l'Acolliment Residencial

1. Per a la major part dels nens, nenes o adolescents, l'entorn idoni per a tenir cobertes les seves necessitats bàsiques és una família, preferentment la seva pròpia d'origen. Per això, l'objectiu primer i prioritari dels Serveis de Protecció Infantil ha de ser possibilitar que els pares i mares puguin exercir de forma adequada el rol parental, puguin proporcionar als seus fills i filles una cura adequada i es preservi la unitat familiar. L'Atenció Residencial haurà de pivotar sobre la certesa que la família és una part central de la vida del nen, nena o adolescent. El seu objectiu, per tant, no serà substituir a la família, sinó col·laborar en prestar-li el suport que precisi per a millorar la situació de les persones menors d'edat.

2. Quan sigui necessària procedir a la separació del nen, nena o adolescent de la seva família d'origen els Serveis de Protecció Infantil han de dirigir els seus esforços a intentar la reunificació familiar. En aquests casos, és imprescindible:
• Mantenir la màxima freqüència i intensitat de contactes pares/mares-fills/filles (sempre en funció de les necessitats particulars del nen, nena o adolescent).
• Permetre promoure que els pares i mares segueixin exercint el màxim de responsabilitats parentals.
• Proporcionar als pares i mares i als nens, nenes o adolescents recursos de suport específics que els ajudin en el seu procés de rehabilitació personal i familiar.
Excepte excepcions, quan un nen o nena menor de sis anys sigui separat temporal o definitivament de la seva família, l'alternativa idònia serà el seu acolliment en altra família (en acolliment simple si la separació és temporal, i en acolliment permanent o preadoptiu si la separació és definitiva). Sempre haurà de valorar-se en primer lloc l'opció de l'acolliment en la seva família extensa. Si aquesta opció respon a l'interès i necessitats del nen, nena o adolescent, haurà de ser preferent al seu acolliment en una família aliena.
Només de manera excepcional els nens i nenes menors de sis anys haurien de romandre en un acolliment residencial. Quan es constati que la reunificació familiar no és possible o no és convenient per a la persona menor d'edat, haurà de buscar-se per a ell o ella un entorn familiar alternatiu i estable a través de l'adopció o un acolliment permanent.
Aquesta decisió ha d'adoptar-se en el termini mínim de temps, mai superant els dos anys des de l'inici de la intervenció del Servei d'Infància per als nens, nenes o adolescents d'edats superiors a quatre anys, i un any per als nens i nenes menors d'aquesta edat. Quan no es pugui aconseguir la integració estable del nen, nena o adolescent en cap entorn familiar (p. ex., per raons d'edat, problemes comportamentales específics), l'actuació dels Serveis de Protecció Infantil haurà de dirigir-se, a més de cobrir les funcions parentales, a:
(a) preparar al nen, nena o adolescent per a integrar-se en el món adult a l'arribar a la majoria d'edat (Preparació per a l'emancipació) i
(b) si això no és possible per la presència de minusvalideses greus i incapacitants, es buscarà la seva integració en un entorn o centre especialitzat.

3. Independentment de si es preveu o no la tornada del nen, nena o adolescent a la seva família, quan ja ha establert vincles afectius amb la seva família d'origen, aquests vincles han de ser mantinguts sempre que responguin al seu interès i benestar. La intervenció dels Serveis de Protecció Infantil ha d'assolir l'equilibri entre mantenir aquests vincles i protegir al nen, a la nena o adolescent. Els vincles afectius inclouen no només els establerts entre el nen, nena o adolescent i els seus pares i mares i altres familiars adults, sinó també els vincles entre germans i germanes. Per això, excepte quan resulti contraindicat i com criteri general, en els casos de separació haurà de procurar-se que el grup de germans romangui unit o amb el major contacte possible.

4. L'acolliment residencial és una opció adequada quan s'aplica en les circumstàncies i condicions apropiades. S'utilitzarà quan una intervenció d'aquest tipus resulti més beneficiosa per al nen, nena o adolescent que qualsevol altra possible. Es desenvoluparà durant el període de temps que ho necessiti i només durant aquest període de temps.

5. Les regles de planificació, organització i funcionament dels centres residencials han de tenir la seva justificació en la millor atenció a les necessitats dels nens, nenes o adolescents tant a nivell individual com grupal.

6. L'Atenció Residencial garantirà una adequada cobertura de les necessitats bàsiques dels nens, nenes o adolescents en els següents nivells:
• Necessitats materials (alimentació, vestit, etc.).
• Atenció sanitària.
• Escolarització.
• Reforç i correcció de l'aprenentatge escolar.
• Accés a les experiències normals pròpies dels nens, nenes o adolescents de la seva edat (habitatge adequat, horaris, activitats, models educatius, activitats d'oci i temps lliure, etc.).
Així mateix, l'Atenció Residencial organitzarà tots els seus recursos amb vista a assolir un context que proporcioni a la persona menor d'edat afecte, protecció, confiança, seguretat i estabilitat. Els centres residencials haurien de garantir el control de les relacions entre els nens, nenes o adolescents, de manera que s'evitin agressions o abusos entre ells.

7. El Sistema de Protecció Infantil i els centres d'Acolliment Residencial han de disposar dels recursos necessaris per a respondre a les necessitats dels nens, nenes o adolescents i famílies que ha d'atendre. Per a això, l'Atenció Residencial ha de identificar en cada cas quins són aquestes necessitats i respondre a elles des d'una perspectiva global i de promoció del benestar infantil. Cada nen, nena o adolescent haurà de ser contemplat en funció de les seves úniques circumstàncies i necessitats. Cada nen, nena o adolescent que sigui atès en un centre residencial serà sotmès a una avaluació individualitzada després de la qual s'elaborarà un Pla d'Intervenció Individualitzat com concreció del Pla de Cas. L'actuació residencial haurà de ser individualitzada, de manera que pugui adaptar-se a les necessitats particulars de cada cas. A més, cal tenir en compte que en el transcurs del temps, la situació i necessitats dels nens, nenes o adolescents protegits i les seves famílies van canviant. Les actuacions i recursos que són apropiats en un moment determinat de la vida d'una persona menor d'edat i una família poden no ser-lo en altre moment, el que significa que ha d'haver una avaluació permanent de l'adequació dels recursos aplicats, i la flexibilidat suficient per a modificar-los en funció de les necessitats del cas.

8. El trasllat del nen, nena o adolescent a un centre residencial implica no només la ruptura de la seva vida familiar, sinó també d'altres aspectes de la seva vida. Encara que aquesta ruptura pot tenir efectes positius (per exemple, protecció del maltractament i/ o abandó), també comporta efectes negatius. Minimitzar els aspectes negatius derivats de la ruptura i restaurar un sentit de “continuïtat” en la vida del nen, nena o adolescent ha de ser un objectiu prioritari de l'Atenció Residencial. Aquest sentit de continuïtat pot promoure's:
• Procurant l'estabilitat dels adults que viuen amb el nen, nena o adolescent (educadors i educadores) i la disposició d'un educador o educadora de referència.
• Procurant l'estabilitat dels seus professionals de referència en el Servei d'Infància.
• Sempre que no estigui contraindicat, mantenint els vincles del nen, nena o adolescent amb el seu passat: proximitat física al lloc de residència anterior, relació amb familiars i amics, continuïtat de la seva participació en activitats d'oci, objectes personals (fotografies, ninots, roba, etc.).

9. La intervenció es basarà en les competències més que en els déficits. No obstant això, es prestarà especial atenció a l'avaluació i abordatge dels déficit, manques i traumatismes soferts pels nens, nenes o adolescents com a conseqüència de la situació de desprotecció.La intervenció per a resoldre aquest tipus de problemes serà prioritària en els Plans d'Intervenció Individualitzats.

10. La intervenció tindrà sempre en compte el moment evolutiu de la persona menor d'edat i adoptarà un caràcter educatiu amb l'objecte de potenciar el seu desenvolupament bio-psicosocial. En els nens i nenes que s'acostin a l'adolescència i l'edat adulta, s'establiran i treballaran objectius que tinguin a veure amb les habilitats per a l'autonomia i la independència.

11. L'Atenció Residencial contemplarà el respecte als drets dels nens, nenes o adolescents, entre els quals es troben:
• Dret a la comunicació. Excepte les restriccions imposades per les autoritats administratives o judicials al contacte familiar, no podran ser privats del contacte i la comunicació amb les seves famílies. Igualment, no poden tenir limitat el contacte amb professionals i responsables dels seus casos per a informar-se o comentar qualsevol qüestió.
• Dret a la participació. Han de participar, en funció de la seva edat i desenvolupament, en les decisions que els afecten quant a mesures i alternatives possibles. S'haurà d'establir una dinàmica de discussions de grup i decisions sobre qüestions quotidianes organitzatives del centre d'acollida com forma de modelar i afavorir una major participació.
• Dret a la confidencialitat de les seves dades.
• Dret a tenir informació sobre la seva història familiar i les raons de les actuacions del Servei d'Infància, sempre que això no els ocasioni un greu perjudici.
• Dret a un tracte personal digne.
• Dret a estar informat sobre sancions. Les sancions, especialment les quals corresponen a les conductes més greus, haurien d'estar prèviament establertes i ser conegudes pels nens, nenes o adolescents.
• Dret a disposar de canals de comunicació per a queixes o reclamacions.
A l'entrar en el centre residencial, el nen, nena o adolescent serà informat de quins són aquests canals, que haurien de contemplar la possibilitat de confiar el problema tant a responsables del centre residencial, com directament a la persona encarregada de la Coordinació de Cas en el Servei d'Infància.

