Escola i infants en acollida

A les escoles, a més de posar en marxa programes per a la concienciació, detecció, avaluació i intervenció dels nins amb situació de risc o que pateixen maltractaments, també hem de ser coherents a la nostra pràctica diària amb tots aquells, que havent patit alguna situació de maltractament o de desamparament es troben ara en situació de guarda per part, ja sigui de l’administració o d’una família que no és la biològica.
A continuació tractarem exhaustivament els punts que contemplen els programes d’acollida d’aquests nins. Sabrem, quins són els motius pels quals aquests nins poden necessitar d’una tutela especial, els programes que es duen a terme i les condicions en que es troben. Dins aquests programes veurem quins son els objectius i continguts que es treballen des dels centres d’acollida per tal d’aconseguir un desenvolupament integral del nen, nena o adolescent segons el cas, que es veu obligat a romandre fora de la seva llar d’orígen.
És important, saber, tant la història personal del nin, com els projectes i mides que s’estan treballant amb ell i amb la seva família, en el cas que sigui aconsellable per l’infant que mantengui el contacte ( ho dictaminaran especialistes, juntament amb fiscalia) per poder coordinar esforços i unificar la planificació que s’haurà de dur a terme.
Si pensem que és necessari el contacte estret amb les famílies, tant o més ho és el contacte amb el Centre del nin, i/o amb el seu educador o educadora de referència.
Atendre a les seves necessitats, prioritzar objectius, treballar habilitats socials i/o emocionals... tota aquesta feina és necessària i no es pot dur a terme de manera aïllada.
Cada cas, així mateix és únic i especial; cal, doncs saber què fer, quins reforços dur a terme, com enfocar la situació des de l’escola perque tot plegat el nin compti amb les experiències que la resta d’iguals.
Des de reforçar el clima de confiança, a supervisar aspectes de la vida diària del nin per tal d’asegurar-nos que es sent bé i confortat, puntal bàsic per poder expandir-se després en tots els terrenys, acadèmic, professional més tard...
També és molt important, conèixer quina és la situació legal de l’infant. Si pensem que en el nostre treball amb el nin és important saber el per què es troba en aquesta situació tant o més, es saber el que podem i no podem fer. Si els seus pares o tutors ténen drets sobre ell; a recollir-lo a l’escola per exemple. No tots el casos de nins a residències obeeixen a maltractaments severs i irreversibles. Però n’hi ha que sí, i l’escola ha de ser un instrument més de protecció del nin, implicat totalment en la seva cura.
Esmentavem que no tots els casos d’acollida son permanents, per bé, que les mesures poder ser coactives, aquesta és sempre la darrera alternativa. La idea de base, és que el nin amb qui hauria de conviure amb seguretat i plenitud és amb la seva família biológica, i les mesures, sempre que es pugui hauríen de contemplar la reinserció i la reunificació; malauradament no sempre és així, i en aquest cas és quan s’hauran d’aplicar mesures puntives. Mesures que derivaran del poder judicial, després de tots el processos adients en cada cas, que ja hem vist a apartats anteriors.
Tenint en compte, que molts casos poden obeïr a aquesta necessitat d’acolliment temporal, que d’altres seràn permanents, i que fins i tot podem tenir nins a programes d’acolliment d’urgència... el coneixement de la situació individual i del moment del procés que estan vivint, ens ajudarà a apropar-nos a la realitat del nin i possar a la seva disposició tots els recursos de que disposi el centre, a nivell d’infraestructura, de professionals, etc.
El recull que aportem a continuació pretén il·lustrar les opcions existents pel que fa a l'acollida i servir de recurs, per, en qualsevol moment sabent quin és el programa base al que pertany el nostre nin, tenir una idea d'allò que s'està treballant, per, i com ja hem dit abans coordinar esforços amb la resta de serveis comunitaris i socials.

l'Acolliment Residencial

1. Per a la major part dels nens, nenes o adolescents, l'entorn idoni per a tenir cobertes les seves necessitats bàsiques és una família, preferentment la seva pròpia d'origen. Per això, l'objectiu primer i prioritari dels Serveis de Protecció Infantil ha de ser possibilitar que els pares i mares puguin exercir de forma adequada el rol parental, puguin proporcionar als seus fills i filles una cura adequada i es preservi la unitat familiar. L'Atenció Residencial haurà de pivotar sobre la certesa que la família és una part central de la vida del nen, nena o adolescent. El seu objectiu, per tant, no serà substituir a la família, sinó col·laborar en prestar-li el suport que precisi per a millorar la situació de les persones menors d'edat.

2. Quan sigui necessària procedir a la separació del nen, nena o adolescent de la seva família d'origen els Serveis de Protecció Infantil han de dirigir els seus esforços a intentar la reunificació familiar. En aquests casos, és imprescindible:
• Mantenir la màxima freqüència i intensitat de contactes pares/mares-fills/filles (sempre en funció de les necessitats particulars del nen, nena o adolescent).
• Permetre promoure que els pares i mares segueixin exercint el màxim de responsabilitats parentals.
• Proporcionar als pares i mares i als nens, nenes o adolescents recursos de suport específics que els ajudin en el seu procés de rehabilitació personal i familiar.
Excepte excepcions, quan un nen o nena menor de sis anys sigui separat temporal o definitivament de la seva família, l'alternativa idònia serà el seu acolliment en altra família (en acolliment simple si la separació és temporal, i en acolliment permanent o preadoptiu si la separació és definitiva). Sempre haurà de valorar-se en primer lloc l'opció de l'acolliment en la seva família extensa. Si aquesta opció respon a l'interès i necessitats del nen, nena o adolescent, haurà de ser preferent al seu acolliment en una família aliena.
Només de manera excepcional els nens i nenes menors de sis anys haurien de romandre en un acolliment residencial. Quan es constati que la reunificació familiar no és possible o no és convenient per a la persona menor d'edat, haurà de buscar-se per a ell o ella un entorn familiar alternatiu i estable a través de l'adopció o un acolliment permanent.
Aquesta decisió ha d'adoptar-se en el termini mínim de temps, mai superant els dos anys des de l'inici de la intervenció del Servei d'Infància per als nens, nenes o adolescents d'edats superiors a quatre anys, i un any per als nens i nenes menors d'aquesta edat. Quan no es pugui aconseguir la integració estable del nen, nena o adolescent en cap entorn familiar (p. ex., per raons d'edat, problemes comportamentales específics), l'actuació dels Serveis de Protecció Infantil haurà de dirigir-se, a més de cobrir les funcions parentales, a:
(a) preparar al nen, nena o adolescent per a integrar-se en el món adult a l'arribar a la majoria d'edat (Preparació per a l'emancipació) i
(b) si això no és possible per la presència de minusvalideses greus i incapacitants, es buscarà la seva integració en un entorn o centre especialitzat.

3. Independentment de si es preveu o no la tornada del nen, nena o adolescent a la seva família, quan ja ha establert vincles afectius amb la seva família d'origen, aquests vincles han de ser mantinguts sempre que responguin al seu interès i benestar. La intervenció dels Serveis de Protecció Infantil ha d'assolir l'equilibri entre mantenir aquests vincles i protegir al nen, a la nena o adolescent. Els vincles afectius inclouen no només els establerts entre el nen, nena o adolescent i els seus pares i mares i altres familiars adults, sinó també els vincles entre germans i germanes. Per això, excepte quan resulti contraindicat i com criteri general, en els casos de separació haurà de procurar-se que el grup de germans romangui unit o amb el major contacte possible.

4. L'acolliment residencial és una opció adequada quan s'aplica en les circumstàncies i condicions apropiades. S'utilitzarà quan una intervenció d'aquest tipus resulti més beneficiosa per al nen, nena o adolescent que qualsevol altra possible. Es desenvoluparà durant el període de temps que ho necessiti i només durant aquest període de temps.

