lunes, 26 de marzo de 2007

Acolliment d'Urgència

ELS ACOLLIMENTS RESIDENCIALS D'URGÈNCIA

És evident que l'itinerari anteriorment ressenyat obeeïx a situacions que permeten programar i pautar l'acolliment residencial en condicions ideals, disposant del suficient temps i sense que el nen, nena o adolescent corri riscos greus en la situació de convivència prèvia a l'acolliment. Existeixen, no obstant això, situacions de greu risc o de manifest desampar que imposen la necessitat d'actuar urgentment, acollint immediatament al nen, nena o adolescent per a protegir-li d'un greu dany.
En aquestes situacions d'urgència l'objectiu principal de l'acolliment residencial ha de ser proporcionar un context de seguretat i protecció. Això inclou almenys:
• Garantir-li la seva protecció.
• Proporcionar-li com més aviat millor una explicació comprensible del que està succeint, informació sobre calendari de visites familiars si aquestes no resulten desaconsellades, així com l'accés a una persona de referència que conegui les seves circumstàncies i pugui exercir com figura de confiança i suport (educador-tutor o educadora-tutora).
• Informar-li del funcionament i de les regles del centre com més aviat millor, una vegada que hagi rebut el suport precís.
• Protegir-li, quan sigui necessari, dels seus propis impulsos destructius.
• Un context de convivència agradable.
• Una organització que permeti satisfer les seves necessitats bàsiques tals com alimentació i descans en qualsevol moment que calgui.
• Disponibilitat per a proporcionar-li atenció psicològica en aquells casos que es jutgi necessari.
L'anterior determina en tota lògica que la seqüència de passos detallada en “l'Itinerari de la formalització de l'acolliment residencial” es vegi alterada absolutament en la seva ordenació, encara quan amb posterioritat a l'ingrés d'urgència es vagin emplenant tots ells en el mínim temps possible. En general, quan es produeïx un ingrés d'urgència, el Servei d'Infància i el centre residencial tenen poca informació sobre els antecedents i necessitats de la persona menor d'edat. Per això, ambdós treballaran conjuntament per a completar, en un termini de temps no superior a tres mesos, l'Avaluació del cas. El centre residencial se centrarà en l'avaluació del nen, nena o adolescent.

L'ACOLLIDA

El procés d'admissió i acollida es planificarà curosament per a respondre a les necessitats derivades de la separació familiar que va a sofrir el nen, nena o adolescent així com a les necessitats derivades de la seva integració en el Centre. Al mateix temps, complirà els objectius de recollir i analitzar la informació necessària per a determinar la forma que es va desenvolupar la intervenció. Es proporcionarà a la persona menor d'edat una acollida que faciliti un clima adequat, que li ofereixi seguretat i ajudi a afrontar els sentiments i emocions (pèrdua del vincle afectiu, pèrdua de senyals d'identitat i del mitjà referencial, desarrelament, por, tendència a negar la situació, autoinculpació) que solen acompanyar a la separació del mitjà familiar i la seva adaptació a un nou context de convivència. Algunes de les accions que poden ajudar a establir un clima adequat d'acollida són les següents:
• Preparar a la comunitat residencial per a rebre i acollir al nen, nena o adolescent. Els quals ja resideixen en el Centre poden resultar de gran ajuda en aquest procés de separació i adaptació.
• Possibilitar que en el moment de l'ingrés romangui acompanyat per el o la professional del Servei d'Infància que ha constituït el seu referent fins a aquest moment i per la seva família (si resulta convenient) o altres figures de suport.
• Informar al nen, nena o adolescent i a la família sobre quins són els seus drets i les seves responsabilitats. Explicar-los, igualment, el funcionament del Centre. La informació s'oferirà de manera que resulti comprensible per a tots. Pot donar-se suport amb el lliurament d'un document escrit elaborat amb aquest objectiu.
• Conèixer el tipus d'inclinació cap als seus pares i mares, de manera que pugui preveure's el seu comportament. El personal del centre ha d'estar informat de les reaccions que s'esperen en cada tipus d'inclinació i en cada fase del duel.
• Proporcionar-li cura i benestar físic, sabent que és la primera manera de proporcionar-li seguretat.
• Designar a un educador o educadora (educador- tutor o educadora-tutora) com figura de suport i de referència per a transmetre al nen, nena o adolescent sentiments de seguretat i estabilitat.
• Recollir els seus efectes personals, inclosos els records familiars i personals, com ajuda per a mantenir l'estabilitat de la seva identitat durant la separació
• Acollir-li respectant l'inevitable sofriment que li provoca la separació i posar al seu abast les paraules precises que expliquin el succeït i reconeguin la pèrdua soferta.
• Fer referència al passat, evitant-li la sensació d'haver perdut la seva pròpia història.
• Parlar-li del futur de manera esperançadora, encoratjant-li a prendre el control de la seva pròpia vida.
• Ajudar al nen, nena o adolescent a entendre la situació que està vivint, atenent sempre a la seva edat:
- Explicant-li el motiu de l'ingrés des de la seva vivència personal;
- Reconeixent i clarificant les seves pors davant la vida en el Centre;
- Definint l'internament com període transitori en la seva vida, durant el qual se li ajudarà prestant-li els recursos necessaris.
- Explicant-li, quant sigui necessari, el funcionament del Centre.
- Facilitar l'expressió dels seus conflictes, tant de manera verbal com a través d'altres formes d'expressió, fent-li saber els límits que no està permès transgredir.
- Donar-li temps per a elaborar la seva nova situació i adaptar-se a la vida del Centre.

No hay comentarios: