a nens, nenes o adolescents amb minusvalideses físiques greus, entre altres punts, estar lliures de barreres arquitectòniques. Els Centres que desenvolupin aquest programa haurien de disposar dels mitjans més adequats per a reduir al mínim els riscos davant comportaments molt agressius o de pèrdua de control. Si hi ha diversos nens,nenes o adolescents d'aquestes característiques en un mateix Centre, s'haurà de disposar d'un espai protegit de contenció puntual per a situacions d'extrema gravetat, a fi d'evitar riscos molt greus d'agressió o d'escalada de conflicte grupal. Els criteris d'utilització d'aquest espai de contenció seran detalladament pautats pels responsables del Servei d'Infància i hauran estat acordats amb la Fiscalia de Menors.
6. Programa d'atenció a adolescents amb problemes greus de comportament
Aquest Programa atendrà a persones menors d'edat:
• Entre 12 i 18 anys,
• Amb necessitat de mesura de protecció
• Que presenten problemàtica comportamental molt greu amb difi cultades específi cas per a la convivència en grup, objecte de protecció per les seves conductes d'agressió, amenaça permanent, desafiament, fugides constants, absències perllongades, conducta delictiva, etc.
• els problemes de la qual, en ocasions es troben associats o són conseqüència de trastorns psiquiàtrics (aguts o crònics) o abusos de drogues,
Recursos:
Els Centres d'Atenció Residencial que desenvolupin aquest programa haurien de contar amb recursos que permetin proporcionar:
• Un entorn altament estructurat,
• Una supervisió intensiva dels i les adolescents,
• Atenció i supervisió psicològica i psiquiàtrica amb el grau d'intensitat que requereixi cada cas,
• Un context protector que protegeixi als propis nois i noies dels seus impulsos autoagresius,
• Un context contenidor que els protegeixi dels seus impulsos de fugida i permeti proporcionar-los, d'aquesta forma, la intervenció que precisin,
• Si és necessari, formació escolar i laboral si els seus problemes els impedeixen utilitzar els serveis comunitaris corresponents. Per a desenvolupar aquest programa, els Centres d'Atenció Residencial haurien de contar amb personal adequat i suficient, en quant a nombre i preparació, per a atendre les necessitats d'aquests i aquestes adolescents. A més, haurien de treballar en coordinació amb professionals i/o equips de salut mental (Psicòlegs i psicòlogues i psiquiatres) que proporcionin els tractaments requerits i orientin als educadors i educadores sobre la seva intervenció amb els i les adolescents. Ja que aquest programa es desenvolupa en Centres de Protecció oberts, no es contempla la creació de dispositius específics de privació o limitació de llibertat. La contenció dels comportaments conflictius es realitzarà mitjançant tècniques de modificació de conducta, de relació personal i de persuasió. El projecte i la pràctica educativa quotidiana haurien de contemplar els mitjans més adequats per a reduir al mínim els riscos davant comportaments molt agressius o de pèrdua de control. No obstant això, si hi ha o pot haver adolescents d'aquestes característiques en un Centre, s'haurà de disposar d'un espai protegit de contenció puntual per a situacions d'extrema gravetat, a fi d'evitar riscos elevats d'agressió o d'escalada de conflicte grupal. Els criteris d'utilització d'aquest espai de contenció seran detalladament pautats pels i les responsables del Servei d'Infància i hauran estat acordats amb la Fiscalia de Menors. També s'establiran procediments específics d'actuació i d'informació davant les fugides, així com les maneres més adequades per a prevenir-les.
7. Programa d'atenció a persones menors d'edat estrangers no acompanyats
Aquest programa atendrà a menors d'edat estrangers i no acompanyats, que presenten problemàtica de desprotecció familiar total, amb necessitat de mesura de protecció amb assumpció de Tutela Automàtica, i no susceptibles d'una reunificació familiar ni d'un acolliment familiar. El seu objectiu últim serà assolir la seva plena integració i autonomia i la seva inserció social i laboral.
Aquest programa abordarà els següents objectius específics: Acollida inicial (durada màxima: dos mesos):
• Proporcionar-los una atenció assistencial bàsica: Assistència sanitària, assistència de les necessitats físiques (alimentació, higiene, vestit, etc.) i allotjament.
• Sol·licitar i iniciar, si és necessari, els tràmits oportuns per a la valoració mèdic-legal de la seva edat cronològica.
• Proporcionar-los informació sobre el marc legal, administratiu i de protecció social en el qual es troben i del pla que es va a seguir amb cadascun d'ells, així com dels recursos jurídics i socials dels quals es disposa.
• Recerca de la seva família d'origen, foment del contacte entre ambdós, i realització de les gestions pertinents per a la reunificació familiar quan aquesta sigui possible.
• Regularitzar la seva situació sanitària i legal: Quan no sigui possible la tornada amb la seva família o al seu país d'origen i hagi de romandre a Espanya, se li oferirà recolzament en la consecució dels documents necessaris per a regularitzar la seva situació sanitària i la seva situació legal, mitjançant la sol·licitud del passaport o la cèdula d'inscripció, i del permís de residència i de treball.
Aprenentatge i pràctica del castellà. Escolarització, mitjançant l'assistència regular a centres d'ensenyament reglat o dintre del propi Centre (quan no sigui convenient la sortida a l'exterior), participació en cursos d'Iniciació Professional, i formació per a l'ocupació. A més, és especialment important que durant el seu procés d'intervenció els Centres que desenvolupin aquest programa es coordinin i col·laborin amb les ONGs implicades en el treball amb immigrants, per a rebre informació, assessoria jurídica, i orientació en programes assistencials i d'ocupació. En el desenvolupament d'aquest programa, es respectaran els trets culturals i religiosos propis. Les úniques excepcions es produiran quan aquests trets o costums suposin o puguin suposar un dany o perill per a ells mateixos o per als altres.
8. Programa de preparació per a l'emancipació
Aquest Programa se centra a preparar i donar suport als i les adolescents per a la vida independent i la seva integració en un entorn social i laboral, mitjançant:
• la promoció d'habilitats específiques que els capacitin per a viure de la forma més autònoma possible, i
• la gestió dels recursos de suport necessaris per a això.
La seva intervenció s'estendrà fins a la majoria d'edat o el moment que el Servei d'Infància acordi la seva sortida del sistema residencial, encara que podrà perllongar-se entre 6 i 18 mesos una vegada complerta la majoria d'edat durant el període de prova immediatament posterior a la sortida del Centre, mentre s'assenta en la seva nova realitat, exercint el personal educatiu labors de mediació i seguiment.
Aquest Programa es dirigeix a nois i noies d'edats superiors a 16 anys que es troben en les següents circumstàncies:
• Es preveu que continuïn en acolliment residencial fins a la seva majoria d'edat,
• No conten amb un mitjà familiar una vegada fi nalizada l'atenció residencial, bé perquè la seva família no estigui disposada a acollir-los o bé perquè no és viable o convenient la convivència amb ella.
• Presenten unes mínimes capacitats intel·lectuals i físiques. És a dir, no presenten cap minusvalidesa incapacitant.
• No estan incapacitats jurídicament.
Recursos: La intervenció amb cada jove respondrà als objectius del Pla d'Intervenció Individualitzat, adequant-se a l'evolució de les seves necessitats i a les noves capacitats que vagi desenvolupant.
Els objectius que habitualment s'abordaran en aquest programa fan referència a:
• Vida quotidiana: Ensenyar als joves a organitzar-se i plantar cara a les exigències de la vida quotidiana (p. ex., habilitats de autocura; compra i preparació de menjar; neteja de la casa, manteniment i petites reparacions; neteja i manteniment de la roba; adaptació a les normes de convivència en l'allotjament o en el veïnat).
• Suport comunitari: Proporcionar-li les habilitats necessàries per a beneficiar-se dels serveis i recursos comunitaris (p. ex., conèixer les xarxes de suport comunitari i com utilitzar-les; saber manejar-se en l'entorn social; localitzar el servei apropiat per a la seva necessitat i presentar les seves demandes de forma correcta; negociar amb les institucions comunitàries que poden procurar-li el suport: salut, educació, ocupació, serveis socials).
• Maneig dels diners: Ensenyar als joves a manejar els diners en la vida quotidiana, així com a planificar els seus ingressos i despeses de manera que pugui respondre a les seves necessitats i aconseguir els seus objectius.
• Allotjament: Ensenyar als joves a localitzar, obtenir i mantenir un allotjament. En el moment de la sortida del Centre s'ha d'assegurar que conti amb allotjament i amb els recursos i habilitats necessaris per a evitar que es converteixi en una persona sense llar.
• Altres habilitats: En aquest Programa s'ensenyaran també altres habilitats, tals com:
• Habilitats de convivència social.
• Habilitats laborals: Recerca i manteniment d'ocupació.
• Raonament moral: Capacitat per a sospesar les conseqüències morals dels seus actes.
• Habilitats de autocontrol. En aquest programa es potenciarà la interacció i integració de l'adolescent en la comunitat, així com l'exercici de la seva autonomia i la seva participació en el funcionament del Centre d'Atenció Residencial. A més de les activitats d'orientació, suport i acompanyament directe als i a les adolescents, el personal educatiu facilitarà els suports i connexions comunitàries necessàries per als i les adolescents atesos en aquest programa.
1. Programa Residencial Bàsic
El Programa Bàsic de l'Atenció Residencial ha de ser seleccionat quan es pretenguin aconseguir alguns dels següents resultats: proporcionar un context d'atenció i protecció que satisfaci les necessitats evolutives dels nens, nenes o adolescents; preservació dels seus llaços amb la comunitat; reintegració en el seu mitjà familiar, quan això sigui possible, o preparació per a la integració en altres contextos alternatius al familiar quan la reunificació no sigui possible.
La població que pot beneficiar-se del Programa Bàsic inclou:
• Nens, nenes o adolescents que precisant Atenció Residencial no requereixen un tractament especialitzat i poden beneficiar-se d'una convivència supervisada (diferents nivells en funció de les seves necessitats) en un context semiestructurat (també amb diferents nivells) que oferix una experiència de vida en grup i accés als recursos comunitaris.
• Nens, nenes o adolescents que han viscut en un Centre per a menors amb problemes severs de comportament, han aconseguit els objectius pretesos, i no poden integrar-se encara en la seva família ni en altre tipus d'acolliment
• Nens, nenes o adolescents amb diferents edats i necessitats evolutives, atès que el grau d'estructuració pot ser flexible.
Els serveis que oferix el Programa Bàsic han de ser:
• Atenció i supervisió del nen, nena o adolescent durant 24 hores al dia, 7 dies a la setmana.
• Desenvolupament del Pla d'Intervenció Individualitzat. El Programa Bàsic permet graus en l'estructuració de l'atenció i en la supervisió dels nens, nenes o adolescents, així com en la provisió de serveis. Aquests nivells es relacionen amb el tipus de Centre en el qual es desenvolupa el programa. Els centres petits permeten una menor estructuració i supervisió. El reduït nombre de nens, nenes o adolescents requereix una atenció generalista dintre d'una estructura capaç de manejar un grup amb experiències vitals diferents. Encara que les persones menors d'edat poden necessitar serveis especialitzats, aquests es proporcionen fora del Centre, compartint-se amb altres dispositius, o s'utilitzen els mateixos serveis de la comunitat. Els Centres més grans, per la seva banda, permeten una major estructuració així com oferir, si es requereix, amplitud i flexibilidad de serveis. En qualsevol cas, es proporcionaran a cada nen, nena o adolescent els serveis acordats en el Pla d'Intervenció Individualitzat. Si els serveis són dispensats fora del context residencial es realitzaran les derivacions, acompanyaments i coordinació pertinents. Els Centres en els quals es desenvolupi el Programa Bàsic han de ser centres integrats en la comunitat, que afavoreixin la interacció amb ella en el nivell requerit pels nens, nenes o adolescents, alhora que facilitin la utilització dels recursos comunitaris precisos.
Han d'estar estructurats en unitats de convivència de petita grandària (ocupació òptima: 10-12 places) per a poder proporcionar la protecció, seguretat i atenció que les persones menors d'edat precisen. El tipus de Centre que millor respon a aquests requisits és aquell que permet una major connexió amb la comunitat, com els Centres petits de tipus pis o llar. Els Centres de major grandària haurien d'estructurar-se en mòduls o unitats de convivència i emfatitzar la seva connexió amb la comunitat. Aquests Centres haurien de contar amb el personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències del desenvolupament del programa i per a poder proporcionar els serveis de manera competent i a temps. En general, es recomana que hagi com a mínim un educador o educadora per cada vuit nens, nenes o adolescen- tes durant el dia, i un o una professional durant la nit per cada dotze nens, nenes o adolescents dormits.