5. Les regles de planificació, organització i funcionament dels centres residencials han de tenir la seva justificació en la millor atenció a les necessitats dels nens, nenes o adolescents tant a nivell individual com grupal.

6. L'Atenció Residencial garantirà una adequada cobertura de les necessitats bàsiques dels nens, nenes o adolescents en els següents nivells:
• Necessitats materials (alimentació, vestit, etc.).
• Atenció sanitària.
• Escolarització.
• Reforç i correcció de l'aprenentatge escolar.
• Accés a les experiències normals pròpies dels nens, nenes o adolescents de la seva edat (habitatge adequat, horaris, activitats, models educatius, activitats d'oci i temps lliure, etc.).
Així mateix, l'Atenció Residencial organitzarà tots els seus recursos amb vista a assolir un context que proporcioni a la persona menor d'edat afecte, protecció, confiança, seguretat i estabilitat. Els centres residencials haurien de garantir el control de les relacions entre els nens, nenes o adolescents, de manera que s'evitin agressions o abusos entre ells.

7. El Sistema de Protecció Infantil i els centres d'Acolliment Residencial han de disposar dels recursos necessaris per a respondre a les necessitats dels nens, nenes o adolescents i famílies que ha d'atendre. Per a això, l'Atenció Residencial ha de identificar en cada cas quins són aquestes necessitats i respondre a elles des d'una perspectiva global i de promoció del benestar infantil. Cada nen, nena o adolescent haurà de ser contemplat en funció de les seves úniques circumstàncies i necessitats. Cada nen, nena o adolescent que sigui atès en un centre residencial serà sotmès a una avaluació individualitzada després de la qual s'elaborarà un Pla d'Intervenció Individualitzat com concreció del Pla de Cas. L'actuació residencial haurà de ser individualitzada, de manera que pugui adaptar-se a les necessitats particulars de cada cas. A més, cal tenir en compte que en el transcurs del temps, la situació i necessitats dels nens, nenes o adolescents protegits i les seves famílies van canviant. Les actuacions i recursos que són apropiats en un moment determinat de la vida d'una persona menor d'edat i una família poden no ser-lo en altre moment, el que significa que ha d'haver una avaluació permanent de l'adequació dels recursos aplicats, i la flexibilidat suficient per a modificar-los en funció de les necessitats del cas.

8. El trasllat del nen, nena o adolescent a un centre residencial implica no només la ruptura de la seva vida familiar, sinó també d'altres aspectes de la seva vida. Encara que aquesta ruptura pot tenir efectes positius (per exemple, protecció del maltractament i/ o abandó), també comporta efectes negatius. Minimitzar els aspectes negatius derivats de la ruptura i restaurar un sentit de “continuïtat” en la vida del nen, nena o adolescent ha de ser un objectiu prioritari de l'Atenció Residencial. Aquest sentit de continuïtat pot promoure's:
• Procurant l'estabilitat dels adults que viuen amb el nen, nena o adolescent (educadors i educadores) i la disposició d'un educador o educadora de referència.
• Procurant l'estabilitat dels seus professionals de referència en el Servei d'Infància.
• Sempre que no estigui contraindicat, mantenint els vincles del nen, nena o adolescent amb el seu passat: proximitat física al lloc de residència anterior, relació amb familiars i amics, continuïtat de la seva participació en activitats d'oci, objectes personals (fotografies, ninots, roba, etc.).

9. La intervenció es basarà en les competències més que en els déficits. No obstant això, es prestarà especial atenció a l'avaluació i abordatge dels déficit, manques i traumatismes soferts pels nens, nenes o adolescents com a conseqüència de la situació de desprotecció.La intervenció per a resoldre aquest tipus de problemes serà prioritària en els Plans d'Intervenció Individualitzats.

10. La intervenció tindrà sempre en compte el moment evolutiu de la persona menor d'edat i adoptarà un caràcter educatiu amb l'objecte de potenciar el seu desenvolupament bio-psicosocial. En els nens i nenes que s'acostin a l'adolescència i l'edat adulta, s'establiran i treballaran objectius que tinguin a veure amb les habilitats per a l'autonomia i la independència.

11. L'Atenció Residencial contemplarà el respecte als drets dels nens, nenes o adolescents, entre els quals es troben:
• Dret a la comunicació. Excepte les restriccions imposades per les autoritats administratives o judicials al contacte familiar, no podran ser privats del contacte i la comunicació amb les seves famílies. Igualment, no poden tenir limitat el contacte amb professionals i responsables dels seus casos per a informar-se o comentar qualsevol qüestió.
• Dret a la participació. Han de participar, en funció de la seva edat i desenvolupament, en les decisions que els afecten quant a mesures i alternatives possibles. S'haurà d'establir una dinàmica de discussions de grup i decisions sobre qüestions quotidianes organitzatives del centre d'acollida com forma de modelar i afavorir una major participació.
• Dret a la confidencialitat de les seves dades.
• Dret a tenir informació sobre la seva història familiar i les raons de les actuacions del Servei d'Infància, sempre que això no els ocasioni un greu perjudici.
• Dret a un tracte personal digne.
• Dret a estar informat sobre sancions. Les sancions, especialment les quals corresponen a les conductes més greus, haurien d'estar prèviament establertes i ser conegudes pels nens, nenes o adolescents.
• Dret a disposar de canals de comunicació per a queixes o reclamacions.
A l'entrar en el centre residencial, el nen, nena o adolescent serà informat de quins són aquests canals, que haurien de contemplar la possibilitat de confiar el problema tant a responsables del centre residencial, com directament a la persona encarregada de la Coordinació de Cas en el Servei d'Infància.

12. Com a regla general, en els casos d'acolliment residencial en situació de Guarda, els pares/mares/tutors/guardadores firmarán una sol·licitud de guarda en la qual es reflexen amb claredat els problemes greus concrets que els impedeixen cuidar-los. Aquesta sol·licitud s'efectuarà preferentment en forma de compareixença en el Servei. Després de la necessària elecció de centre i la visita prèvia al mateix de la família i de la persona o persones menors d'edat (que servirà per a conèixer el propi centre i a l'Equip Educatiu), es produirà una trobada de la família amb el futur Coordinador o Coordinadora de cas (de comportar el Pla d'Intervenció un canvi en l'assignació de la coordinació), que serà presentat pel coordinador o Coordinadora previ. Abans de l'ingrés del nen, nena o adolescent en el centre, s'acordaran amb la família les condicions concretes d'exercici de la Guarda. Com resultat de tal acord, es generarà un document, “Contracte d'acolliment residencial” en el qual es recolliran aspectes tan rellevants com el centre concret d'acollida, el temps previst d'acolliment, les obligacions i responsabilitats que els pares i mares mantenen, les obligacions i responsabilitats que s’assumeixen, el règim de visites previst, les condicions concretes que determinaran la devolució de la Guarda, els compromisos adquirits per la família i qüestions relatives a l'atenció mèdica, ubicació escolar i assignació de despeses, si l'hagués.

13. Sempre que sigui en interès del nen, nena o adolescent i no hagi limitacions expresses en els drets dels pares i mares (establertes pel servei d'Infància o ordres judicials), es promourà l'acostament de les famílies al centre, la seva motivació per a participar en el procés educatiu de la persona menor d'edat i la seva inclusió com subjecte d'actuacions educatives. Les famílies estaran informades i seran encoratjades a participar en el Pla d'Intervenció Individualitzat.

14. Qualsevol presa de decisió sobre la intervenció a seguir amb un nen, nena o adolescent i la seva família s'haurà de basar en una avaluació individual, completa i actualitzada de la seva situació. Per altra banda, les preses de decisió haurien de basar-se en un treball i discussió en equip i ser revisades de manera periòdica. Des d'aquest model, el treball i la presa de decisió en equip són compatibles amb l'existència de diferents nivells de responsabilitat i capacitat de decisió entre els i les integrants de l'equip. En la presa de decisió, es buscarà la màxima participació dels pares i mares i els nens, nenes o adolescents (tenint en compte el seu nivell de desenvolupament i grau de maduresa), i el conjunt dels i les professionals/serveis en contacte amb el cas. A més, els pares i mares i els nens, nenes o adolescents haurien de ser informats de manera completa i comprensible, de totes les actuacions portades a terme pels Serveis de Protecció Infantil i que afectin a la seva situació personal o familiar (articles 9 i 21 de la llei 1/96).

15. Els costums i creences que els nens, nenes o adolescents han adquirit per la seva pertinença a grups culturals o ètnics diferents han de ser respectades pel centre residencial en la mesura del possible, dintre del raonable i sempre que sigui en la seva benefici i no danyi a la resta de companys i companyes. Si aquests casos són freqüents, es prepararà al personal per a treballar amb ells.

16. El personal encarregat de prestar l'atenció residencial tindrà la formació, coneixements, experiència i qualitats precisos per a desenvolupar les funcions encomanades. Disposaran així mateix de suport tècnic, formació i supervisió regular tant des del propi centre (equip educatiu, Director o Directora) com des de la Unitat d'Acolliment Residencial.

17. La col·laboració i coordinació amb el conjunt de professionals i serveis intervinents amb el nen, nena o adolescent i la família és un aspecte fonamental de la intervenció en situacions de desprotección infantil. La multiplicitat de serveis intervinents (Departament d'Acció Social, serveis especialitzats de Protecció Infantil, Serveis Socials de Base, Escola, serveis de salut mental, etc.) fa necessari que hagi una persona/professional/servei que assumeixi el rol de liderar i facilitar la coordinació. Aquesta funció serà assumida pel coordinador o Coordinadora de Cas en el Servei d'Infància, que podrà compartir i delegar en els i les professionals del centre residencial les responsabilitats de coordinació que en cada cas es considerin pertinents.

La Relació i la Comunicació amb l'infant

Des dels centres residencials s'ha de respondre a la necessitat que tota persona menor d'edat té de rebre atenció per part dels adults, de manera que asseu l'interès d'aquests pel seu benestar i pugui anar construint la seva pròpia identitat. Aquesta atenció s'ha de sustentar en una adequada interacció i comunicació de l'educador o educadora amb el nen, nena o adolescent.
Al mateix temps, s'ha de desenvolupar tot el contingut educatiu que implica aquesta interacció. Per a assolir que la interacció de l'educador o educadora amb el nen, nena o adolescent resulti el més adequada possible s'haurien de contemplar, almenys, aquests aspectes:
• Disposar de la figura de l'educador-tutor assignat a cada nen, nena o adolescent com figura de referència.
• L'estabilitat dels educadors i educadores.
• La disponibilitat d'espai i de temps, per part dels educadors o educadores, que permeti la interacció i orientació personalitzades.
• Percebre les demandes del nen, nena o adolescent, interpretar-les correctament i respondre de forma contingent i adequada. Això suposa contextualitzar les seves necessitats, les seves capacitats i forma de relacionar-se en funció del seu desenvolupament evolutiu, el respecte cap a la pròpia individualitat de la persona menor d'edat cap a la seva pròpia vida privada i història personal, així com la consideració dels seus propis interessos, gustos i preferències.
• Resultar accessible per al nen, nena o adolescent i mostrar-se proper emocionalment, dedicant temps a la relació i propiciant interaccions lúdiques.
• Mostrar valors, actituds i comportaments que puguin constituir un model referencial.
• Tenir en compte el context sociocultural del que procedeix el nen, nena o adolescent, atès que els factors culturals i socials afecten tant a l'expressió com a la interpretació dels continguts de la comunicació.

Programes i Centres d'Atenció Residencial

L'ATENCIÓ RESIDENCIAL: UNA REALITAT PLURIFORME

No existeix un Programa/Centre d'Atenció Residencial vàlid per a tots els casos. Les necessitats de les persones menors d'edat que precisen d'aquest recurs són molt diverses. A més, aquestes necessitats han canviat al llarg del temps; les característiques i necessitats dels nens, nenes o adolescents que accedeixen actualment als centres residencials són molt diferents a les de fa alguns anys. Canvis socials i econòmics i el desenvolupament de recursos alternatius de Protecció Infantil (per exemple, programes preventius, programes d'intervenció familiar en la xarxa municipal i especialitzada) són alguns dels factors que han motivat que els nens, nenes i adolescents que estan sent acollits actualment en els centres residencials siguin cada vegada de major edat i presentin una major freqüència i intensitat de problemes d'adaptació personal i social. El repte de l'Atenció Residencial consisteix en adequar-se i respondre de manera apropiada a les diferents necessitats de qui precisen aquest recurs. Per això, la xarxa de dispositius residencials deu diversificar-se, i les diferents característiques i necessitats dels nens, nenes o adolescents que precisen de l'Atenció Residencial han de tenir el seu reflex en diferents Programes d'Atenció i diferents tipus de Centres.

PROGRAMES D'ATENCIÓ A DESENVOLUPAR PELS CENTRES D'ATENCIÓ RESIDENCIAL

Els Centres d'Atenció Residencial podran desenvolupar diferents tipus de Programes d'Atenció dirigits a respondre a les múltiples i diverses necessitats dels nens, nenes o adolescents que accedeixen a la xarxa residencial. Tots els Centres haurien de contar almenys amb un d'aquests programes: el Programa “residencial bàsic”, que podrà ser complementat amb altres Programes depenent de les característiques i necessitats de les persones menors d'edat que cada Centre pretengui atendre.
Els Programes d'Atenció que poden desenvolupar els Centres d'Acolliment Residencial són vuit:
• Programa residencial bàsic. Es denomina “bàsic” perquè es troba en la base de la resta dels programes. Constitueïx l'opció adequada per a respondre a les necessitats d'una gran part dels nens, nenes o adolescents amb mesura de protecció d'edats entre quatre i catorze anys.
• Programa d'atenció d'urgència. Proporciona atenció immediata davant situacions de crisi que requereixen la sortida immediata del nen, nena o adolescent de la seva casa per a la seva protecció.
• Programa de respir. Proporciona atenció al nen, nena o adolescent quan la seva cura o la convivència amb ell o ella es converteix temporalment en una càrrega o una font de tensió excessiva per a la seva família, i es valora que aquesta situació pot fer perillar seriosament l'estabilitat familiar.
• Programa d'atenció a la primera infància. Proporciona atenció a nens i nenes entre zero i tres anys d'edat que han hagut de ser separats de les seves famílies d'origen com mesura de protecció, i per als quals no s'ha considerat adequat o no ha estat possible el seu acolliment en altra família.
• Programa d'atenció a nens, nenes o adolescents amb minusvalideses greus. Proporciona atenció a nens, nenes o adolescents que necessiten una mesura de protecció i que sofreixen minusvalideses físiques o psíquiques que suposen un nivell de incapacitación significatiu i, per tant, requereixen suports especials perllongats o continuats.
• Programa d'atenció a adolescents amb greus problemes de comportament. Proporciona atenció a adolescents que necessiten una mesura de protecció, i que presenten una problemàtica comportamental molt greu amb dificultats específiques per a la convivència en grup.
• Programa d'atenció a persones menors d'edat estrangers no acompanyats. Proporciona atenció i suport a adolescents (majors de dotze anys) estrangers no acompanyats que presenten problemàtica de desprotecció familiar total i necessiten una mesura de protecció, amb l'objectiu d'assolir la seva plena autonomia i la seva inserció social i laboral.
• Programa de preparació per a l'emancipació. Proporciona atenció i suport a joves majors de setze anys amb necessitat de mesura de protecció, en el desenvolupament d'habilitats essencials per a la seva integració en la comunitat com subjectes autònoms.

