La Relació i la Comunicació amb l'infant

Des dels centres residencials s'ha de respondre a la necessitat que tota persona menor d'edat té de rebre atenció per part dels adults, de manera que asseu l'interès d'aquests pel seu benestar i pugui anar construint la seva pròpia identitat. Aquesta atenció s'ha de sustentar en una adequada interacció i comunicació de l'educador o educadora amb el nen, nena o adolescent.
Al mateix temps, s'ha de desenvolupar tot el contingut educatiu que implica aquesta interacció. Per a assolir que la interacció de l'educador o educadora amb el nen, nena o adolescent resulti el més adequada possible s'haurien de contemplar, almenys, aquests aspectes:
• Disposar de la figura de l'educador-tutor assignat a cada nen, nena o adolescent com figura de referència.
• L'estabilitat dels educadors i educadores.
• La disponibilitat d'espai i de temps, per part dels educadors o educadores, que permeti la interacció i orientació personalitzades.
• Percebre les demandes del nen, nena o adolescent, interpretar-les correctament i respondre de forma contingent i adequada. Això suposa contextualitzar les seves necessitats, les seves capacitats i forma de relacionar-se en funció del seu desenvolupament evolutiu, el respecte cap a la pròpia individualitat de la persona menor d'edat cap a la seva pròpia vida privada i història personal, així com la consideració dels seus propis interessos, gustos i preferències.
• Resultar accessible per al nen, nena o adolescent i mostrar-se proper emocionalment, dedicant temps a la relació i propiciant interaccions lúdiques.
• Mostrar valors, actituds i comportaments que puguin constituir un model referencial.
• Tenir en compte el context sociocultural del que procedeix el nen, nena o adolescent, atès que els factors culturals i socials afecten tant a l'expressió com a la interpretació dels continguts de la comunicació.