2. Programa d'Atenció d'Urgència
El Programa d'Atenció d'Urgència proporciona de forma immediata un context de protecció i atenció a un nen, nena o adolescent, al mateix temps que s'inicia l'Avaluació del cas per a determinar la mesura i recurs de protecció més adequats, així com el Pla d'Intervenció a seguir amb el nen, nena o adolescent i la seva família. El Programa d'Atenció d'Urgència ha d'incloure
• Disponibilitat per a acollir a qualsevol nen, nena o adolescent durant les 24 hores del dia.
• Possibilitat de proporcionar serveis d'intervenció en crisi, dirigits fonamentalment a proporcionar suport i contenció al nen, nena o adolescent. El Programa d'Atenció d'Urgència només ha d'utilitzar-se en les situacions concretes per a això destinades. Ha d'estendre's el menys possible en el temps, ja que el seu objectiu és afrontar una situació de crisi i preparar l'aplicació d'altres Programes. Ha de tenir una durada limitada, ja que no ha d'usar-se per a proporcionar estades més llargues que puguin respondre a problemes crònics; es recomana limitar la seva durada a un màxim de tres mesos, temps després del qual haurà d'estar completada l'Avaluació del cas i elaborat el Pla d'Intervenció Individualitzat. Si aquest Pla contempla la continuïtat de l'acolliment residencial, haurà de passar a altre Programa d'Atenció.
El Programa d'Atenció d'Urgència tindrà els següents objectius:
• Assegurar la provisió immediata al nen, nena o adolescent d'un context de seguretat i protecció,
• Posar a la seva disposició un servei d'intervenció en crisi per a ajudar-los a entendre les raons que van motivar la separació, l'ingrés i a resoldre-les,
• Realitzar les avaluacions oportunes per a establir les ajudes que precisa,
• Proporcionar i/o procurar aquells serveis que precisi durant la seva estada en el Centre. El programa haurà de disposar de recursos per a, quan sigui necessari, protegir-li dels seus propis impulsos destructius (per exemple, mitjançant l'accés immediat a serveis d'atenció psiquiàtrica), quan acudeixi sota els efectes de substàncies psicotrópicas o necessiti suport o atenció psicològica. Això és especialment important en el cas d'adolescents. Els Centres en els quals es desenvolupi el Programa d'Atenció d'Urgència han de contar amb una localització que permeti un fàcil accés per part de la comunitat. Donades les característiques d'aquest programa, en el qual s'atén a nens, nenes o adolescents en moments crítics, dels quals es tenen escassos coneixements sobre els seus antecedents i necessitats, els Centres han d'estar dotats d'una infraestructura i organització que garanteixi l'atenció individualitzada. Han de contar amb espais adequats per a garantir la privacitat en l'avaluació inicial i les visites familiars. El Programa d'Atenció d'Urgència haurà de contar amb el personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències del desenvolupament del Programa i per a poder proporcionar els serveis d'una manera competent i a temps. Els Centres que desenvolupin aquest programa haurien de, entre altres coses, tenir capacitat per a respondre a ingressos en qualsevol moment del dia o la nit.
3. Programa de Respir.
Aquest programa es dirigeix a nens, nenes o adolescents provinents de famílies que habitualment mostren un funcionament suficientment adequat, però que, a causa d'una situació temporal d'estrès o tensió intensa, necessiten que algú assumeixi la seva atenció. El Programa de Respir té com objectiu ajudar als pares i mares a alleujar la situació d'estrès o tensió mitjançant l'assumpció de l'atenció del nen, nena o adolescent. La utilització d'aquest programa no podrà tenir una durada superior a 45 dies per any, que podran distribuir-se en una única estada o en diverses estades. Si necessités d'un acolliment residencial més perllongat, haurà de ser atès en altre programa. Aquest Programa es diferencia del Programa d'Acollida d'Urgència en tres aspectes fonamentals:
• L'ingrés del nen, nena o adolescent es produeïx sempre de forma voluntària,
• Prèviament a l'ingrés, s'acorda clarament el caràcter temporal de la mesura i el moment previsible de la tornada, i
• La sortida del nen, nena o adolescent del domicili familiar no es produeïx a causa d'una situació greu de desprotección que estigui amenaçant la seva salut i seguretat bàsiques.
En els casos que ingressi en el centre en diferents ocasions al llarg de l'any, es procurarà que disposi, en la mesura del possible, del mateix educador o educadora. El Programa de Respir haurà de contar amb el personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències del desenvolupament del programa i proporcionar els serveis d'una manera competent i a temps
4. Programa d'Atenció a la Primera Infància
Aquest programa està dirigit a nens i nenes entre zero i tres anys d'edat que han hagut de ser separats de les seves famílies d'origen com a mesura de protecció, i per als quals no s'ha considerat adequat o no ha estat possible el seu acolliment en altra família. Els casos atesos en aquest programa haurien de ser excepcionals, ja que el Servei d'Infància actuarà amb el pressupost que l'acolliment en família és l'alternativa idònia per als nens i nenes d'aquesta edat, i haurà de ser sempre la primera opció a estudiar quan es vagi a produir o es produeixi la separació. La durada de l'estada en centres residencials no haurà de perllongar-se més de sis mesos, havent d'atorgar-se especial èmfasi i esforç a la inserció del nen o nena en un mitjà familiar (la seva pròpia família o altra aliena). Aquest programa haurà de contar amb recursos per a respondre als següents objectius específics mentre els nens i nenes es trobin en acolliment residencial:
• Garantir la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, amb especial atenció a les seves necessitats emocionals,
• Promoure un desenvolupament adequat en tots els dominis (físic, psicomotor, cognitiu, lingüístic i soci-emocional),
• Reparar i compensar els efectes negatius de la situació de desprotecció (els nens i nenes inclosos en aquest rang d'edats són especialment vulnerables a la deprivació ambiental i a les situacions de desprotecció). Durant la seva estada en acolliment residencial, cada nen o nena disposarà d'un educador/ cuidador o educadora/cuidadora principal, que li proporcionarà una cura individualitzada, consistent i continua.
El Programa d'Atenció a la Primera Infància ha de proporcionar una atenció individualitzada i diferenciada en funció de les necessitats particulars (espais comuns i espais diferenciats per a nens i nenes de 0-1 anys i 1-3 anys). L'atenció individualitzada requereix contar amb un nombre relativament reduït de nens i nenes. La infraestructura dels Centres que desenvolupin aquest programa ha de garantir un context segur i de protecció i possibilitar activitats interiors i exteriors. Haurien d'així mateix contar amb personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències anteriorment descrites. S'aconsella que aquests Centres disposin d'un educador/cuidador o educadora/cuidadora per a cada tres nens i nenes menors d'any i mig durant el dia, altre o altra professional per a cada cinc nens i nenes de 18-36 mesos durant el dia, i altre o altra despert per a cada vuit nens i nenes durant la nit. Durant la nit, a més haurà d'haver sempre almenys altre educador/ cuidador o educadora/cuidadora disponible. En el cas de nens i nenes amb necessitats especials, ha de reduir-se el nombre per professional.
5. Programa d'atenció a nens, nenes o adolescents amb minusvalideses greus
Aquest programa està dirigit a atendre nens, nenes o adolescents amb minusvalideses psíquiques greus i cròniques reconegudes, que suposin la seva incapacitació total o pràcticament total per a realitzar la majoria o gran part de les funcions i rols principals que se suposen propis a l'edat (àrea formativa, laboral, relacions socials, etc.). Aquest programa haurà de:
• Proporcionar o facilitar als nens, nenes o adolescents l'accés als tractaments o recursos que necessitin per a assolir el desenvolupament màxim de les seves capacitats.
• Facilitar-los l'accés a altres recursos que puguin donar-los suport una vegada que finalitzin el període d'Atenció Residencial.
Recursos:
Per a desenvolupar aquest programa, els Centres d'Atenció Residencial haurien de contar amb personal adequat i suficient, quant a nombre i preparació, per a atendre les necessitats d'aquests nens, nenes o adolescents i proporcionar-los una atenció individualitzada. Així mateix, haurien de contar o estar coordinats amb serveis especialitzats de psiquiatria, estimulació, etc. que orientin i supervisin l'actuació del personal educatiu. Finalment, haurien d'estar preparats per a l'atenció a nens, nenes o adolescents amb minusvalideses físiques greus, entre altres punts, estar lliures de barreres arquitectòniques. Els Centres que desenvolupin aquest programa haurien de disposar dels mitjans més adequats per a reduir al mínim els riscos davant comportaments molt agressius o de pèrdua de control. Si hi ha diversos nens,nenes o adolescents d'aquestes característiques en un mateix Centre, s'haurà de disposar d'un espai protegit de contenció puntual per a situacions d'extrema gravetat, a fi d'evitar riscos molt greus d'agressió o d'escalada de conflicte grupal. Els criteris d'utilització d'aquest espai de contenció seran detalladament pautats pels responsables del Servei d'Infància i hauran estat acordats amb la Fiscalia de Menors.
6. Programa d'atenció a adolescents amb problemes greus de comportament
Aquest Programa atendrà a persones menors d'edat:
• Entre 12 i 18 anys,
• Amb necessitat de mesura de protecció
• Que presenten problemàtica comportamental molt greu amb difi cultades específi cas per a la convivència en grup, objecte de protecció per les seves conductes d'agressió, amenaça permanent, desafiament, fugides constants, absències perllongades, conducta delictiva, etc.
• els problemes de la qual, en ocasions es troben associats o són conseqüència de trastorns psiquiàtrics (aguts o crònics) o abusos de drogues,
Recursos:
Els Centres d'Atenció Residencial que desenvolupin aquest programa haurien de contar amb recursos que permetin proporcionar:
• Un entorn altament estructurat,
• Una supervisió intensiva dels i les adolescents,
• Atenció i supervisió psicològica i psiquiàtrica amb el grau d'intensitat que requereixi cada cas,
• Un context protector que protegeixi als propis nois i noies dels seus impulsos autoagresius,
• Un context contenidor que els protegeixi dels seus impulsos de fugida i permeti proporcionar-los, d'aquesta forma, la intervenció que precisin,
• Si és necessari, formació escolar i laboral si els seus problemes els impedeixen utilitzar els serveis comunitaris corresponents. Per a desenvolupar aquest programa, els Centres d'Atenció Residencial haurien de contar amb personal adequat i suficient, en quant a nombre i preparació, per a atendre les necessitats d'aquests i aquestes adolescents. A més, haurien de treballar en coordinació amb professionals i/o equips de salut mental (Psicòlegs i psicòlogues i psiquiatres) que proporcionin els tractaments requerits i orientin als educadors i educadores sobre la seva intervenció amb els i les adolescents. Ja que aquest programa es desenvolupa en Centres de Protecció oberts, no es contempla la creació de dispositius específics de privació o limitació de llibertat. La contenció dels comportaments conflictius es realitzarà mitjançant tècniques de modificació de conducta, de relació personal i de persuasió. El projecte i la pràctica educativa quotidiana haurien de contemplar els mitjans més adequats per a reduir al mínim els riscos davant comportaments molt agressius o de pèrdua de control. No obstant això, si hi ha o pot haver adolescents d'aquestes característiques en un Centre, s'haurà de disposar d'un espai protegit de contenció puntual per a situacions d'extrema gravetat, a fi d'evitar riscos elevats d'agressió o d'escalada de conflicte grupal. Els criteris d'utilització d'aquest espai de contenció seran detalladament pautats pels i les responsables del Servei d'Infància i hauran estat acordats amb la Fiscalia de Menors. També s'establiran procediments específics d'actuació i d'informació davant les fugides, així com les maneres més adequades per a prevenir-les.
7. Programa d'atenció a persones menors d'edat estrangers no acompanyats
Aquest programa atendrà a menors d'edat estrangers i no acompanyats, que presenten problemàtica de desprotecció familiar total, amb necessitat de mesura de protecció amb assumpció de Tutela Automàtica, i no susceptibles d'una reunificació familiar ni d'un acolliment familiar. El seu objectiu últim serà assolir la seva plena integració i autonomia i la seva inserció social i laboral.
Aquest programa abordarà els següents objectius específics: Acollida inicial (durada màxima: dos mesos):
• Proporcionar-los una atenció assistencial bàsica: Assistència sanitària, assistència de les necessitats físiques (alimentació, higiene, vestit, etc.) i allotjament.
• Sol·licitar i iniciar, si és necessari, els tràmits oportuns per a la valoració mèdic-legal de la seva edat cronològica.