Programes d'Atenció Residencial

A continuació es descriu de manera una mica més detallada el contingut de cadascun d'aquests Programes.

1. Programa Residencial Bàsic
El Programa Bàsic de l'Atenció Residencial ha de ser seleccionat quan es pretenguin aconseguir alguns dels següents resultats: proporcionar un context d'atenció i protecció que satisfaci les necessitats evolutives dels nens, nenes o adolescents; preservació dels seus llaços amb la comunitat; reintegració en el seu mitjà familiar, quan això sigui possible, o preparació per a la integració en altres contextos alternatius al familiar quan la reunificació no sigui possible.
La població que pot beneficiar-se del Programa Bàsic inclou:
• Nens, nenes o adolescents que precisant Atenció Residencial no requereixen un tractament especialitzat i poden beneficiar-se d'una convivència supervisada (diferents nivells en funció de les seves necessitats) en un context semiestructurat (també amb diferents nivells) que oferix una experiència de vida en grup i accés als recursos comunitaris.
• Nens, nenes o adolescents que han viscut en un Centre per a menors amb problemes severs de comportament, han aconseguit els objectius pretesos, i no poden integrar-se encara en la seva família ni en altre tipus d'acolliment
• Nens, nenes o adolescents amb diferents edats i necessitats evolutives, atès que el grau d'estructuració pot ser flexible.
Els serveis que oferix el Programa Bàsic han de ser:
• Atenció i supervisió del nen, nena o adolescent durant 24 hores al dia, 7 dies a la setmana.
• Desenvolupament del Pla d'Intervenció Individualitzat. El Programa Bàsic permet graus en l'estructuració de l'atenció i en la supervisió dels nens, nenes o adolescents, així com en la provisió de serveis. Aquests nivells es relacionen amb el tipus de Centre en el qual es desenvolupa el programa. Els centres petits permeten una menor estructuració i supervisió. El reduït nombre de nens, nenes o adolescents requereix una atenció generalista dintre d'una estructura capaç de manejar un grup amb experiències vitals diferents. Encara que les persones menors d'edat poden necessitar serveis especialitzats, aquests es proporcionen fora del Centre, compartint-se amb altres dispositius, o s'utilitzen els mateixos serveis de la comunitat. Els Centres més grans, per la seva banda, permeten una major estructuració així com oferir, si es requereix, amplitud i flexibilidad de serveis. En qualsevol cas, es proporcionaran a cada nen, nena o adolescent els serveis acordats en el Pla d'Intervenció Individualitzat. Si els serveis són dispensats fora del context residencial es realitzaran les derivacions, acompanyaments i coordinació pertinents. Els Centres en els quals es desenvolupi el Programa Bàsic han de ser centres integrats en la comunitat, que afavoreixin la interacció amb ella en el nivell requerit pels nens, nenes o adolescents, alhora que facilitin la utilització dels recursos comunitaris precisos.
Han d'estar estructurats en unitats de convivència de petita grandària (ocupació òptima: 10-12 places) per a poder proporcionar la protecció, seguretat i atenció que les persones menors d'edat precisen. El tipus de Centre que millor respon a aquests requisits és aquell que permet una major connexió amb la comunitat, com els Centres petits de tipus pis o llar. Els Centres de major grandària haurien d'estructurar-se en mòduls o unitats de convivència i emfatitzar la seva connexió amb la comunitat. Aquests Centres haurien de contar amb el personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències del desenvolupament del programa i per a poder proporcionar els serveis de manera competent i a temps. En general, es recomana que hagi com a mínim un educador o educadora per cada vuit nens, nenes o adolescen- tes durant el dia, i un o una professional durant la nit per cada dotze nens, nenes o adolescents dormits.

2. Programa d'Atenció d'Urgència
El Programa d'Atenció d'Urgència proporciona de forma immediata un context de protecció i atenció a un nen, nena o adolescent, al mateix temps que s'inicia l'Avaluació del cas per a determinar la mesura i recurs de protecció més adequats, així com el Pla d'Intervenció a seguir amb el nen, nena o adolescent i la seva família. El Programa d'Atenció d'Urgència ha d'incloure
• Disponibilitat per a acollir a qualsevol nen, nena o adolescent durant les 24 hores del dia.
• Possibilitat de proporcionar serveis d'intervenció en crisi, dirigits fonamentalment a proporcionar suport i contenció al nen, nena o adolescent. El Programa d'Atenció d'Urgència només ha d'utilitzar-se en les situacions concretes per a això destinades. Ha d'estendre's el menys possible en el temps, ja que el seu objectiu és afrontar una situació de crisi i preparar l'aplicació d'altres Programes. Ha de tenir una durada limitada, ja que no ha d'usar-se per a proporcionar estades més llargues que puguin respondre a problemes crònics; es recomana limitar la seva durada a un màxim de tres mesos, temps després del qual haurà d'estar completada l'Avaluació del cas i elaborat el Pla d'Intervenció Individualitzat. Si aquest Pla contempla la continuïtat de l'acolliment residencial, haurà de passar a altre Programa d'Atenció.
El Programa d'Atenció d'Urgència tindrà els següents objectius:
• Assegurar la provisió immediata al nen, nena o adolescent d'un context de seguretat i protecció,
• Posar a la seva disposició un servei d'intervenció en crisi per a ajudar-los a entendre les raons que van motivar la separació, l'ingrés i a resoldre-les,
• Realitzar les avaluacions oportunes per a establir les ajudes que precisa,
• Proporcionar i/o procurar aquells serveis que precisi durant la seva estada en el Centre. El programa haurà de disposar de recursos per a, quan sigui necessari, protegir-li dels seus propis impulsos destructius (per exemple, mitjançant l'accés immediat a serveis d'atenció psiquiàtrica), quan acudeixi sota els efectes de substàncies psicotrópicas o necessiti suport o atenció psicològica. Això és especialment important en el cas d'adolescents. Els Centres en els quals es desenvolupi el Programa d'Atenció d'Urgència han de contar amb una localització que permeti un fàcil accés per part de la comunitat. Donades les característiques d'aquest programa, en el qual s'atén a nens, nenes o adolescents en moments crítics, dels quals es tenen escassos coneixements sobre els seus antecedents i necessitats, els Centres han d'estar dotats d'una infraestructura i organització que garanteixi l'atenció individualitzada. Han de contar amb espais adequats per a garantir la privacitat en l'avaluació inicial i les visites familiars. El Programa d'Atenció d'Urgència haurà de contar amb el personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències del desenvolupament del Programa i per a poder proporcionar els serveis d'una manera competent i a temps. Els Centres que desenvolupin aquest programa haurien de, entre altres coses, tenir capacitat per a respondre a ingressos en qualsevol moment del dia o la nit.