12. Com a regla general, en els casos d'acolliment residencial en situació de Guarda, els pares/mares/tutors/guardadores firmarán una sol·licitud de guarda en la qual es reflexen amb claredat els problemes greus concrets que els impedeixen cuidar-los. Aquesta sol·licitud s'efectuarà preferentment en forma de compareixença en el Servei. Després de la necessària elecció de centre i la visita prèvia al mateix de la família i de la persona o persones menors d'edat (que servirà per a conèixer el propi centre i a l'Equip Educatiu), es produirà una trobada de la família amb el futur Coordinador o Coordinadora de cas (de comportar el Pla d'Intervenció un canvi en l'assignació de la coordinació), que serà presentat pel coordinador o Coordinadora previ. Abans de l'ingrés del nen, nena o adolescent en el centre, s'acordaran amb la família les condicions concretes d'exercici de la Guarda. Com resultat de tal acord, es generarà un document, “Contracte d'acolliment residencial” en el qual es recolliran aspectes tan rellevants com el centre concret d'acollida, el temps previst d'acolliment, les obligacions i responsabilitats que els pares i mares mantenen, les obligacions i responsabilitats que s’assumeixen, el règim de visites previst, les condicions concretes que determinaran la devolució de la Guarda, els compromisos adquirits per la família i qüestions relatives a l'atenció mèdica, ubicació escolar i assignació de despeses, si l'hagués.

13. Sempre que sigui en interès del nen, nena o adolescent i no hagi limitacions expresses en els drets dels pares i mares (establertes pel servei d'Infància o ordres judicials), es promourà l'acostament de les famílies al centre, la seva motivació per a participar en el procés educatiu de la persona menor d'edat i la seva inclusió com subjecte d'actuacions educatives. Les famílies estaran informades i seran encoratjades a participar en el Pla d'Intervenció Individualitzat.

14. Qualsevol presa de decisió sobre la intervenció a seguir amb un nen, nena o adolescent i la seva família s'haurà de basar en una avaluació individual, completa i actualitzada de la seva situació. Per altra banda, les preses de decisió haurien de basar-se en un treball i discussió en equip i ser revisades de manera periòdica. Des d'aquest model, el treball i la presa de decisió en equip són compatibles amb l'existència de diferents nivells de responsabilitat i capacitat de decisió entre els i les integrants de l'equip. En la presa de decisió, es buscarà la màxima participació dels pares i mares i els nens, nenes o adolescents (tenint en compte el seu nivell de desenvolupament i grau de maduresa), i el conjunt dels i les professionals/serveis en contacte amb el cas. A més, els pares i mares i els nens, nenes o adolescents haurien de ser informats de manera completa i comprensible, de totes les actuacions portades a terme pels Serveis de Protecció Infantil i que afectin a la seva situació personal o familiar (articles 9 i 21 de la llei 1/96).

15. Els costums i creences que els nens, nenes o adolescents han adquirit per la seva pertinença a grups culturals o ètnics diferents han de ser respectades pel centre residencial en la mesura del possible, dintre del raonable i sempre que sigui en la seva benefici i no danyi a la resta de companys i companyes. Si aquests casos són freqüents, es prepararà al personal per a treballar amb ells.

16. El personal encarregat de prestar l'atenció residencial tindrà la formació, coneixements, experiència i qualitats precisos per a desenvolupar les funcions encomanades. Disposaran així mateix de suport tècnic, formació i supervisió regular tant des del propi centre (equip educatiu, Director o Directora) com des de la Unitat d'Acolliment Residencial.

17. La col·laboració i coordinació amb el conjunt de professionals i serveis intervinents amb el nen, nena o adolescent i la família és un aspecte fonamental de la intervenció en situacions de desprotección infantil. La multiplicitat de serveis intervinents (Departament d'Acció Social, serveis especialitzats de Protecció Infantil, Serveis Socials de Base, Escola, serveis de salut mental, etc.) fa necessari que hagi una persona/professional/servei que assumeixi el rol de liderar i facilitar la coordinació. Aquesta funció serà assumida pel coordinador o Coordinadora de Cas en el Servei d'Infància, que podrà compartir i delegar en els i les professionals del centre residencial les responsabilitats de coordinació que en cada cas es considerin pertinents.