• Proporcionar-los informació sobre el marc legal, administratiu i de protecció social en el qual es troben i del pla que es va a seguir amb cadascun d'ells, així com dels recursos jurídics i socials dels quals es disposa.
• Recerca de la seva família d'origen, foment del contacte entre ambdós, i realització de les gestions pertinents per a la reunificació familiar quan aquesta sigui possible.
• Regularitzar la seva situació sanitària i legal: Quan no sigui possible la tornada amb la seva família o al seu país d'origen i hagi de romandre a Espanya, se li oferirà recolzament en la consecució dels documents necessaris per a regularitzar la seva situació sanitària i la seva situació legal, mitjançant la sol·licitud del passaport o la cèdula d'inscripció, i del permís de residència i de treball.
Aprenentatge i pràctica del castellà. Escolarització, mitjançant l'assistència regular a centres d'ensenyament reglat o dintre del propi Centre (quan no sigui convenient la sortida a l'exterior), participació en cursos d'Iniciació Professional, i formació per a l'ocupació. A més, és especialment important que durant el seu procés d'intervenció els Centres que desenvolupin aquest programa es coordinin i col·laborin amb les ONGs implicades en el treball amb immigrants, per a rebre informació, assessoria jurídica, i orientació en programes assistencials i d'ocupació. En el desenvolupament d'aquest programa, es respectaran els trets culturals i religiosos propis. Les úniques excepcions es produiran quan aquests trets o costums suposin o puguin suposar un dany o perill per a ells mateixos o per als altres.
8. Programa de preparació per a l'emancipació
Aquest Programa se centra a preparar i donar suport als i les adolescents per a la vida independent i la seva integració en un entorn social i laboral, mitjançant:
• la promoció d'habilitats específiques que els capacitin per a viure de la forma més autònoma possible, i
• la gestió dels recursos de suport necessaris per a això.
La seva intervenció s'estendrà fins a la majoria d'edat o el moment que el Servei d'Infància acordi la seva sortida del sistema residencial, encara que podrà perllongar-se entre 6 i 18 mesos una vegada complerta la majoria d'edat durant el període de prova immediatament posterior a la sortida del Centre, mentre s'assenta en la seva nova realitat, exercint el personal educatiu labors de mediació i seguiment.
Aquest Programa es dirigeix a nois i noies d'edats superiors a 16 anys que es troben en les següents circumstàncies:
• Es preveu que continuïn en acolliment residencial fins a la seva majoria d'edat,
• No conten amb un mitjà familiar una vegada fi nalizada l'atenció residencial, bé perquè la seva família no estigui disposada a acollir-los o bé perquè no és viable o convenient la convivència amb ella.
• Presenten unes mínimes capacitats intel·lectuals i físiques. És a dir, no presenten cap minusvalidesa incapacitant.
• No estan incapacitats jurídicament.
Recursos: La intervenció amb cada jove respondrà als objectius del Pla d'Intervenció Individualitzat, adequant-se a l'evolució de les seves necessitats i a les noves capacitats que vagi desenvolupant.
Els objectius que habitualment s'abordaran en aquest programa fan referència a:
• Vida quotidiana: Ensenyar als joves a organitzar-se i plantar cara a les exigències de la vida quotidiana (p. ex., habilitats de autocura; compra i preparació de menjar; neteja de la casa, manteniment i petites reparacions; neteja i manteniment de la roba; adaptació a les normes de convivència en l'allotjament o en el veïnat).
• Suport comunitari: Proporcionar-li les habilitats necessàries per a beneficiar-se dels serveis i recursos comunitaris (p. ex., conèixer les xarxes de suport comunitari i com utilitzar-les; saber manejar-se en l'entorn social; localitzar el servei apropiat per a la seva necessitat i presentar les seves demandes de forma correcta; negociar amb les institucions comunitàries que poden procurar-li el suport: salut, educació, ocupació, serveis socials).
• Maneig dels diners: Ensenyar als joves a manejar els diners en la vida quotidiana, així com a planificar els seus ingressos i despeses de manera que pugui respondre a les seves necessitats i aconseguir els seus objectius.
• Allotjament: Ensenyar als joves a localitzar, obtenir i mantenir un allotjament. En el moment de la sortida del Centre s'ha d'assegurar que conti amb allotjament i amb els recursos i habilitats necessaris per a evitar que es converteixi en una persona sense llar.
• Altres habilitats: En aquest Programa s'ensenyaran també altres habilitats, tals com:
• Habilitats de convivència social.
• Habilitats laborals: Recerca i manteniment d'ocupació.
• Raonament moral: Capacitat per a sospesar les conseqüències morals dels seus actes.
• Habilitats de autocontrol. En aquest programa es potenciarà la interacció i integració de l'adolescent en la comunitat, així com l'exercici de la seva autonomia i la seva participació en el funcionament del Centre d'Atenció Residencial. A més de les activitats d'orientació, suport i acompanyament directe als i a les adolescents, el personal educatiu facilitarà els suports i connexions comunitàries necessàries per als i les adolescents atesos en aquest programa.
Àrees d'Atenció Residencial
ORGANITZACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA
La vida quotidiana és el fonament de l'Atenció Residencial. Constitueïx un instrument d'intervenció, al mateix temps que suposa el context en el qual l'educador o educadora desenvolupa la seva labor. Es deu, doncs, estructurar la vida quotidiana de manera que es respongui a les necessitats del nen, nena o adolescent. Aquesta estructuració seguirà un conjunt de pautes prèviament establertes, que seran conegudes i engegades de manera consistent i coherent per tots els i les professionals que intervinguin en l'Atenció Residencial.
L'organització de la vida quotidiana ha de complir, almenys, les següents finalitats:
• Encara que la vida en el Centre no substitueïx a la vida familiar, sí ha de procurar algunes de les experiències i suports que aquesta normalment proporciona, això és, oferir seguretat i ser font de benestar per al nen, nena o adolescent.
• Oferir condicions favorables per al desenvolupament de la persona menor d'edat i per a l'aprenentatge.
• Proporcionar al nen, nena o adolescent un ampli conjunt d'experiències, al mateix temps que se li protegeix dels perills que no és capaç de manejar.
• Ajudar-li a expressar els seus sentiments i emocions.
• Afavorir la comunicació entre els nens, nenes i adolescents i els adults.
• Facilitar la relació entre iguals i el contingut educatiu de la mateixa.
• Permetre que adquireixi hàbits adequats de comportament.
• Promoure l'assumpció per part del nen, nena o adolescent de responsabilitats, així com la seva autoorganització.
• Afavorir el desenvolupament de valors ètics.
• Facilitar l'observació dels progressos i dificultats per les quals passa el nen, nena o adolescent.
Aquestes són algunes pautes que poden contribuir a l'organització de la vida quotidiana:
• S'ha d'organitzar la vida diària estructurant-la en rutines consistents, encara que flexibles
• Les rutines han d'adaptar-se a les necessitats i capacitats físiques i emocionals dels nens, nenes i adolescents.
• S'ha d'organitzar el temps. L'ordenació adequada en el temps de les activitats permetrà que, a través de l'establiment de rutines, els nens, nenes i adolescents adquireixin seguretat, vagin interioritzant les nocions temporals i puguin anticipar el que vindrà després. A mesura que vagin creixent haurien d'anar organitzant el seu temps fins a arribar a establir el seu propi pla.
• Establir i seguir un marc de normes que siguin l'expressió dels valors que s'accepten i pel qual s'ha de regir la convivència amb els adults.
SALUT
L'Atenció Residencial haurà d'estar presidida, en tot moment, per la promoció de la salut física i psíquica del nen, nena o adolescent. El concepte de salut que ha de manejar l'Atenció Residencial ha de ser ampli (incloent aspectes físics i psíquics) i positiu (dirigint-se al benestar i no només a l'absència de malaltia). S'establiran els procediments precisos i es portaran a terme les accions adequades per a garantir la satisfacció de les necessitats de salut del nen, nena o adolescent, prevenir possibles alteracions i promoure comportaments saludables. Tot això d'acord amb el seu moment evolutiu. La satisfacció de les necessitats de salut del nen, nena o adolescent requerirà, almenys, les següents actuacions:
• Adequar les normes que regulen la vida en el Centre als criteris que presideixen una vida saludable.
• Estimular i facilitar l'exercici físic.
• Promoure en els nens, nenes o adolescents actituds positives cap a la salut i entrenar-los en hàbits de autocura i de vida saludable, incloent programes d'educació sexual i de prevenció de toxicomanies i malalties.
• Ensenyar-los a localitzar i utilitzar els serveis comunitaris de salut.
• Avaluar i realitzar un seguiment de les necessitats de salut dels nens, nenes o adolescents, establint referent a això protocols d'ingrés i reconeixements periòdics segons les necessitats.
• Mantenir actualitzat el dossier sobre la seva salut, en el qual s'incloguin les malalties patides, el calendari i seguiment de vacunes, i els resultats i recomanacions dels diferents reconeixements mèdics.
• Atendre a les seves necessitats nutricionals i educar-los en hàbits saludables d'alimentació.
• Proporcionar l'educació i supervisió necessàries perquè el nen, nena o adolescent vagi adquirint hàbits i habilitats de autocura.
• Garantir la satisfacció de les necessitats de somni tenint en compte la seva edat.
• Provisió dels serveis de salut física i psíquica que precisi al llarg de la seva estada en el Centre.
FORMACIÓ ESCOLAR I LABORAL
S'assegurarà que tots els nens, nenes i adolescents en Atenció Residencial reben la formació escolar i/o laboral adequada a la seva edat i a les seves necessitats.
• Formació escolar
S'integrarà al nen, nena o adolescent en el context escolar més adequat a les seves necessitats. Desenvoluparan la seva activitat escolar, sempre que sigui possible, en els àmbits comunitaris. Es facilitarà i estimularà la integració i l'adaptació del nen, nena o adolescent en el context escolar. Es propiciarà que arribi al nivell d'estudis d'acord amb la seva capacitat, proporcionant-li les condicions per a extreure els majors beneficis possibles de la seva experiència formativa. En el moment de l'admissió es realitzarà una avaluació de les necessitats formatives del nen, nena o adolescent, sobre la base de la qual s'establirà la intervenció a desenvolupar pel centre, en col·laboració amb els serveis educatius. El Centre es coordinarà amb l'escola o institut de manera que un i uns altres es donin suport i es complementin en el desenvolupament formatiu. Des del centre residencial se'ls ajudarà, en funció de la seva edat, a aconseguir hàbits d'estudi a aprendre i utilitzar tècniques de treball intel·lectual, i a planifi car el seu temps d'estudi. D'acord amb les orientacions donades pel centre escolar i de manera subsidiària, es disposaran els suports específics que precisin.
• Orientació i formació laboral
L'Atenció Residencial haurà d'assegurar que l'adolescent, quan arribi a l'edat apropiada, rep l'orientació laboral que li faciliti abordar de forma realista les seves necessitats prelaborals i laborals. Igualment, haurà d'assegurar que, durant i una vegada conclosa la seva etapa de formació escolar, rebi l'adequada formació prelaboral i laboral que li prepari per a l'activitat laboral i per a una vida econòmica independent. Sempre que sigui possible s'afavorirà la formació escolar enfront de l'inici prematur de l'activitat laboral, sense perjudici d'estimular la incorporació a l'activitat laboral quan aquesta sigui l'alternativa més adequada. Conclosa l'etapa de formació es col·laborarà amb l'adolescent en la recerca d'ocupació, ensenyant-li l'accés als recursos socials adequats. Una vegada iniciada l'ocupació laboral, es farà un seguiment de la mateixa i se li recolzarà en l'adequada administració dels diners.
AUTONOMIA, RESPONSABILITAT I INTERVENCIÓ DAVANT CONFLICTES
Es mantindran expectatives respecte a la conducta del nen, nena o adolescent acords amb el seu moment evolutiu, nivell maduratiu i capacitat per a manejar el seu propi comportament. No s'haurà d'esperar que assumeixin el control d'aspectes de la seva vida per als quals no estiguin preparats o per als quals la societat consideri que no estiguin preparats. Partint d'aquests principis, es promocionarà la seva autonomia, així com el desenvolupament de la responsabilitat sobre el seu propi comportament, de manera que es possibiliti el seu creixement personal i social, d'acord amb les normes socials i les seves pròpies característiques personals i evolutives. Per altra banda, es plantarà cara als conflictes de convivència oferint garanties de respecte als seus drets i amb tècniques que promoguin la prevenció, la mediació i la reparació, ajudant als nens, nenes i adolescents a modificar els comportaments que resultin inadequats per al seu desenvolupament personal i social. La intervenció desenvolupada referent a això haurà de guiar-se pels següents principis:
• Clarificació de les responsabilitats dels adults i dels àmbits en els quals els nens, nenes i adolescents poden prendre les seves pròpies decisions i assumir les seves pròpies responsabilitats.
• Establiment d'un marc normatiu de convivència que reguli drets i responsabilitats de tots els integrants de la comunitat, així com les normes que la regeixen (Reglament de Règim Intern). Aquest marc normatiu serà explicat a les persones menors d'edat de forma adequada a les seves capacitats.
• Exposar els comportaments que s'esperen dels nens, nenes i adolescents de manera que actuï com orientació.
• Coherència i consistència en les actuacions dels adults.
• Mostrar clarament al nen, nena o adolescent els límits de la seva conducta.
• Oferir-li alternatives raonables per als seus comportaments inadequats, de manera que pugui substituir-los desenvolupant comportaments adequats.
• Oferir-li models que exhibeixin els comportaments esperats.
• Establir les normes sobre la base de raons.
• Les normes han de tenir estabilitat i ser predictibles.
• Els nens, nenes i adolescents tenen dret a discutir la norma i les raons que es basi.
• Les normes poden canviar-se si hi ha bones raons per a això.
• En la relació amb educadors i educadores existeix una asimetria que ha de ser respectada. El personal educatiu no ha de perdre el control d'aquesta relació si desitja complir la seva funció protectora i educadora. Es permetrà i facilitarà que els nens, nenes i adolescents assumeixin gradualment, d'acord amb les seves capacitats, responsabilitats en la vida diària amb la guia i suport dels adults, com forma d'ajudar-los a adquirir noves competències en el desenvolupament de la seva autonomia i un sentit de responsabilitat personal, a més d'ajudar-los a obtenir satisfacció de la seva pròpia contribució al benestar del grup. Això es pot fer, per exemple, a través de:
- L'assignació de tasques acords amb la seva edat.
- La cura de les pertinences personals.
- El maneig de diners en quantitat acord a l'edat i al rebut per altres nens, nenes i adolescents en la comunitat. Se'ls ajudarà a modificar els comportaments que resultin inadequats per al seu desenvolupament personal i social. La intervenció en aquest sentit ha de ser coherent amb la dirigida a promocionar comportaments adequats, el desenvolupament del autocontrol i l'autonomia. Es disposarà d'un marc normatiu que reguli l'acció disciplinària, entenent aquesta com un procés educatiu pel qual els adults ensenyen als nens, nenes o adolescents a comportar-se d'acord amb les normes socials i amb els valors ètics. Ha d'establir-se prèviament el tipus de mesures educatives a utilitzar, en quines situacions i com s'apliquen, i recollir-se en un document a aquest efecte (Reglament de Règim Intern).
OCI I COMUNITAT
L'Atenció Residencial haurà de procurar al nen, nena o adolescent experiències de joc i oci integrades en la seva vida quotidiana, de manera que es potenciï el seu desenvolupament físic, cognitiu, social i emocional, al mateix temps que se li ajuda a adquirir un sentit de plenitud. L'Atenció Residencial facilitarà i estimularà la seva participació en activitats de temps lliure en la comunitat, al mateix temps que li prepararà per a obtenir els majors beneficis possibles d'aquesta experiència.
Les actuacions del Centre referent a això han de ser:
• Buscar les activitats i grups que millor responguin a les seves necessitats, característiques i interessos.
• Estimular la seva participació.
• Preparar al nen, nena o adolescent per a assegurar, en la mesura del possible, una adequada integració.
• Suport i seguiment de l'activitat.
• Facilitar que mantingui les relacions iniciades en el marc d'aquestes activitats. L'Atenció Residencial es vincularà al context comunitari, de manera que potenciï la seva integració i participació en la comunitat. Promourà i organitzarà el suport comunitari que el nen, nena o adolescent i la seva família necessitin. Estimularà i facilitarà l'ús dels recursos comunitaris per part de la persona menor d'edat i de la seva família, al mateix temps que els ensenyarà a usar-los.
RELACIONS SOCIALS I DE GRUP CONVIVENCIAL
Es valorarà i potenciarà la vida en comú del grup convivencial, possibilitant activitats en comuna i establint un clima de convivència positiu i acollidor. S'ajudarà als nens, nenes i adolescents a la millora de les seves habilitats socials i de comunicació.
RELACIONS FAMILIARS
L'Atenció Residencial procurarà el manteniment de la identitat familiar del nen, nena o adolescent, ja que constitueïx un element bàsic per a la seva identitat personal i per al seu adequat desenvolupament. La intervenció amb la família es considerarà, per tant, un àrea fonamental de la intervenció, ja es persegueixi l'objectiu d'assolir la reunificació familiar o el de salvar tot el possible de les relacions familiars i de la seva identitat familiar quan hagi d'integrar-se en un context convivencial diferent al familiar. Si a pesar de tots els esforços és impossible desenvolupar un treball amb la família, sempre serà necessari ajudar al nen, nena o adolescent a conservar els aspectes més positius de la seva història, de les seves relacions familiars, i ajudar-li, igualment, a elaborar els aspectes conflictius. S'ha de buscar, sempre que sigui possible i quan sigui en interès del nen, nena o adolescent, la màxima implicació dels pares i mares en el procés d'intervenció i en l'atenció que es presta als seus fills i filles. El centre residencial s'organitzarà de manera que tingui cabuda la participació dels pares i mares, possibilitant-los l'assumpció de responsabilitats en l'atenció dels seus fills i filles. En cada cas es determinaran les tasques que els pares i mares puguin assumir de manera progressiva. Això s'ha de contemplar fins i tot quan l'Atenció Residencial s'hagi aplicat en contra dels seus desitjos i en aquells casos en els quals la reintegració familiar no sigui l'objectiu. En aquesta última situació, s'ha de treballar per mantenir i rescatar els elements positius de la relació entre la persona menor d'edat i la seva família. Sempre que sigui en benefici del nen, nena o adolescent, s'estimularan i facilitaran els contactes amb la seva família, sigui en forma de visites, contactes telefònics i/o escrits. El centre residencial portarà a terme un seguiment de les visites i de l'estat dels fills i filles després de les mateixes. Es disposaran alternatives per als nens, nenes o adolescents que no rebin visites de la família, com, per exemple, facilitar la relació amb altres persones que puguin constituir un suport. La figura central de la interacció entre el Centre i la família serà l'educador-tutor o educadora- tutora que, en el marc d'aquesta relació, facilitarà als pares i mares orientació i models adequats sobre l'atenció i interacció amb el nen, nena o adolescent. S'assegurarà la continuïtat entre la labor que desenvolupen els i les professionals relacionats directament amb el nen, nena o adolescent (educadors i educadores) i la qual desenvolupen els i les professionals que centren la seva intervenció en la família (Coordinador o Coordinadora de Cas, terapeuta, educador o educadora familiar...). A més, es transmetrà a la família sensació de continuïtat, compartint objectius, perspectives i, en ocasions, activitats.
RELACIONS AMB ALTRES INSTITUCIONS
El centre residencial establirà relacions amb altres institucions intervinents amb el nen, nena o adolescent i la família, de manera que les seves actuacions siguin coherents amb els objectius que s'estableixin en el Pla de Cas.
La vida quotidiana és el fonament de l'Atenció Residencial. Constitueïx un instrument d'intervenció, al mateix temps que suposa el context en el qual l'educador o educadora desenvolupa la seva labor. Es deu, doncs, estructurar la vida quotidiana de manera que es respongui a les necessitats del nen, nena o adolescent. Aquesta estructuració seguirà un conjunt de pautes prèviament establertes, que seran conegudes i engegades de manera consistent i coherent per tots els i les professionals que intervinguin en l'Atenció Residencial.
L'organització de la vida quotidiana ha de complir, almenys, les següents finalitats:
• Encara que la vida en el Centre no substitueïx a la vida familiar, sí ha de procurar algunes de les experiències i suports que aquesta normalment proporciona, això és, oferir seguretat i ser font de benestar per al nen, nena o adolescent.
• Oferir condicions favorables per al desenvolupament de la persona menor d'edat i per a l'aprenentatge.
• Proporcionar al nen, nena o adolescent un ampli conjunt d'experiències, al mateix temps que se li protegeix dels perills que no és capaç de manejar.
• Ajudar-li a expressar els seus sentiments i emocions.
• Afavorir la comunicació entre els nens, nenes i adolescents i els adults.
• Facilitar la relació entre iguals i el contingut educatiu de la mateixa.
• Permetre que adquireixi hàbits adequats de comportament.
• Promoure l'assumpció per part del nen, nena o adolescent de responsabilitats, així com la seva autoorganització.
• Afavorir el desenvolupament de valors ètics.
• Facilitar l'observació dels progressos i dificultats per les quals passa el nen, nena o adolescent.
Aquestes són algunes pautes que poden contribuir a l'organització de la vida quotidiana:
• S'ha d'organitzar la vida diària estructurant-la en rutines consistents, encara que flexibles
• Les rutines han d'adaptar-se a les necessitats i capacitats físiques i emocionals dels nens, nenes i adolescents.
• S'ha d'organitzar el temps. L'ordenació adequada en el temps de les activitats permetrà que, a través de l'establiment de rutines, els nens, nenes i adolescents adquireixin seguretat, vagin interioritzant les nocions temporals i puguin anticipar el que vindrà després. A mesura que vagin creixent haurien d'anar organitzant el seu temps fins a arribar a establir el seu propi pla.
• Establir i seguir un marc de normes que siguin l'expressió dels valors que s'accepten i pel qual s'ha de regir la convivència amb els adults.
SALUT
L'Atenció Residencial haurà d'estar presidida, en tot moment, per la promoció de la salut física i psíquica del nen, nena o adolescent. El concepte de salut que ha de manejar l'Atenció Residencial ha de ser ampli (incloent aspectes físics i psíquics) i positiu (dirigint-se al benestar i no només a l'absència de malaltia). S'establiran els procediments precisos i es portaran a terme les accions adequades per a garantir la satisfacció de les necessitats de salut del nen, nena o adolescent, prevenir possibles alteracions i promoure comportaments saludables. Tot això d'acord amb el seu moment evolutiu. La satisfacció de les necessitats de salut del nen, nena o adolescent requerirà, almenys, les següents actuacions:
• Adequar les normes que regulen la vida en el Centre als criteris que presideixen una vida saludable.
• Estimular i facilitar l'exercici físic.
• Promoure en els nens, nenes o adolescents actituds positives cap a la salut i entrenar-los en hàbits de autocura i de vida saludable, incloent programes d'educació sexual i de prevenció de toxicomanies i malalties.
• Ensenyar-los a localitzar i utilitzar els serveis comunitaris de salut.
• Avaluar i realitzar un seguiment de les necessitats de salut dels nens, nenes o adolescents, establint referent a això protocols d'ingrés i reconeixements periòdics segons les necessitats.
• Mantenir actualitzat el dossier sobre la seva salut, en el qual s'incloguin les malalties patides, el calendari i seguiment de vacunes, i els resultats i recomanacions dels diferents reconeixements mèdics.
• Atendre a les seves necessitats nutricionals i educar-los en hàbits saludables d'alimentació.
• Proporcionar l'educació i supervisió necessàries perquè el nen, nena o adolescent vagi adquirint hàbits i habilitats de autocura.
• Garantir la satisfacció de les necessitats de somni tenint en compte la seva edat.
• Provisió dels serveis de salut física i psíquica que precisi al llarg de la seva estada en el Centre.
FORMACIÓ ESCOLAR I LABORAL
S'assegurarà que tots els nens, nenes i adolescents en Atenció Residencial reben la formació escolar i/o laboral adequada a la seva edat i a les seves necessitats.
• Formació escolar
S'integrarà al nen, nena o adolescent en el context escolar més adequat a les seves necessitats. Desenvoluparan la seva activitat escolar, sempre que sigui possible, en els àmbits comunitaris. Es facilitarà i estimularà la integració i l'adaptació del nen, nena o adolescent en el context escolar. Es propiciarà que arribi al nivell d'estudis d'acord amb la seva capacitat, proporcionant-li les condicions per a extreure els majors beneficis possibles de la seva experiència formativa. En el moment de l'admissió es realitzarà una avaluació de les necessitats formatives del nen, nena o adolescent, sobre la base de la qual s'establirà la intervenció a desenvolupar pel centre, en col·laboració amb els serveis educatius. El Centre es coordinarà amb l'escola o institut de manera que un i uns altres es donin suport i es complementin en el desenvolupament formatiu. Des del centre residencial se'ls ajudarà, en funció de la seva edat, a aconseguir hàbits d'estudi a aprendre i utilitzar tècniques de treball intel·lectual, i a planifi car el seu temps d'estudi. D'acord amb les orientacions donades pel centre escolar i de manera subsidiària, es disposaran els suports específics que precisin.
• Orientació i formació laboral
L'Atenció Residencial haurà d'assegurar que l'adolescent, quan arribi a l'edat apropiada, rep l'orientació laboral que li faciliti abordar de forma realista les seves necessitats prelaborals i laborals. Igualment, haurà d'assegurar que, durant i una vegada conclosa la seva etapa de formació escolar, rebi l'adequada formació prelaboral i laboral que li prepari per a l'activitat laboral i per a una vida econòmica independent. Sempre que sigui possible s'afavorirà la formació escolar enfront de l'inici prematur de l'activitat laboral, sense perjudici d'estimular la incorporació a l'activitat laboral quan aquesta sigui l'alternativa més adequada. Conclosa l'etapa de formació es col·laborarà amb l'adolescent en la recerca d'ocupació, ensenyant-li l'accés als recursos socials adequats. Una vegada iniciada l'ocupació laboral, es farà un seguiment de la mateixa i se li recolzarà en l'adequada administració dels diners.
AUTONOMIA, RESPONSABILITAT I INTERVENCIÓ DAVANT CONFLICTES
Es mantindran expectatives respecte a la conducta del nen, nena o adolescent acords amb el seu moment evolutiu, nivell maduratiu i capacitat per a manejar el seu propi comportament. No s'haurà d'esperar que assumeixin el control d'aspectes de la seva vida per als quals no estiguin preparats o per als quals la societat consideri que no estiguin preparats. Partint d'aquests principis, es promocionarà la seva autonomia, així com el desenvolupament de la responsabilitat sobre el seu propi comportament, de manera que es possibiliti el seu creixement personal i social, d'acord amb les normes socials i les seves pròpies característiques personals i evolutives. Per altra banda, es plantarà cara als conflictes de convivència oferint garanties de respecte als seus drets i amb tècniques que promoguin la prevenció, la mediació i la reparació, ajudant als nens, nenes i adolescents a modificar els comportaments que resultin inadequats per al seu desenvolupament personal i social. La intervenció desenvolupada referent a això haurà de guiar-se pels següents principis:
• Clarificació de les responsabilitats dels adults i dels àmbits en els quals els nens, nenes i adolescents poden prendre les seves pròpies decisions i assumir les seves pròpies responsabilitats.
• Establiment d'un marc normatiu de convivència que reguli drets i responsabilitats de tots els integrants de la comunitat, així com les normes que la regeixen (Reglament de Règim Intern). Aquest marc normatiu serà explicat a les persones menors d'edat de forma adequada a les seves capacitats.
• Exposar els comportaments que s'esperen dels nens, nenes i adolescents de manera que actuï com orientació.
• Coherència i consistència en les actuacions dels adults.
• Mostrar clarament al nen, nena o adolescent els límits de la seva conducta.
• Oferir-li alternatives raonables per als seus comportaments inadequats, de manera que pugui substituir-los desenvolupant comportaments adequats.
• Oferir-li models que exhibeixin els comportaments esperats.
• Establir les normes sobre la base de raons.
• Les normes han de tenir estabilitat i ser predictibles.
• Els nens, nenes i adolescents tenen dret a discutir la norma i les raons que es basi.
• Les normes poden canviar-se si hi ha bones raons per a això.
• En la relació amb educadors i educadores existeix una asimetria que ha de ser respectada. El personal educatiu no ha de perdre el control d'aquesta relació si desitja complir la seva funció protectora i educadora. Es permetrà i facilitarà que els nens, nenes i adolescents assumeixin gradualment, d'acord amb les seves capacitats, responsabilitats en la vida diària amb la guia i suport dels adults, com forma d'ajudar-los a adquirir noves competències en el desenvolupament de la seva autonomia i un sentit de responsabilitat personal, a més d'ajudar-los a obtenir satisfacció de la seva pròpia contribució al benestar del grup. Això es pot fer, per exemple, a través de:
- L'assignació de tasques acords amb la seva edat.
- La cura de les pertinences personals.
- El maneig de diners en quantitat acord a l'edat i al rebut per altres nens, nenes i adolescents en la comunitat. Se'ls ajudarà a modificar els comportaments que resultin inadequats per al seu desenvolupament personal i social. La intervenció en aquest sentit ha de ser coherent amb la dirigida a promocionar comportaments adequats, el desenvolupament del autocontrol i l'autonomia. Es disposarà d'un marc normatiu que reguli l'acció disciplinària, entenent aquesta com un procés educatiu pel qual els adults ensenyen als nens, nenes o adolescents a comportar-se d'acord amb les normes socials i amb els valors ètics. Ha d'establir-se prèviament el tipus de mesures educatives a utilitzar, en quines situacions i com s'apliquen, i recollir-se en un document a aquest efecte (Reglament de Règim Intern).
OCI I COMUNITAT
L'Atenció Residencial haurà de procurar al nen, nena o adolescent experiències de joc i oci integrades en la seva vida quotidiana, de manera que es potenciï el seu desenvolupament físic, cognitiu, social i emocional, al mateix temps que se li ajuda a adquirir un sentit de plenitud. L'Atenció Residencial facilitarà i estimularà la seva participació en activitats de temps lliure en la comunitat, al mateix temps que li prepararà per a obtenir els majors beneficis possibles d'aquesta experiència.
Les actuacions del Centre referent a això han de ser:
• Buscar les activitats i grups que millor responguin a les seves necessitats, característiques i interessos.
• Estimular la seva participació.
• Preparar al nen, nena o adolescent per a assegurar, en la mesura del possible, una adequada integració.
• Suport i seguiment de l'activitat.
• Facilitar que mantingui les relacions iniciades en el marc d'aquestes activitats. L'Atenció Residencial es vincularà al context comunitari, de manera que potenciï la seva integració i participació en la comunitat. Promourà i organitzarà el suport comunitari que el nen, nena o adolescent i la seva família necessitin. Estimularà i facilitarà l'ús dels recursos comunitaris per part de la persona menor d'edat i de la seva família, al mateix temps que els ensenyarà a usar-los.
RELACIONS SOCIALS I DE GRUP CONVIVENCIAL
Es valorarà i potenciarà la vida en comú del grup convivencial, possibilitant activitats en comuna i establint un clima de convivència positiu i acollidor. S'ajudarà als nens, nenes i adolescents a la millora de les seves habilitats socials i de comunicació.
RELACIONS FAMILIARS
L'Atenció Residencial procurarà el manteniment de la identitat familiar del nen, nena o adolescent, ja que constitueïx un element bàsic per a la seva identitat personal i per al seu adequat desenvolupament. La intervenció amb la família es considerarà, per tant, un àrea fonamental de la intervenció, ja es persegueixi l'objectiu d'assolir la reunificació familiar o el de salvar tot el possible de les relacions familiars i de la seva identitat familiar quan hagi d'integrar-se en un context convivencial diferent al familiar. Si a pesar de tots els esforços és impossible desenvolupar un treball amb la família, sempre serà necessari ajudar al nen, nena o adolescent a conservar els aspectes més positius de la seva història, de les seves relacions familiars, i ajudar-li, igualment, a elaborar els aspectes conflictius. S'ha de buscar, sempre que sigui possible i quan sigui en interès del nen, nena o adolescent, la màxima implicació dels pares i mares en el procés d'intervenció i en l'atenció que es presta als seus fills i filles. El centre residencial s'organitzarà de manera que tingui cabuda la participació dels pares i mares, possibilitant-los l'assumpció de responsabilitats en l'atenció dels seus fills i filles. En cada cas es determinaran les tasques que els pares i mares puguin assumir de manera progressiva. Això s'ha de contemplar fins i tot quan l'Atenció Residencial s'hagi aplicat en contra dels seus desitjos i en aquells casos en els quals la reintegració familiar no sigui l'objectiu. En aquesta última situació, s'ha de treballar per mantenir i rescatar els elements positius de la relació entre la persona menor d'edat i la seva família. Sempre que sigui en benefici del nen, nena o adolescent, s'estimularan i facilitaran els contactes amb la seva família, sigui en forma de visites, contactes telefònics i/o escrits. El centre residencial portarà a terme un seguiment de les visites i de l'estat dels fills i filles després de les mateixes. Es disposaran alternatives per als nens, nenes o adolescents que no rebin visites de la família, com, per exemple, facilitar la relació amb altres persones que puguin constituir un suport. La figura central de la interacció entre el Centre i la família serà l'educador-tutor o educadora- tutora que, en el marc d'aquesta relació, facilitarà als pares i mares orientació i models adequats sobre l'atenció i interacció amb el nen, nena o adolescent. S'assegurarà la continuïtat entre la labor que desenvolupen els i les professionals relacionats directament amb el nen, nena o adolescent (educadors i educadores) i la qual desenvolupen els i les professionals que centren la seva intervenció en la família (Coordinador o Coordinadora de Cas, terapeuta, educador o educadora familiar...). A més, es transmetrà a la família sensació de continuïtat, compartint objectius, perspectives i, en ocasions, activitats.
RELACIONS AMB ALTRES INSTITUCIONS
El centre residencial establirà relacions amb altres institucions intervinents amb el nen, nena o adolescent i la família, de manera que les seves actuacions siguin coherents amb els objectius que s'estableixin en el Pla de Cas.
Acolliment d'Urgència
ELS ACOLLIMENTS RESIDENCIALS D'URGÈNCIA
És evident que l'itinerari anteriorment ressenyat obeeïx a situacions que permeten programar i pautar l'acolliment residencial en condicions ideals, disposant del suficient temps i sense que el nen, nena o adolescent corri riscos greus en la situació de convivència prèvia a l'acolliment. Existeixen, no obstant això, situacions de greu risc o de manifest desampar que imposen la necessitat d'actuar urgentment, acollint immediatament al nen, nena o adolescent per a protegir-li d'un greu dany.
En aquestes situacions d'urgència l'objectiu principal de l'acolliment residencial ha de ser proporcionar un context de seguretat i protecció. Això inclou almenys:
• Garantir-li la seva protecció.
• Proporcionar-li com més aviat millor una explicació comprensible del que està succeint, informació sobre calendari de visites familiars si aquestes no resulten desaconsellades, així com l'accés a una persona de referència que conegui les seves circumstàncies i pugui exercir com figura de confiança i suport (educador-tutor o educadora-tutora).
• Informar-li del funcionament i de les regles del centre com més aviat millor, una vegada que hagi rebut el suport precís.
• Protegir-li, quan sigui necessari, dels seus propis impulsos destructius.
• Un context de convivència agradable.
• Una organització que permeti satisfer les seves necessitats bàsiques tals com alimentació i descans en qualsevol moment que calgui.
• Disponibilitat per a proporcionar-li atenció psicològica en aquells casos que es jutgi necessari.
L'anterior determina en tota lògica que la seqüència de passos detallada en “l'Itinerari de la formalització de l'acolliment residencial” es vegi alterada absolutament en la seva ordenació, encara quan amb posterioritat a l'ingrés d'urgència es vagin emplenant tots ells en el mínim temps possible. En general, quan es produeïx un ingrés d'urgència, el Servei d'Infància i el centre residencial tenen poca informació sobre els antecedents i necessitats de la persona menor d'edat. Per això, ambdós treballaran conjuntament per a completar, en un termini de temps no superior a tres mesos, l'Avaluació del cas. El centre residencial se centrarà en l'avaluació del nen, nena o adolescent.
L'ACOLLIDA
El procés d'admissió i acollida es planificarà curosament per a respondre a les necessitats derivades de la separació familiar que va a sofrir el nen, nena o adolescent així com a les necessitats derivades de la seva integració en el Centre. Al mateix temps, complirà els objectius de recollir i analitzar la informació necessària per a determinar la forma que es va desenvolupar la intervenció. Es proporcionarà a la persona menor d'edat una acollida que faciliti un clima adequat, que li ofereixi seguretat i ajudi a afrontar els sentiments i emocions (pèrdua del vincle afectiu, pèrdua de senyals d'identitat i del mitjà referencial, desarrelament, por, tendència a negar la situació, autoinculpació) que solen acompanyar a la separació del mitjà familiar i la seva adaptació a un nou context de convivència. Algunes de les accions que poden ajudar a establir un clima adequat d'acollida són les següents:
• Preparar a la comunitat residencial per a rebre i acollir al nen, nena o adolescent. Els quals ja resideixen en el Centre poden resultar de gran ajuda en aquest procés de separació i adaptació.