3. Programa de Respir.
Aquest programa es dirigeix a nens, nenes o adolescents provinents de famílies que habitualment mostren un funcionament suficientment adequat, però que, a causa d'una situació temporal d'estrès o tensió intensa, necessiten que algú assumeixi la seva atenció. El Programa de Respir té com objectiu ajudar als pares i mares a alleujar la situació d'estrès o tensió mitjançant l'assumpció de l'atenció del nen, nena o adolescent. La utilització d'aquest programa no podrà tenir una durada superior a 45 dies per any, que podran distribuir-se en una única estada o en diverses estades. Si necessités d'un acolliment residencial més perllongat, haurà de ser atès en altre programa. Aquest Programa es diferencia del Programa d'Acollida d'Urgència en tres aspectes fonamentals:
• L'ingrés del nen, nena o adolescent es produeïx sempre de forma voluntària,
• Prèviament a l'ingrés, s'acorda clarament el caràcter temporal de la mesura i el moment previsible de la tornada, i
• La sortida del nen, nena o adolescent del domicili familiar no es produeïx a causa d'una situació greu de desprotección que estigui amenaçant la seva salut i seguretat bàsiques.
En els casos que ingressi en el centre en diferents ocasions al llarg de l'any, es procurarà que disposi, en la mesura del possible, del mateix educador o educadora. El Programa de Respir haurà de contar amb el personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències del desenvolupament del programa i proporcionar els serveis d'una manera competent i a temps

4. Programa d'Atenció a la Primera Infància
Aquest programa està dirigit a nens i nenes entre zero i tres anys d'edat que han hagut de ser separats de les seves famílies d'origen com a mesura de protecció, i per als quals no s'ha considerat adequat o no ha estat possible el seu acolliment en altra família. Els casos atesos en aquest programa haurien de ser excepcionals, ja que el Servei d'Infància actuarà amb el pressupost que l'acolliment en família és l'alternativa idònia per als nens i nenes d'aquesta edat, i haurà de ser sempre la primera opció a estudiar quan es vagi a produir o es produeixi la separació. La durada de l'estada en centres residencials no haurà de perllongar-se més de sis mesos, havent d'atorgar-se especial èmfasi i esforç a la inserció del nen o nena en un mitjà familiar (la seva pròpia família o altra aliena). Aquest programa haurà de contar amb recursos per a respondre als següents objectius específics mentre els nens i nenes es trobin en acolliment residencial:
• Garantir la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, amb especial atenció a les seves necessitats emocionals,
• Promoure un desenvolupament adequat en tots els dominis (físic, psicomotor, cognitiu, lingüístic i soci-emocional),
• Reparar i compensar els efectes negatius de la situació de desprotecció (els nens i nenes inclosos en aquest rang d'edats són especialment vulnerables a la deprivació ambiental i a les situacions de desprotecció). Durant la seva estada en acolliment residencial, cada nen o nena disposarà d'un educador/ cuidador o educadora/cuidadora principal, que li proporcionarà una cura individualitzada, consistent i continua.
El Programa d'Atenció a la Primera Infància ha de proporcionar una atenció individualitzada i diferenciada en funció de les necessitats particulars (espais comuns i espais diferenciats per a nens i nenes de 0-1 anys i 1-3 anys). L'atenció individualitzada requereix contar amb un nombre relativament reduït de nens i nenes. La infraestructura dels Centres que desenvolupin aquest programa ha de garantir un context segur i de protecció i possibilitar activitats interiors i exteriors. Haurien d'així mateix contar amb personal adequat, quant a nombre i preparació, per a respondre a les exigències anteriorment descrites. S'aconsella que aquests Centres disposin d'un educador/cuidador o educadora/cuidadora per a cada tres nens i nenes menors d'any i mig durant el dia, altre o altra professional per a cada cinc nens i nenes de 18-36 mesos durant el dia, i altre o altra despert per a cada vuit nens i nenes durant la nit. Durant la nit, a més haurà d'haver sempre almenys altre educador/ cuidador o educadora/cuidadora disponible. En el cas de nens i nenes amb necessitats especials, ha de reduir-se el nombre per professional.

5. Programa d'atenció a nens, nenes o adolescents amb minusvalideses greus
Aquest programa està dirigit a atendre nens, nenes o adolescents amb minusvalideses psíquiques greus i cròniques reconegudes, que suposin la seva incapacitació total o pràcticament total per a realitzar la majoria o gran part de les funcions i rols principals que se suposen propis a l'edat (àrea formativa, laboral, relacions socials, etc.). Aquest programa haurà de:
• Proporcionar o facilitar als nens, nenes o adolescents l'accés als tractaments o recursos que necessitin per a assolir el desenvolupament màxim de les seves capacitats.
• Facilitar-los l'accés a altres recursos que puguin donar-los suport una vegada que finalitzin el període d'Atenció Residencial.
Recursos:
Per a desenvolupar aquest programa, els Centres d'Atenció Residencial haurien de contar amb personal adequat i suficient, quant a nombre i preparació, per a atendre les necessitats d'aquests nens, nenes o adolescents i proporcionar-los una atenció individualitzada. Així mateix, haurien de contar o estar coordinats amb serveis especialitzats de psiquiatria, estimulació, etc. que orientin i supervisin l'actuació del personal educatiu. Finalment, haurien d'estar preparats per a l'atenció a nens, nenes o adolescents amb minusvalideses físiques greus, entre altres punts, estar lliures de barreres arquitectòniques. Els Centres que desenvolupin aquest programa haurien de disposar dels mitjans més adequats per a reduir al mínim els riscos davant comportaments molt agressius o de pèrdua de control. Si hi ha diversos nens,nenes o adolescents d'aquestes característiques en un mateix Centre, s'haurà de disposar d'un espai protegit de contenció puntual per a situacions d'extrema gravetat, a fi d'evitar riscos molt greus d'agressió o d'escalada de conflicte grupal. Els criteris d'utilització d'aquest espai de contenció seran detalladament pautats pels responsables del Servei d'Infància i hauran estat acordats amb la Fiscalia de Menors.

6. Programa d'atenció a adolescents amb problemes greus de comportament
Aquest Programa atendrà a persones menors d'edat:
• Entre 12 i 18 anys,
• Amb necessitat de mesura de protecció
• Que presenten problemàtica comportamental molt greu amb difi cultades específi cas per a la convivència en grup, objecte de protecció per les seves conductes d'agressió, amenaça permanent, desafiament, fugides constants, absències perllongades, conducta delictiva, etc.
• els problemes de la qual, en ocasions es troben associats o són conseqüència de trastorns psiquiàtrics (aguts o crònics) o abusos de drogues,
Recursos:
Els Centres d'Atenció Residencial que desenvolupin aquest programa haurien de contar amb recursos que permetin proporcionar:
• Un entorn altament estructurat,
• Una supervisió intensiva dels i les adolescents,
• Atenció i supervisió psicològica i psiquiàtrica amb el grau d'intensitat que requereixi cada cas,
• Un context protector que protegeixi als propis nois i noies dels seus impulsos autoagresius,
• Un context contenidor que els protegeixi dels seus impulsos de fugida i permeti proporcionar-los, d'aquesta forma, la intervenció que precisin,
• Si és necessari, formació escolar i laboral si els seus problemes els impedeixen utilitzar els serveis comunitaris corresponents. Per a desenvolupar aquest programa, els Centres d'Atenció Residencial haurien de contar amb personal adequat i suficient, en quant a nombre i preparació, per a atendre les necessitats d'aquests i aquestes adolescents. A més, haurien de treballar en coordinació amb professionals i/o equips de salut mental (Psicòlegs i psicòlogues i psiquiatres) que proporcionin els tractaments requerits i orientin als educadors i educadores sobre la seva intervenció amb els i les adolescents. Ja que aquest programa es desenvolupa en Centres de Protecció oberts, no es contempla la creació de dispositius específics de privació o limitació de llibertat. La contenció dels comportaments conflictius es realitzarà mitjançant tècniques de modificació de conducta, de relació personal i de persuasió. El projecte i la pràctica educativa quotidiana haurien de contemplar els mitjans més adequats per a reduir al mínim els riscos davant comportaments molt agressius o de pèrdua de control. No obstant això, si hi ha o pot haver adolescents d'aquestes característiques en un Centre, s'haurà de disposar d'un espai protegit de contenció puntual per a situacions d'extrema gravetat, a fi d'evitar riscos elevats d'agressió o d'escalada de conflicte grupal. Els criteris d'utilització d'aquest espai de contenció seran detalladament pautats pels i les responsables del Servei d'Infància i hauran estat acordats amb la Fiscalia de Menors. També s'establiran procediments específics d'actuació i d'informació davant les fugides, així com les maneres més adequades per a prevenir-les.

7. Programa d'atenció a persones menors d'edat estrangers no acompanyats
Aquest programa atendrà a menors d'edat estrangers i no acompanyats, que presenten problemàtica de desprotecció familiar total, amb necessitat de mesura de protecció amb assumpció de Tutela Automàtica, i no susceptibles d'una reunificació familiar ni d'un acolliment familiar. El seu objectiu últim serà assolir la seva plena integració i autonomia i la seva inserció social i laboral.
Aquest programa abordarà els següents objectius específics: Acollida inicial (durada màxima: dos mesos):
• Proporcionar-los una atenció assistencial bàsica: Assistència sanitària, assistència de les necessitats físiques (alimentació, higiene, vestit, etc.) i allotjament.
• Sol·licitar i iniciar, si és necessari, els tràmits oportuns per a la valoració mèdic-legal de la seva edat cronològica.
• Proporcionar-los informació sobre el marc legal, administratiu i de protecció social en el qual es troben i del pla que es va a seguir amb cadascun d'ells, així com dels recursos jurídics i socials dels quals es disposa.
• Recerca de la seva família d'origen, foment del contacte entre ambdós, i realització de les gestions pertinents per a la reunificació familiar quan aquesta sigui possible.
• Regularitzar la seva situació sanitària i legal: Quan no sigui possible la tornada amb la seva família o al seu país d'origen i hagi de romandre a Espanya, se li oferirà recolzament en la consecució dels documents necessaris per a regularitzar la seva situació sanitària i la seva situació legal, mitjançant la sol·licitud del passaport o la cèdula d'inscripció, i del permís de residència i de treball.
Aprenentatge i pràctica del castellà. Escolarització, mitjançant l'assistència regular a centres d'ensenyament reglat o dintre del propi Centre (quan no sigui convenient la sortida a l'exterior), participació en cursos d'Iniciació Professional, i formació per a l'ocupació. A més, és especialment important que durant el seu procés d'intervenció els Centres que desenvolupin aquest programa es coordinin i col·laborin amb les ONGs implicades en el treball amb immigrants, per a rebre informació, assessoria jurídica, i orientació en programes assistencials i d'ocupació. En el desenvolupament d'aquest programa, es respectaran els trets culturals i religiosos propis. Les úniques excepcions es produiran quan aquests trets o costums suposin o puguin suposar un dany o perill per a ells mateixos o per als altres.

8. Programa de preparació per a l'emancipació
Aquest Programa se centra a preparar i donar suport als i les adolescents per a la vida independent i la seva integració en un entorn social i laboral, mitjançant:
• la promoció d'habilitats específiques que els capacitin per a viure de la forma més autònoma possible, i
• la gestió dels recursos de suport necessaris per a això.
La seva intervenció s'estendrà fins a la majoria d'edat o el moment que el Servei d'Infància acordi la seva sortida del sistema residencial, encara que podrà perllongar-se entre 6 i 18 mesos una vegada complerta la majoria d'edat durant el període de prova immediatament posterior a la sortida del Centre, mentre s'assenta en la seva nova realitat, exercint el personal educatiu labors de mediació i seguiment.
Aquest Programa es dirigeix a nois i noies d'edats superiors a 16 anys que es troben en les següents circumstàncies:
• Es preveu que continuïn en acolliment residencial fins a la seva majoria d'edat,
• No conten amb un mitjà familiar una vegada fi nalizada l'atenció residencial, bé perquè la seva família no estigui disposada a acollir-los o bé perquè no és viable o convenient la convivència amb ella.
• Presenten unes mínimes capacitats intel·lectuals i físiques. És a dir, no presenten cap minusvalidesa incapacitant.
• No estan incapacitats jurídicament.
Recursos: La intervenció amb cada jove respondrà als objectius del Pla d'Intervenció Individualitzat, adequant-se a l'evolució de les seves necessitats i a les noves capacitats que vagi desenvolupant.
Els objectius que habitualment s'abordaran en aquest programa fan referència a:
• Vida quotidiana: Ensenyar als joves a organitzar-se i plantar cara a les exigències de la vida quotidiana (p. ex., habilitats de autocura; compra i preparació de menjar; neteja de la casa, manteniment i petites reparacions; neteja i manteniment de la roba; adaptació a les normes de convivència en l'allotjament o en el veïnat).
• Suport comunitari: Proporcionar-li les habilitats necessàries per a beneficiar-se dels serveis i recursos comunitaris (p. ex., conèixer les xarxes de suport comunitari i com utilitzar-les; saber manejar-se en l'entorn social; localitzar el servei apropiat per a la seva necessitat i presentar les seves demandes de forma correcta; negociar amb les institucions comunitàries que poden procurar-li el suport: salut, educació, ocupació, serveis socials).
• Maneig dels diners: Ensenyar als joves a manejar els diners en la vida quotidiana, així com a planificar els seus ingressos i despeses de manera que pugui respondre a les seves necessitats i aconseguir els seus objectius.
• Allotjament: Ensenyar als joves a localitzar, obtenir i mantenir un allotjament. En el moment de la sortida del Centre s'ha d'assegurar que conti amb allotjament i amb els recursos i habilitats necessaris per a evitar que es converteixi en una persona sense llar.
• Altres habilitats: En aquest Programa s'ensenyaran també altres habilitats, tals com:
• Habilitats de convivència social.
• Habilitats laborals: Recerca i manteniment d'ocupació.
• Raonament moral: Capacitat per a sospesar les conseqüències morals dels seus actes.
• Habilitats de autocontrol. En aquest programa es potenciarà la interacció i integració de l'adolescent en la comunitat, així com l'exercici de la seva autonomia i la seva participació en el funcionament del Centre d'Atenció Residencial. A més de les activitats d'orientació, suport i acompanyament directe als i a les adolescents, el personal educatiu facilitarà els suports i connexions comunitàries necessàries per als i les adolescents atesos en aquest programa.

Àrees d'Atenció Residencial

ORGANITZACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA

La vida quotidiana és el fonament de l'Atenció Residencial. Constitueïx un instrument d'intervenció, al mateix temps que suposa el context en el qual l'educador o educadora desenvolupa la seva labor. Es deu, doncs, estructurar la vida quotidiana de manera que es respongui a les necessitats del nen, nena o adolescent. Aquesta estructuració seguirà un conjunt de pautes prèviament establertes, que seran conegudes i engegades de manera consistent i coherent per tots els i les professionals que intervinguin en l'Atenció Residencial.
L'organització de la vida quotidiana ha de complir, almenys, les següents finalitats:
• Encara que la vida en el Centre no substitueïx a la vida familiar, sí ha de procurar algunes de les experiències i suports que aquesta normalment proporciona, això és, oferir seguretat i ser font de benestar per al nen, nena o adolescent.
• Oferir condicions favorables per al desenvolupament de la persona menor d'edat i per a l'aprenentatge.
• Proporcionar al nen, nena o adolescent un ampli conjunt d'experiències, al mateix temps que se li protegeix dels perills que no és capaç de manejar.
• Ajudar-li a expressar els seus sentiments i emocions.
• Afavorir la comunicació entre els nens, nenes i adolescents i els adults.
• Facilitar la relació entre iguals i el contingut educatiu de la mateixa.
• Permetre que adquireixi hàbits adequats de comportament.
• Promoure l'assumpció per part del nen, nena o adolescent de responsabilitats, així com la seva autoorganització.
• Afavorir el desenvolupament de valors ètics.
• Facilitar l'observació dels progressos i dificultats per les quals passa el nen, nena o adolescent.
Aquestes són algunes pautes que poden contribuir a l'organització de la vida quotidiana:
• S'ha d'organitzar la vida diària estructurant-la en rutines consistents, encara que flexibles
• Les rutines han d'adaptar-se a les necessitats i capacitats físiques i emocionals dels nens, nenes i adolescents.
• S'ha d'organitzar el temps. L'ordenació adequada en el temps de les activitats permetrà que, a través de l'establiment de rutines, els nens, nenes i adolescents adquireixin seguretat, vagin interioritzant les nocions temporals i puguin anticipar el que vindrà després. A mesura que vagin creixent haurien d'anar organitzant el seu temps fins a arribar a establir el seu propi pla.
• Establir i seguir un marc de normes que siguin l'expressió dels valors que s'accepten i pel qual s'ha de regir la convivència amb els adults.

