La tutela

Es constitueix judicialment en els casos de menors no emancipats que no es troben sota la pàtria potestat dels seus pares (per exemple, perquè han mort o han abandonat al menor), incapaços, persones sotmeses a pàtria potestat prorrogada (incapaços majors d'edat), i menors en situació de desemparament.
La persona que és nomenada tutor té l'obligació d'educar al menor o incapaç i procurar-li una formació integral, a més d'administrar els seus béns i representar-li en tots els seus actes.

Pel que fa als sistemes de tutela, es poden distingir els següents:
· El sistema de tutela de família, en la qual la funció tutelar s'encomana al grup familiar del nin.
· El sistema de tutela d'autoritat, en la qual el tutor es troba sota la vigilància, supervisió i control de l'autoritat pública.

El nostre Codi Civil ha adoptat el sistema de tutela d'autoritat després de la reforma operada per Llei de 23 d'octubre de 1983.

En els supòsits de menors desemparats, li correspon a l'Entitat Pública que en el respectiu territori tingui encomanada la protecció de menors (arts. 239 i 172 CC).
Quan es doni el supòsit de l'existència d'una persona que hagi de quedar subjecta a tutela, tindran l'obligació de promoure la seva constitució:

· Els parents cridats a ella i a qui els pares hagin cridat a ocupar el càrrec de tutor en testament o document públic notarial.
· La persona sota qui es troba en guarda el menor o incapacitat, i que podrà ser, bé l'entitat pública, bé el guardador de fet.
· El Ministeri Fiscal.
· El Jutge competent per raó del territori.

Encara que els tutors actuen en nom i representació del sotmès al règim de tutela, per a realitzar certs actes necessiten l'autorització del jutge, com per exemple per a:
· Sol·licitar l'internament del tutelat en un institut de salut mental o d'educació especial.
· Gravar o alienar (transmetre, vendre) els seus béns o empreses, objectes preciosos (joies), i valors mobiliaris.
· Renunciar a drets, acceptar acords o sotmetre a arbitratge qüestions que afectin als interessos del tutelat.
· Intervenir en la partició d'herència o divisió de la cosa comuna.
· Realitzar despeses extraordinàries en els béns del tutelat.
· Interposar demandes estalvi en els casos urgents o de poc interès econòmic.
· Sol·licitar préstecs.

L'elecció del tutor la realitza el jutge entre el seu cònjuge, els pares, les persones que hagin estat designades pels pares en els seus testaments si aquests han mort, els descendents, ascendents o germans, o tercers, nomenant tutor a la persona que considera més capacitada, al seu judici, per a l'exercici del càrrec.
No obstant això, no podran ser tutors:
· Qui hagin estat privats o suspesos per resolució judicial de l'exercici de la pàtria potestat (total o parcialment) o dels drets de guàrdia i educació.
· Els destituïts d'un càrrec tutelar anterior.
· Els que estiguin complint una pena privativa de llibertat.
· Els condemnats per qualsevol delicte que faci suposar que no van a ocupar correctament la tutela.
· Els que no poden materialment ocupar el càrrec (per exemple, per qüestions laborals o problemes econòmics)
· Les persones que tinguin una enemistat manifesta amb el tutelat.
· Les persones que tinguin conflictes d'interessos amb el menor o incapaç.
· Les fraccions i concursats no rehabilitats.
· Les persones excloses pels pares en les seves disposicions testamentaries.

Per la seva banda, la persona que hagi estat nomenada com tutor pot rebutjar el càrrec per raons d'edat, malaltia, ocupacions personals i professionals, falta de relació amb el menor o incapacitat i, evidentment, per la manca de mitjans econòmics suficients per a atendre-lo.
Aquesta renúncia al càrrec ha de fer-se en el termini de 15 dies des del nomenament si existeix alguna de les causes anteriors o, posteriorment, quan es manifesti algun motiu que impossibiliti l'exercici de la tutela.
El càrrec de tutor també pot ser retribuït consistint la seva remuneració en un percentatge comprès entre el 4 i el 20 % del rendiment dels béns del menor. Abans de començar l'exercici de la tutela, el tutor està obligat a realitzar un inventari dels béns que integren el patrimoni del tutelat i, a l'extingir-se el règim, ha de rendir comptes de les operacions que s'han realitzat en el seu patrimoni.
Per la seva banda, la tutela s'extingeix quan es produeix alguna de les següents situacions:
· Quan el menor arriba a la majoria d'edat.
· Quan adquireix el benefici de la majoria d'edat.
· Quan qui era titular de la pàtria potestat, la recupera.
· Per defunció. Si no ocupen bé les seves funcions, els tutors poden ser destituïts per un jutge d'ofici (perquè així ho consideri convenient) o a petició del Ministeri Fiscal o de qualsevol altra persona interessada. En aquests casos i mentre es designa a un nou tutor es nomenarà a un defensor judicial que protegirà els interessos del menor o de l'incapaç.