• Possibilitar que en el moment de l'ingrés romangui acompanyat per el o la professional del Servei d'Infància que ha constituït el seu referent fins a aquest moment i per la seva família (si resulta convenient) o altres figures de suport.
• Informar al nen, nena o adolescent i a la família sobre quins són els seus drets i les seves responsabilitats. Explicar-los, igualment, el funcionament del Centre. La informació s'oferirà de manera que resulti comprensible per a tots. Pot donar-se suport amb el lliurament d'un document escrit elaborat amb aquest objectiu.
• Conèixer el tipus d'inclinació cap als seus pares i mares, de manera que pugui preveure's el seu comportament. El personal del centre ha d'estar informat de les reaccions que s'esperen en cada tipus d'inclinació i en cada fase del duel.
• Proporcionar-li cura i benestar físic, sabent que és la primera manera de proporcionar-li seguretat.
• Designar a un educador o educadora (educador- tutor o educadora-tutora) com figura de suport i de referència per a transmetre al nen, nena o adolescent sentiments de seguretat i estabilitat.
• Recollir els seus efectes personals, inclosos els records familiars i personals, com ajuda per a mantenir l'estabilitat de la seva identitat durant la separació
• Acollir-li respectant l'inevitable sofriment que li provoca la separació i posar al seu abast les paraules precises que expliquin el succeït i reconeguin la pèrdua soferta.
• Fer referència al passat, evitant-li la sensació d'haver perdut la seva pròpia història.
• Parlar-li del futur de manera esperançadora, encoratjant-li a prendre el control de la seva pròpia vida.
• Ajudar al nen, nena o adolescent a entendre la situació que està vivint, atenent sempre a la seva edat:
- Explicant-li el motiu de l'ingrés des de la seva vivència personal;
- Reconeixent i clarificant les seves pors davant la vida en el Centre;
- Definint l'internament com període transitori en la seva vida, durant el qual se li ajudarà prestant-li els recursos necessaris.
- Explicant-li, quant sigui necessari, el funcionament del Centre.
- Facilitar l'expressió dels seus conflictes, tant de manera verbal com a través d'altres formes d'expressió, fent-li saber els límits que no està permès transgredir.
- Donar-li temps per a elaborar la seva nova situació i adaptar-se a la vida del Centre.
És evident que l'itinerari anteriorment ressenyat obeeïx a situacions que permeten programar i pautar l'acolliment residencial en condicions ideals, disposant del suficient temps i sense que el nen, nena o adolescent corri riscos greus en la situació de convivència prèvia a l'acolliment. Existeixen, no obstant això, situacions de greu risc o de manifest desampar que imposen la necessitat d'actuar urgentment, acollint immediatament al nen, nena o adolescent per a protegir-li d'un greu dany.
En aquestes situacions d'urgència l'objectiu principal de l'acolliment residencial ha de ser proporcionar un context de seguretat i protecció. Això inclou almenys:
• Garantir-li la seva protecció.
• Proporcionar-li com més aviat millor una explicació comprensible del que està succeint, informació sobre calendari de visites familiars si aquestes no resulten desaconsellades, així com l'accés a una persona de referència que conegui les seves circumstàncies i pugui exercir com figura de confiança i suport (educador-tutor o educadora-tutora).
• Informar-li del funcionament i de les regles del centre com més aviat millor, una vegada que hagi rebut el suport precís.
• Protegir-li, quan sigui necessari, dels seus propis impulsos destructius.
• Un context de convivència agradable.
• Una organització que permeti satisfer les seves necessitats bàsiques tals com alimentació i descans en qualsevol moment que calgui.
• Disponibilitat per a proporcionar-li atenció psicològica en aquells casos que es jutgi necessari.
L'anterior determina en tota lògica que la seqüència de passos detallada en “l'Itinerari de la formalització de l'acolliment residencial” es vegi alterada absolutament en la seva ordenació, encara quan amb posterioritat a l'ingrés d'urgència es vagin emplenant tots ells en el mínim temps possible. En general, quan es produeïx un ingrés d'urgència, el Servei d'Infància i el centre residencial tenen poca informació sobre els antecedents i necessitats de la persona menor d'edat. Per això, ambdós treballaran conjuntament per a completar, en un termini de temps no superior a tres mesos, l'Avaluació del cas. El centre residencial se centrarà en l'avaluació del nen, nena o adolescent.
L'ACOLLIDA
El procés d'admissió i acollida es planificarà curosament per a respondre a les necessitats derivades de la separació familiar que va a sofrir el nen, nena o adolescent així com a les necessitats derivades de la seva integració en el Centre. Al mateix temps, complirà els objectius de recollir i analitzar la informació necessària per a determinar la forma que es va desenvolupar la intervenció. Es proporcionarà a la persona menor d'edat una acollida que faciliti un clima adequat, que li ofereixi seguretat i ajudi a afrontar els sentiments i emocions (pèrdua del vincle afectiu, pèrdua de senyals d'identitat i del mitjà referencial, desarrelament, por, tendència a negar la situació, autoinculpació) que solen acompanyar a la separació del mitjà familiar i la seva adaptació a un nou context de convivència. Algunes de les accions que poden ajudar a establir un clima adequat d'acollida són les següents:
• Preparar a la comunitat residencial per a rebre i acollir al nen, nena o adolescent. Els quals ja resideixen en el Centre poden resultar de gran ajuda en aquest procés de separació i adaptació.
• Possibilitar que en el moment de l'ingrés romangui acompanyat per el o la professional del Servei d'Infància que ha constituït el seu referent fins a aquest moment i per la seva família (si resulta convenient) o altres figures de suport.
• Informar al nen, nena o adolescent i a la família sobre quins són els seus drets i les seves responsabilitats. Explicar-los, igualment, el funcionament del Centre. La informació s'oferirà de manera que resulti comprensible per a tots. Pot donar-se suport amb el lliurament d'un document escrit elaborat amb aquest objectiu.
• Conèixer el tipus d'inclinació cap als seus pares i mares, de manera que pugui preveure's el seu comportament. El personal del centre ha d'estar informat de les reaccions que s'esperen en cada tipus d'inclinació i en cada fase del duel.
• Proporcionar-li cura i benestar físic, sabent que és la primera manera de proporcionar-li seguretat.
• Designar a un educador o educadora (educador- tutor o educadora-tutora) com figura de suport i de referència per a transmetre al nen, nena o adolescent sentiments de seguretat i estabilitat.
• Recollir els seus efectes personals, inclosos els records familiars i personals, com ajuda per a mantenir l'estabilitat de la seva identitat durant la separació
• Acollir-li respectant l'inevitable sofriment que li provoca la separació i posar al seu abast les paraules precises que expliquin el succeït i reconeguin la pèrdua soferta.
• Fer referència al passat, evitant-li la sensació d'haver perdut la seva pròpia història.
• Parlar-li del futur de manera esperançadora, encoratjant-li a prendre el control de la seva pròpia vida.
• Ajudar al nen, nena o adolescent a entendre la situació que està vivint, atenent sempre a la seva edat:
- Explicant-li el motiu de l'ingrés des de la seva vivència personal;
- Reconeixent i clarificant les seves pors davant la vida en el Centre;
- Definint l'internament com període transitori en la seva vida, durant el qual se li ajudarà prestant-li els recursos necessaris.
- Explicant-li, quant sigui necessari, el funcionament del Centre.
- Facilitar l'expressió dels seus conflictes, tant de manera verbal com a través d'altres formes d'expressió, fent-li saber els límits que no està permès transgredir.
- Donar-li temps per a elaborar la seva nova situació i adaptar-se a la vida del Centre.
Acolliment Familiar
INTRODUCCIÓ: CONCEPTES BÀSICS I MODALITATS
L'acolliment familiar ve a ampliar la gamma de recursos d'atenció a la infància, restringits fins a fa molt poc a l'internament en institucions. No obstant això, la realitat és que l'acolliment familiar no ha de ser entès com figura que ve a substituir als centres residencials. Es tracta de dos recursos distints, ambdós tenen raó d'ésser i poden ser útils a l'hora de donar una resposta adequada a les necessitats de les persones menors d'edat. El recurs d'acolliment familiar proporciona al nen, nena o adolescent una atenció sustitutoria o complementària durant un període de temps determinat, quan la seva pròpia família no pot atendre-li i quan l'acolliment residencial o l'adopció no són possibles o desitjables. És una forma que té la societat de garantir el benestar de la persona menor d'edat que manca d'una cura adequada per part dels seus pares i mares. Els objectius últims de l'acolliment familiar han de ser la promoció i desenvolupament adequat de la personalitat del nen, nena o adolescent, i una millora dels problemes de tipus personal o social que presenti. Els nens, nenes o adolescents que han de ser incorporats als programes d'acolliment familiar són la majoria d'aquells que no poden ser adequadament atesos per les seves famílies en les seves pròpies cases, i que estan capacitats per a acceptar altres vincles familiars, i participar en la vida familiar i comunitària sense perill per a ells mateixos o per a uns altres.
L'acolliment pot definirse com la mesura que suposa atorgar la Guarda d'un nen, nena o adolescent a una persona o nucli familiar, amb l'obligació de cuidar-li, alimentar-li i educar-li per un temps, amb el fi d'integrar-li en una vida familiar que substitueixi o complementi temporalment a la seva natural.
Tot això amb independència que els pares i mares estiguin o no privats total o parcialment de la pàtria potestat.
Els dos principis fonamentals que inspiren la mesura d'acolliment són:
• Normalització: se li oferix la possibilitat de ser atès en una família, encara que sigui diferent a la seva per naturalesa, integrat en un nucli familiar i duent una vida igual que altres nens, nenes o adolescents.
• Individualizació: se li oferix la possibilitat d'entaular relacions directes i personalitzades amb les fi guras adultes i si escau amb altres nens, nenes o adolescents d'un nucli reduït com és la família.
TIPUS D'ACOLLIMENT FAMILIAR, DEPENENT DE LA VIA DE FORMALITZACIÓ
La nostra legislació estableix i regula dos tipus d'acolliment familiar:
• Administratiu.
• Judicial.
• Acolliment Administratiu. És aquell acolliment formalitzat per la pròpia Entitat Pública. Per a poder aplicar-se aquest recurs és imprescindible que totes les parts implicades consenteixin (l'Entitat Pública; els pares i mares, sempre que no estiguin privats de la pàtria potestat; els acollidors, i l'adolescent de 12 anys complerts). Aquest acolliment es formalitzarà per escrit, havent de constar en el contracte, a més dels consentiments, els objectius de la mesura, el seu caràcter remunerat o no i tots aquells aspectes que es considerin necessaris per la seva eficàcia i garantia. Entre aquests aspectes que fa referència el contracte d'acolliment familiar s'inclou: el temps de l'acollida, el règim de visites, els drets i les obligacions dels pares i mares i dels acollidors, les obligacions i intervenció de l'equip tècnic i tots aquells aspectes que aportin claredat en quant a l'acollida. Tot això va orientat a crear situacions clares tant per al nen, nena o adolescent com per als altres implicats.
• Acolliment Judicial. Es produeïx per resolució del Jutge o Jutgessa qui ha d'intervenir i decidir en aquells casos que els pares, mares o tutors s'oposin a l'acolliment. Quant a la formalització de l'acollida, aquesta es materialitzarà per acte judicial, reflectint la proposta de l'Entitat Pública, si escau, i havent de constar els consentiments d'aquells que han de prestar-lo, el seu caràcter remunerat o no i tots aquells aspectes que es considerin necessaris per la seva eficàcia i garantia. Un d'aquests aspectes haurà de ser precisament el règim de visites que serà establert o suspès pel jutge o Jutgessa atenent sempre a les circumstàncies i interès de la persona menor d'edat.
Per altra banda, igual que en l'acolliment administratiu, en aquest tipus d'acollida es concedeix un paper essencial al seguiment, atorgant aquesta responsabilitat a l'Entitat Pública. Aquesta, a través dels seus equips tècnics, haurà de valorar l'evolució de l'acollida, la integració del nen, nena o adolescent i oferir el suport tècnic necessari als acollidors.
MODALITATS D'ACOLLIMENT FAMILIAR, DEPENENT DE LA SEVA FINALITAT
Igualment, les tres modalitats d'acolliment familiar (en funció de la seva finalitat) establert en l'article 173 i 173 bis del Codi Civil conforme a la Llei Orgànica 1/1996 de 15 de gener són:
• Acolliment familiar simple.
• Acolliment familiar permanent.
• Acolliment familiar preadoptiu.