SALUT

L'Atenció Residencial haurà d'estar presidida, en tot moment, per la promoció de la salut física i psíquica del nen, nena o adolescent. El concepte de salut que ha de manejar l'Atenció Residencial ha de ser ampli (incloent aspectes físics i psíquics) i positiu (dirigint-se al benestar i no només a l'absència de malaltia). S'establiran els procediments precisos i es portaran a terme les accions adequades per a garantir la satisfacció de les necessitats de salut del nen, nena o adolescent, prevenir possibles alteracions i promoure comportaments saludables. Tot això d'acord amb el seu moment evolutiu. La satisfacció de les necessitats de salut del nen, nena o adolescent requerirà, almenys, les següents actuacions:
• Adequar les normes que regulen la vida en el Centre als criteris que presideixen una vida saludable.
• Estimular i facilitar l'exercici físic.
• Promoure en els nens, nenes o adolescents actituds positives cap a la salut i entrenar-los en hàbits de autocura i de vida saludable, incloent programes d'educació sexual i de prevenció de toxicomanies i malalties.
• Ensenyar-los a localitzar i utilitzar els serveis comunitaris de salut.
• Avaluar i realitzar un seguiment de les necessitats de salut dels nens, nenes o adolescents, establint referent a això protocols d'ingrés i reconeixements periòdics segons les necessitats.
• Mantenir actualitzat el dossier sobre la seva salut, en el qual s'incloguin les malalties patides, el calendari i seguiment de vacunes, i els resultats i recomanacions dels diferents reconeixements mèdics.
• Atendre a les seves necessitats nutricionals i educar-los en hàbits saludables d'alimentació.
• Proporcionar l'educació i supervisió necessàries perquè el nen, nena o adolescent vagi adquirint hàbits i habilitats de autocura.
• Garantir la satisfacció de les necessitats de somni tenint en compte la seva edat.
• Provisió dels serveis de salut física i psíquica que precisi al llarg de la seva estada en el Centre.

FORMACIÓ ESCOLAR I LABORAL

S'assegurarà que tots els nens, nenes i adolescents en Atenció Residencial reben la formació escolar i/o laboral adequada a la seva edat i a les seves necessitats.

• Formació escolar
S'integrarà al nen, nena o adolescent en el context escolar més adequat a les seves necessitats. Desenvoluparan la seva activitat escolar, sempre que sigui possible, en els àmbits comunitaris. Es facilitarà i estimularà la integració i l'adaptació del nen, nena o adolescent en el context escolar. Es propiciarà que arribi al nivell d'estudis d'acord amb la seva capacitat, proporcionant-li les condicions per a extreure els majors beneficis possibles de la seva experiència formativa. En el moment de l'admissió es realitzarà una avaluació de les necessitats formatives del nen, nena o adolescent, sobre la base de la qual s'establirà la intervenció a desenvolupar pel centre, en col·laboració amb els serveis educatius. El Centre es coordinarà amb l'escola o institut de manera que un i uns altres es donin suport i es complementin en el desenvolupament formatiu. Des del centre residencial se'ls ajudarà, en funció de la seva edat, a aconseguir hàbits d'estudi a aprendre i utilitzar tècniques de treball intel·lectual, i a planifi car el seu temps d'estudi. D'acord amb les orientacions donades pel centre escolar i de manera subsidiària, es disposaran els suports específics que precisin.

• Orientació i formació laboral
L'Atenció Residencial haurà d'assegurar que l'adolescent, quan arribi a l'edat apropiada, rep l'orientació laboral que li faciliti abordar de forma realista les seves necessitats prelaborals i laborals. Igualment, haurà d'assegurar que, durant i una vegada conclosa la seva etapa de formació escolar, rebi l'adequada formació prelaboral i laboral que li prepari per a l'activitat laboral i per a una vida econòmica independent. Sempre que sigui possible s'afavorirà la formació escolar enfront de l'inici prematur de l'activitat laboral, sense perjudici d'estimular la incorporació a l'activitat laboral quan aquesta sigui l'alternativa més adequada. Conclosa l'etapa de formació es col·laborarà amb l'adolescent en la recerca d'ocupació, ensenyant-li l'accés als recursos socials adequats. Una vegada iniciada l'ocupació laboral, es farà un seguiment de la mateixa i se li recolzarà en l'adequada administració dels diners.

AUTONOMIA, RESPONSABILITAT I INTERVENCIÓ DAVANT CONFLICTES

Es mantindran expectatives respecte a la conducta del nen, nena o adolescent acords amb el seu moment evolutiu, nivell maduratiu i capacitat per a manejar el seu propi comportament. No s'haurà d'esperar que assumeixin el control d'aspectes de la seva vida per als quals no estiguin preparats o per als quals la societat consideri que no estiguin preparats. Partint d'aquests principis, es promocionarà la seva autonomia, així com el desenvolupament de la responsabilitat sobre el seu propi comportament, de manera que es possibiliti el seu creixement personal i social, d'acord amb les normes socials i les seves pròpies característiques personals i evolutives. Per altra banda, es plantarà cara als conflictes de convivència oferint garanties de respecte als seus drets i amb tècniques que promoguin la prevenció, la mediació i la reparació, ajudant als nens, nenes i adolescents a modificar els comportaments que resultin inadequats per al seu desenvolupament personal i social. La intervenció desenvolupada referent a això haurà de guiar-se pels següents principis:
• Clarificació de les responsabilitats dels adults i dels àmbits en els quals els nens, nenes i adolescents poden prendre les seves pròpies decisions i assumir les seves pròpies responsabilitats.
• Establiment d'un marc normatiu de convivència que reguli drets i responsabilitats de tots els integrants de la comunitat, així com les normes que la regeixen (Reglament de Règim Intern). Aquest marc normatiu serà explicat a les persones menors d'edat de forma adequada a les seves capacitats.
• Exposar els comportaments que s'esperen dels nens, nenes i adolescents de manera que actuï com orientació.
• Coherència i consistència en les actuacions dels adults.
• Mostrar clarament al nen, nena o adolescent els límits de la seva conducta.
• Oferir-li alternatives raonables per als seus comportaments inadequats, de manera que pugui substituir-los desenvolupant comportaments adequats.
• Oferir-li models que exhibeixin els comportaments esperats.
• Establir les normes sobre la base de raons.
• Les normes han de tenir estabilitat i ser predictibles.
• Els nens, nenes i adolescents tenen dret a discutir la norma i les raons que es basi.
• Les normes poden canviar-se si hi ha bones raons per a això.
• En la relació amb educadors i educadores existeix una asimetria que ha de ser respectada. El personal educatiu no ha de perdre el control d'aquesta relació si desitja complir la seva funció protectora i educadora. Es permetrà i facilitarà que els nens, nenes i adolescents assumeixin gradualment, d'acord amb les seves capacitats, responsabilitats en la vida diària amb la guia i suport dels adults, com forma d'ajudar-los a adquirir noves competències en el desenvolupament de la seva autonomia i un sentit de responsabilitat personal, a més d'ajudar-los a obtenir satisfacció de la seva pròpia contribució al benestar del grup. Això es pot fer, per exemple, a través de:
- L'assignació de tasques acords amb la seva edat.
- La cura de les pertinences personals.
- El maneig de diners en quantitat acord a l'edat i al rebut per altres nens, nenes i adolescents en la comunitat. Se'ls ajudarà a modificar els comportaments que resultin inadequats per al seu desenvolupament personal i social. La intervenció en aquest sentit ha de ser coherent amb la dirigida a promocionar comportaments adequats, el desenvolupament del autocontrol i l'autonomia. Es disposarà d'un marc normatiu que reguli l'acció disciplinària, entenent aquesta com un procés educatiu pel qual els adults ensenyen als nens, nenes o adolescents a comportar-se d'acord amb les normes socials i amb els valors ètics. Ha d'establir-se prèviament el tipus de mesures educatives a utilitzar, en quines situacions i com s'apliquen, i recollir-se en un document a aquest efecte (Reglament de Règim Intern).