1.Acolliment familiar simple: Tindrà caràcter transitori, bé perquè de la situació del nen, nena o adolescent és prevegi una reinserció en la seva pròpia família, bé en tant s'adopti una mesura de protecció que revesteixi un caràcter més estable. Les característiques d'aquesta modalitat d'acolliment són els següents:
• És una fase en el procés d'estabilització d'una família que travessa crisi puntuals. Els motius que justifiquen la utilització d'aquesta mesura són en general situacions que és preveuen com transitòries però que afectin greument a la capacitat protectora dels pares i mares pel que fa als seus fills i filles.
• L'objectiu és que els pares i mares és facin càrrec dels seus fills i filles al més aviat possible, mantenint relació durant l'acollida.
• La família d'acollida és complementària de la família d'origen i no substituïda (paternitat compartida). La família acollidora ha de facilitar els relacions i visites del nen, nena o adolescent amb la seva família biològica, per a mantenir els vincles afectius (una característica que ho diferència de l'adopció).
• És determina, d'una forma aproximada, el temps de durada de l'acollida.
• És dóna preferència, sempre que sigui possible, a l'acolliment de nens, nenes o adolescents amb membres de la seva família extensa (oncles, avis, etc.) i persones reunides, perquè l'acolliment és realitzi dintre de l'àmbit social del nen, nena o adolescent i així evitar desajustaments en el retorn a la seva família natural.
• També pot ser una mesura de protecció com pas previ a una mesura defi nitiva.
2.Acolliment familiar permanent: És aquell acolliment sense previsió de tornada o amb previsió de tornada a llarg termini, que oferix una vida familiar a un nen, nena o adolescent durant el temps que calgui. Aquests acolliments és realitzen quan les possibilitats de tornada no són possibles o desitjables i al mateix temps la separació definitiva per mitjà de l'adopció tampoc és el recurs adequat. En tal supòsit, l'entitat pública podrà sol·licitar al Jutge o Jutgessa que atribueixi als acollidors aquelles facultats de la tutela (funcions tuitives) que facilitin l'acompliment dels seves responsabilitats, atenent en tot cas a l'interès superior de la persona menor d'edat. Les característiques d'aquesta modalitat són les següents:
• La situació jurídic-legal del nen, nena o adolescent no està determinada com per a poder enfocar un acolliment preadoptiu.
• Les circumstàncies o característiques especials (manques afectives, necessitat d'estímuls, etc.) són tals que és considera necessari el seu desenvolupament en un àmbit familiar i no en un centre d'acollida.
• És mantenen els llaços amb la seva família d'origen.
3.Acolliment preadoptiu: L'entitat pública podrà formalitzar un acolliment familiar preadoptiu quan consideri, amb anterioritat a la presentació de la proposta d'adopció que fora necessari establir un període d'adaptació del nen, nena o adolescent a la família. Aquest període serà el més breu possible i, en tot cas, no podrà excedir del termini d'un any. La proposta d'adopció és presentarà, davant l'autoritat judicial, sempre que els acollidors reuneixin els requisits necessaris per a adoptar, hagin estat seleccionats i hagin prestat davant l'Entitat Pública el seu consentiment a l'adopció, i és trobi el nen, nena o adolescent en situació jurídica adequada per a la seva adopció.
OBJECTIUS I TASQUES GENERALS COMUNES A TOTES LES MODALITATS D'ACOLLIMENT FAMILIAR
• Proporcionar un entorn familiar càlid, afectuós, predictible, segur i individualitzat per als nens, nenes o adolescents quan no puguin romandre atesos i/o protegits en la seva pròpia llar. Mentre els nens, nenes o adolescents es troben en acolliment familiar es portaran a terme intervencions amb l'objectiu prioritari que retornin amb la seva família sempre que això es consideri possible i adequat per al seu interès.
• Promoure el benestar integral del nen, nena o adolescent atenent als seus possibles retards i/o necessitats en els seus diferents àmbits del desenvolupament, fomentant el manteniment de la seva identitat familiar i dotant-li d'habilitats que li permetin ocupar els rols corresponents al seu estat evolutiu.
• Proporcionar als pares i mares i nens, nenes o adolescents acollits els recursos necessaris perquè puguin afrontar i superar el procés i les conseqüències de la separació i pèrdues implícites en l'acolliment familiar.
• Evitar les ruptures, canvis i prolongació innecessaris de l'acolliment, seguint per a això criteris adequats en:
a)La selecció, formació i assignació de la família acollidora al nen, nena o adolescent
b)El procés d'acoblament entre el nen, nena o adolescent i la família d'acollida
c)L'avaluació continuada dels aspectes positius i necessitats de cada nen,nena o adolescent, la seva família i família acollidora.
• Ajudar a preparar a la família natural, a l'acollidora i al propi nen, nena o adolescent perquè arribin a amb èxit la finalitad perseguida per l'acolliment (retorn a la llar, adopció, acolliment a llarg termini, emancipació, etc.). Per a això ha de procurar-se que el contacte amb la seva família es mantingui abans, durant i després de la finalització de l'acolliment, qualsevol que sigui la finalitat del mateix i sempre que sigui adequat per als interessos de la persona menor d'edat.
• Promoure que la família acollidora serveixi de model apropiat de funcionament individual i relacional per al nen, nena o adolescent acollit i la seva família natural, des d'una postura de col·laboració en la qual aquesta no es senti jutjada o danyada en la seva autoestima.
• Informar amb claredat als acollidors dels seus drets, responsabilitats, rols, funcions i tasques, proporcionant-los suport i supervisió per part de professionals preparats.
FILOSOFIA BÀSICA I PRINCIPIS D'ACTUACIÓ
• Un dels principis que cap destacar consisteix en “La integració del nen, nena o adolescent en un entorn familiar estable i segur, preferentment el seu d'origen com finalitat de la Protecció Infantil”.
• El programa d'acolliment familiar haurà d'atendre especialment a nens i nenes menors de sis anys per als quals es promou una separació temporal o definitiva de la seva família, com alternativa a l'acolliment residencial.
• Per a la major part dels nens, nenes o adolescents, l'entorn idoni per a tenir cobertes les seves necessitats bàsiques és la família, preferentment la seva pròpia família d'origen. Per això, l'objectiu primer i prioritari dels Serveis de Protecció Infantil ha de ser capacitar als pares i mares en el rol parental de manera que puguin proporcionar als seus fills i filles una cura adequada i preservar la unitat familiar.
• Quan sigui necessàri procedir a la separació de la persona menor d'edat de la seva família d'origen, els Serveis de Protecció Infantil han de dirigir els seus esforços a intentar la reunificació familiar. En aquests casos, és imprescindible:
• Mantenir la màxima freqüència i intensitat de contactes pares/mares-fill i filla (sempre en funció de les necessitats particulars del nen, nena o adolescent).
• Permetre i promoure que els pares i mares segueixin exercint el màxim de responsabilitats parentals.
• Proporcionar als pares i mares i als nens, nenes o adolescents recursos de suport específics que els ajudin en el seu procés de rehabilitació personal i familiar.
• En els casos orientats a un acolliment familiar, sempre haurà de valorar-se en primer lloc l'opció de l'acolliment en família extensa. Si aquesta opció respon a l'interès i necessitats del nen, nena o adolescent, haurà de ser preferent al seu acolliment en família aliena.
Independentment de si es preveu o no la tornada a la seva família, quan ja ha establert vincles afectius amb la seva família d'origen, aquests vincles haurien de ser mantinguts sempre que responguin al seu interès i benestar. La intervenció dels Serveis de Protecció Infantil ha d'assolir l'equilibri entre mantenir aquests vincles i protegir al nen, nena o adolescent. Els vincles afectius inclouen no només els establerts entre el nen, nena o adolescent i els seus pares i mares i altres familiars adults, sinó també els vincles entre els germans i germanes. Per això, excepte quan resulti contraindicat i com a criteri general, en els casos de separació haurà de procurar-se que els germans i germanes romanguin junts o amb el major contacte possible.
CONCEPTE DE GUARDA DE FET
Existeixen amb certa freqüència situacions de convivència que no han estat formalitzades de manera alguna, en les quals un nen, nena o adolescent és atès per persones distintes als seus pares, mares o tutors amb qui a més pot ser que convisqui total o parcialment. Aquestes situacions que es produeixen de fet condicionen notablement les actuacions de les institucions de Protecció Infantil, ja que queden reconegudes en el propi Codi Civil en els articles 303 i següents, i poden ser per tant considerades com institucions de protecció dignes de tenir en compte, encara que no estiguin conceptuades i regulades amb la suficient extensió i detall per l'ordenament jurídic. Davant la falta de definició en l'articulat del Codi Civil resulta difícil oferir un concepte de guarda de fet. No obstant això, aquesta podrà ser definida com aquella institució de dret civil mitjançant la qual una persona, amb el consentiment exprés o tàcit dels titulars de la pàtria potestat o davant l'absència de titulars d'aquesta sense intervenció d'autoritat administrativa ni judicial, es fa càrrec d'un nen, nena o adolescent, d'un incapacitat o incapacitada i/o dels seus béns, contraient les obligacions pròpies del càrrec de tutor o tutora, encara mancant de potestat legal alguna que li avali. Pot ser a més que la persona guardadora de fet assumeixi només alguna de les funcions implícites en la tutela (custòdia i protecció física, administració de béns i/o representació d'interessos) i fins i tot pot ser que tal assumpció de funcions es porti a terme amb la presència estable o intermitent, dels pares o tutors o amb l'absència total d'ella. Pot també finalment que la guarda de fet s'exerceixi per familiars més o menys propers al nen, nena o adolescent o per persones alienes a la família, qui al cuidar-li es converteixen necessàriament en afins, hagin tingut o no prèviament relació amb ell o ella. A l'efecte de l'actuació protectora recollida en el present manual i de l'organització interna del Servei d'Infància, només s'entendran com guardes de fet les situacions de convivència total o parcial d'un adult distint als pares, mares o tutors amb un nen, nena o adolescent quan tal adult, lliurement i de manera estable en la forma i en el temps, estigui exercint funcions bàsiques inherents a la tutela, i tot això quan succeeixi amb anterioritat a l'actuació protectora de l'Entitat Pública i no obeeixi, per tant, a un intent d'evitar la declaració de desemparament d'una persona menor d'edat improvisat pels pares, mares o tutors.
L'acolliment familiar ve a ampliar la gamma de recursos d'atenció a la infància, restringits fins a fa molt poc a l'internament en institucions. No obstant això, la realitat és que l'acolliment familiar no ha de ser entès com figura que ve a substituir als centres residencials. Es tracta de dos recursos distints, ambdós tenen raó d'ésser i poden ser útils a l'hora de donar una resposta adequada a les necessitats de les persones menors d'edat. El recurs d'acolliment familiar proporciona al nen, nena o adolescent una atenció sustitutoria o complementària durant un període de temps determinat, quan la seva pròpia família no pot atendre-li i quan l'acolliment residencial o l'adopció no són possibles o desitjables. És una forma que té la societat de garantir el benestar de la persona menor d'edat que manca d'una cura adequada per part dels seus pares i mares. Els objectius últims de l'acolliment familiar han de ser la promoció i desenvolupament adequat de la personalitat del nen, nena o adolescent, i una millora dels problemes de tipus personal o social que presenti. Els nens, nenes o adolescents que han de ser incorporats als programes d'acolliment familiar són la majoria d'aquells que no poden ser adequadament atesos per les seves famílies en les seves pròpies cases, i que estan capacitats per a acceptar altres vincles familiars, i participar en la vida familiar i comunitària sense perill per a ells mateixos o per a uns altres.
L'acolliment pot definirse com la mesura que suposa atorgar la Guarda d'un nen, nena o adolescent a una persona o nucli familiar, amb l'obligació de cuidar-li, alimentar-li i educar-li per un temps, amb el fi d'integrar-li en una vida familiar que substitueixi o complementi temporalment a la seva natural.
Tot això amb independència que els pares i mares estiguin o no privats total o parcialment de la pàtria potestat.
Els dos principis fonamentals que inspiren la mesura d'acolliment són:
• Normalització: se li oferix la possibilitat de ser atès en una família, encara que sigui diferent a la seva per naturalesa, integrat en un nucli familiar i duent una vida igual que altres nens, nenes o adolescents.
• Individualizació: se li oferix la possibilitat d'entaular relacions directes i personalitzades amb les fi guras adultes i si escau amb altres nens, nenes o adolescents d'un nucli reduït com és la família.
TIPUS D'ACOLLIMENT FAMILIAR, DEPENENT DE LA VIA DE FORMALITZACIÓ
La nostra legislació estableix i regula dos tipus d'acolliment familiar:
• Administratiu.
• Judicial.
• Acolliment Administratiu. És aquell acolliment formalitzat per la pròpia Entitat Pública. Per a poder aplicar-se aquest recurs és imprescindible que totes les parts implicades consenteixin (l'Entitat Pública; els pares i mares, sempre que no estiguin privats de la pàtria potestat; els acollidors, i l'adolescent de 12 anys complerts). Aquest acolliment es formalitzarà per escrit, havent de constar en el contracte, a més dels consentiments, els objectius de la mesura, el seu caràcter remunerat o no i tots aquells aspectes que es considerin necessaris per la seva eficàcia i garantia. Entre aquests aspectes que fa referència el contracte d'acolliment familiar s'inclou: el temps de l'acollida, el règim de visites, els drets i les obligacions dels pares i mares i dels acollidors, les obligacions i intervenció de l'equip tècnic i tots aquells aspectes que aportin claredat en quant a l'acollida. Tot això va orientat a crear situacions clares tant per al nen, nena o adolescent com per als altres implicats.
• Acolliment Judicial. Es produeïx per resolució del Jutge o Jutgessa qui ha d'intervenir i decidir en aquells casos que els pares, mares o tutors s'oposin a l'acolliment. Quant a la formalització de l'acollida, aquesta es materialitzarà per acte judicial, reflectint la proposta de l'Entitat Pública, si escau, i havent de constar els consentiments d'aquells que han de prestar-lo, el seu caràcter remunerat o no i tots aquells aspectes que es considerin necessaris per la seva eficàcia i garantia. Un d'aquests aspectes haurà de ser precisament el règim de visites que serà establert o suspès pel jutge o Jutgessa atenent sempre a les circumstàncies i interès de la persona menor d'edat.
Per altra banda, igual que en l'acolliment administratiu, en aquest tipus d'acollida es concedeix un paper essencial al seguiment, atorgant aquesta responsabilitat a l'Entitat Pública. Aquesta, a través dels seus equips tècnics, haurà de valorar l'evolució de l'acollida, la integració del nen, nena o adolescent i oferir el suport tècnic necessari als acollidors.
MODALITATS D'ACOLLIMENT FAMILIAR, DEPENENT DE LA SEVA FINALITAT
Igualment, les tres modalitats d'acolliment familiar (en funció de la seva finalitat) establert en l'article 173 i 173 bis del Codi Civil conforme a la Llei Orgànica 1/1996 de 15 de gener són:
• Acolliment familiar simple.
• Acolliment familiar permanent.
• Acolliment familiar preadoptiu.
1.Acolliment familiar simple: Tindrà caràcter transitori, bé perquè de la situació del nen, nena o adolescent és prevegi una reinserció en la seva pròpia família, bé en tant s'adopti una mesura de protecció que revesteixi un caràcter més estable. Les característiques d'aquesta modalitat d'acolliment són els següents:
• És una fase en el procés d'estabilització d'una família que travessa crisi puntuals. Els motius que justifiquen la utilització d'aquesta mesura són en general situacions que és preveuen com transitòries però que afectin greument a la capacitat protectora dels pares i mares pel que fa als seus fills i filles.
• L'objectiu és que els pares i mares és facin càrrec dels seus fills i filles al més aviat possible, mantenint relació durant l'acollida.
• La família d'acollida és complementària de la família d'origen i no substituïda (paternitat compartida). La família acollidora ha de facilitar els relacions i visites del nen, nena o adolescent amb la seva família biològica, per a mantenir els vincles afectius (una característica que ho diferència de l'adopció).
• És determina, d'una forma aproximada, el temps de durada de l'acollida.
• És dóna preferència, sempre que sigui possible, a l'acolliment de nens, nenes o adolescents amb membres de la seva família extensa (oncles, avis, etc.) i persones reunides, perquè l'acolliment és realitzi dintre de l'àmbit social del nen, nena o adolescent i així evitar desajustaments en el retorn a la seva família natural.
• També pot ser una mesura de protecció com pas previ a una mesura defi nitiva.
2.Acolliment familiar permanent: És aquell acolliment sense previsió de tornada o amb previsió de tornada a llarg termini, que oferix una vida familiar a un nen, nena o adolescent durant el temps que calgui. Aquests acolliments és realitzen quan les possibilitats de tornada no són possibles o desitjables i al mateix temps la separació definitiva per mitjà de l'adopció tampoc és el recurs adequat. En tal supòsit, l'entitat pública podrà sol·licitar al Jutge o Jutgessa que atribueixi als acollidors aquelles facultats de la tutela (funcions tuitives) que facilitin l'acompliment dels seves responsabilitats, atenent en tot cas a l'interès superior de la persona menor d'edat. Les característiques d'aquesta modalitat són les següents:
• La situació jurídic-legal del nen, nena o adolescent no està determinada com per a poder enfocar un acolliment preadoptiu.
• Les circumstàncies o característiques especials (manques afectives, necessitat d'estímuls, etc.) són tals que és considera necessari el seu desenvolupament en un àmbit familiar i no en un centre d'acollida.
• És mantenen els llaços amb la seva família d'origen.
3.Acolliment preadoptiu: L'entitat pública podrà formalitzar un acolliment familiar preadoptiu quan consideri, amb anterioritat a la presentació de la proposta d'adopció que fora necessari establir un període d'adaptació del nen, nena o adolescent a la família. Aquest període serà el més breu possible i, en tot cas, no podrà excedir del termini d'un any. La proposta d'adopció és presentarà, davant l'autoritat judicial, sempre que els acollidors reuneixin els requisits necessaris per a adoptar, hagin estat seleccionats i hagin prestat davant l'Entitat Pública el seu consentiment a l'adopció, i és trobi el nen, nena o adolescent en situació jurídica adequada per a la seva adopció.
OBJECTIUS I TASQUES GENERALS COMUNES A TOTES LES MODALITATS D'ACOLLIMENT FAMILIAR
• Proporcionar un entorn familiar càlid, afectuós, predictible, segur i individualitzat per als nens, nenes o adolescents quan no puguin romandre atesos i/o protegits en la seva pròpia llar. Mentre els nens, nenes o adolescents es troben en acolliment familiar es portaran a terme intervencions amb l'objectiu prioritari que retornin amb la seva família sempre que això es consideri possible i adequat per al seu interès.
• Promoure el benestar integral del nen, nena o adolescent atenent als seus possibles retards i/o necessitats en els seus diferents àmbits del desenvolupament, fomentant el manteniment de la seva identitat familiar i dotant-li d'habilitats que li permetin ocupar els rols corresponents al seu estat evolutiu.
• Proporcionar als pares i mares i nens, nenes o adolescents acollits els recursos necessaris perquè puguin afrontar i superar el procés i les conseqüències de la separació i pèrdues implícites en l'acolliment familiar.
• Evitar les ruptures, canvis i prolongació innecessaris de l'acolliment, seguint per a això criteris adequats en:
a)La selecció, formació i assignació de la família acollidora al nen, nena o adolescent
b)El procés d'acoblament entre el nen, nena o adolescent i la família d'acollida
c)L'avaluació continuada dels aspectes positius i necessitats de cada nen,nena o adolescent, la seva família i família acollidora.
• Ajudar a preparar a la família natural, a l'acollidora i al propi nen, nena o adolescent perquè arribin a amb èxit la finalitad perseguida per l'acolliment (retorn a la llar, adopció, acolliment a llarg termini, emancipació, etc.). Per a això ha de procurar-se que el contacte amb la seva família es mantingui abans, durant i després de la finalització de l'acolliment, qualsevol que sigui la finalitat del mateix i sempre que sigui adequat per als interessos de la persona menor d'edat.
• Promoure que la família acollidora serveixi de model apropiat de funcionament individual i relacional per al nen, nena o adolescent acollit i la seva família natural, des d'una postura de col·laboració en la qual aquesta no es senti jutjada o danyada en la seva autoestima.
• Informar amb claredat als acollidors dels seus drets, responsabilitats, rols, funcions i tasques, proporcionant-los suport i supervisió per part de professionals preparats.
FILOSOFIA BÀSICA I PRINCIPIS D'ACTUACIÓ
• Un dels principis que cap destacar consisteix en “La integració del nen, nena o adolescent en un entorn familiar estable i segur, preferentment el seu d'origen com finalitat de la Protecció Infantil”.
• El programa d'acolliment familiar haurà d'atendre especialment a nens i nenes menors de sis anys per als quals es promou una separació temporal o definitiva de la seva família, com alternativa a l'acolliment residencial.
• Per a la major part dels nens, nenes o adolescents, l'entorn idoni per a tenir cobertes les seves necessitats bàsiques és la família, preferentment la seva pròpia família d'origen. Per això, l'objectiu primer i prioritari dels Serveis de Protecció Infantil ha de ser capacitar als pares i mares en el rol parental de manera que puguin proporcionar als seus fills i filles una cura adequada i preservar la unitat familiar.
• Quan sigui necessàri procedir a la separació de la persona menor d'edat de la seva família d'origen, els Serveis de Protecció Infantil han de dirigir els seus esforços a intentar la reunificació familiar. En aquests casos, és imprescindible:
• Mantenir la màxima freqüència i intensitat de contactes pares/mares-fill i filla (sempre en funció de les necessitats particulars del nen, nena o adolescent).
• Permetre i promoure que els pares i mares segueixin exercint el màxim de responsabilitats parentals.
• Proporcionar als pares i mares i als nens, nenes o adolescents recursos de suport específics que els ajudin en el seu procés de rehabilitació personal i familiar.
• En els casos orientats a un acolliment familiar, sempre haurà de valorar-se en primer lloc l'opció de l'acolliment en família extensa. Si aquesta opció respon a l'interès i necessitats del nen, nena o adolescent, haurà de ser preferent al seu acolliment en família aliena.
Independentment de si es preveu o no la tornada a la seva família, quan ja ha establert vincles afectius amb la seva família d'origen, aquests vincles haurien de ser mantinguts sempre que responguin al seu interès i benestar. La intervenció dels Serveis de Protecció Infantil ha d'assolir l'equilibri entre mantenir aquests vincles i protegir al nen, nena o adolescent. Els vincles afectius inclouen no només els establerts entre el nen, nena o adolescent i els seus pares i mares i altres familiars adults, sinó també els vincles entre els germans i germanes. Per això, excepte quan resulti contraindicat i com a criteri general, en els casos de separació haurà de procurar-se que els germans i germanes romanguin junts o amb el major contacte possible.
CONCEPTE DE GUARDA DE FET
Existeixen amb certa freqüència situacions de convivència que no han estat formalitzades de manera alguna, en les quals un nen, nena o adolescent és atès per persones distintes als seus pares, mares o tutors amb qui a més pot ser que convisqui total o parcialment. Aquestes situacions que es produeixen de fet condicionen notablement les actuacions de les institucions de Protecció Infantil, ja que queden reconegudes en el propi Codi Civil en els articles 303 i següents, i poden ser per tant considerades com institucions de protecció dignes de tenir en compte, encara que no estiguin conceptuades i regulades amb la suficient extensió i detall per l'ordenament jurídic. Davant la falta de definició en l'articulat del Codi Civil resulta difícil oferir un concepte de guarda de fet. No obstant això, aquesta podrà ser definida com aquella institució de dret civil mitjançant la qual una persona, amb el consentiment exprés o tàcit dels titulars de la pàtria potestat o davant l'absència de titulars d'aquesta sense intervenció d'autoritat administrativa ni judicial, es fa càrrec d'un nen, nena o adolescent, d'un incapacitat o incapacitada i/o dels seus béns, contraient les obligacions pròpies del càrrec de tutor o tutora, encara mancant de potestat legal alguna que li avali. Pot ser a més que la persona guardadora de fet assumeixi només alguna de les funcions implícites en la tutela (custòdia i protecció física, administració de béns i/o representació d'interessos) i fins i tot pot ser que tal assumpció de funcions es porti a terme amb la presència estable o intermitent, dels pares o tutors o amb l'absència total d'ella. Pot també finalment que la guarda de fet s'exerceixi per familiars més o menys propers al nen, nena o adolescent o per persones alienes a la família, qui al cuidar-li es converteixen necessàriament en afins, hagin tingut o no prèviament relació amb ell o ella. A l'efecte de l'actuació protectora recollida en el present manual i de l'organització interna del Servei d'Infància, només s'entendran com guardes de fet les situacions de convivència total o parcial d'un adult distint als pares, mares o tutors amb un nen, nena o adolescent quan tal adult, lliurement i de manera estable en la forma i en el temps, estigui exercint funcions bàsiques inherents a la tutela, i tot això quan succeeixi amb anterioritat a l'actuació protectora de l'Entitat Pública i no obeeixi, per tant, a un intent d'evitar la declaració de desemparament d'una persona menor d'edat improvisat pels pares, mares o tutors.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)