OCI I COMUNITAT

L'Atenció Residencial haurà de procurar al nen, nena o adolescent experiències de joc i oci integrades en la seva vida quotidiana, de manera que es potenciï el seu desenvolupament físic, cognitiu, social i emocional, al mateix temps que se li ajuda a adquirir un sentit de plenitud. L'Atenció Residencial facilitarà i estimularà la seva participació en activitats de temps lliure en la comunitat, al mateix temps que li prepararà per a obtenir els majors beneficis possibles d'aquesta experiència.
Les actuacions del Centre referent a això han de ser:
• Buscar les activitats i grups que millor responguin a les seves necessitats, característiques i interessos.
• Estimular la seva participació.
• Preparar al nen, nena o adolescent per a assegurar, en la mesura del possible, una adequada integració.
• Suport i seguiment de l'activitat.
• Facilitar que mantingui les relacions iniciades en el marc d'aquestes activitats. L'Atenció Residencial es vincularà al context comunitari, de manera que potenciï la seva integració i participació en la comunitat. Promourà i organitzarà el suport comunitari que el nen, nena o adolescent i la seva família necessitin. Estimularà i facilitarà l'ús dels recursos comunitaris per part de la persona menor d'edat i de la seva família, al mateix temps que els ensenyarà a usar-los.

RELACIONS SOCIALS I DE GRUP CONVIVENCIAL

Es valorarà i potenciarà la vida en comú del grup convivencial, possibilitant activitats en comuna i establint un clima de convivència positiu i acollidor. S'ajudarà als nens, nenes i adolescents a la millora de les seves habilitats socials i de comunicació.

RELACIONS FAMILIARS

L'Atenció Residencial procurarà el manteniment de la identitat familiar del nen, nena o adolescent, ja que constitueïx un element bàsic per a la seva identitat personal i per al seu adequat desenvolupament. La intervenció amb la família es considerarà, per tant, un àrea fonamental de la intervenció, ja es persegueixi l'objectiu d'assolir la reunificació familiar o el de salvar tot el possible de les relacions familiars i de la seva identitat familiar quan hagi d'integrar-se en un context convivencial diferent al familiar. Si a pesar de tots els esforços és impossible desenvolupar un treball amb la família, sempre serà necessari ajudar al nen, nena o adolescent a conservar els aspectes més positius de la seva història, de les seves relacions familiars, i ajudar-li, igualment, a elaborar els aspectes conflictius. S'ha de buscar, sempre que sigui possible i quan sigui en interès del nen, nena o adolescent, la màxima implicació dels pares i mares en el procés d'intervenció i en l'atenció que es presta als seus fills i filles. El centre residencial s'organitzarà de manera que tingui cabuda la participació dels pares i mares, possibilitant-los l'assumpció de responsabilitats en l'atenció dels seus fills i filles. En cada cas es determinaran les tasques que els pares i mares puguin assumir de manera progressiva. Això s'ha de contemplar fins i tot quan l'Atenció Residencial s'hagi aplicat en contra dels seus desitjos i en aquells casos en els quals la reintegració familiar no sigui l'objectiu. En aquesta última situació, s'ha de treballar per mantenir i rescatar els elements positius de la relació entre la persona menor d'edat i la seva família. Sempre que sigui en benefici del nen, nena o adolescent, s'estimularan i facilitaran els contactes amb la seva família, sigui en forma de visites, contactes telefònics i/o escrits. El centre residencial portarà a terme un seguiment de les visites i de l'estat dels fills i filles després de les mateixes. Es disposaran alternatives per als nens, nenes o adolescents que no rebin visites de la família, com, per exemple, facilitar la relació amb altres persones que puguin constituir un suport. La figura central de la interacció entre el Centre i la família serà l'educador-tutor o educadora- tutora que, en el marc d'aquesta relació, facilitarà als pares i mares orientació i models adequats sobre l'atenció i interacció amb el nen, nena o adolescent. S'assegurarà la continuïtat entre la labor que desenvolupen els i les professionals relacionats directament amb el nen, nena o adolescent (educadors i educadores) i la qual desenvolupen els i les professionals que centren la seva intervenció en la família (Coordinador o Coordinadora de Cas, terapeuta, educador o educadora familiar...). A més, es transmetrà a la família sensació de continuïtat, compartint objectius, perspectives i, en ocasions, activitats.

RELACIONS AMB ALTRES INSTITUCIONS

El centre residencial establirà relacions amb altres institucions intervinents amb el nen, nena o adolescent i la família, de manera que les seves actuacions siguin coherents amb els objectius que s'estableixin en el Pla de Cas.

Acolliment d'Urgència

ELS ACOLLIMENTS RESIDENCIALS D'URGÈNCIA

És evident que l'itinerari anteriorment ressenyat obeeïx a situacions que permeten programar i pautar l'acolliment residencial en condicions ideals, disposant del suficient temps i sense que el nen, nena o adolescent corri riscos greus en la situació de convivència prèvia a l'acolliment. Existeixen, no obstant això, situacions de greu risc o de manifest desampar que imposen la necessitat d'actuar urgentment, acollint immediatament al nen, nena o adolescent per a protegir-li d'un greu dany.
En aquestes situacions d'urgència l'objectiu principal de l'acolliment residencial ha de ser proporcionar un context de seguretat i protecció. Això inclou almenys:
• Garantir-li la seva protecció.
• Proporcionar-li com més aviat millor una explicació comprensible del que està succeint, informació sobre calendari de visites familiars si aquestes no resulten desaconsellades, així com l'accés a una persona de referència que conegui les seves circumstàncies i pugui exercir com figura de confiança i suport (educador-tutor o educadora-tutora).
• Informar-li del funcionament i de les regles del centre com més aviat millor, una vegada que hagi rebut el suport precís.
• Protegir-li, quan sigui necessari, dels seus propis impulsos destructius.
• Un context de convivència agradable.
• Una organització que permeti satisfer les seves necessitats bàsiques tals com alimentació i descans en qualsevol moment que calgui.
• Disponibilitat per a proporcionar-li atenció psicològica en aquells casos que es jutgi necessari.
L'anterior determina en tota lògica que la seqüència de passos detallada en “l'Itinerari de la formalització de l'acolliment residencial” es vegi alterada absolutament en la seva ordenació, encara quan amb posterioritat a l'ingrés d'urgència es vagin emplenant tots ells en el mínim temps possible. En general, quan es produeïx un ingrés d'urgència, el Servei d'Infància i el centre residencial tenen poca informació sobre els antecedents i necessitats de la persona menor d'edat. Per això, ambdós treballaran conjuntament per a completar, en un termini de temps no superior a tres mesos, l'Avaluació del cas. El centre residencial se centrarà en l'avaluació del nen, nena o adolescent.

L'ACOLLIDA

El procés d'admissió i acollida es planificarà curosament per a respondre a les necessitats derivades de la separació familiar que va a sofrir el nen, nena o adolescent així com a les necessitats derivades de la seva integració en el Centre. Al mateix temps, complirà els objectius de recollir i analitzar la informació necessària per a determinar la forma que es va desenvolupar la intervenció. Es proporcionarà a la persona menor d'edat una acollida que faciliti un clima adequat, que li ofereixi seguretat i ajudi a afrontar els sentiments i emocions (pèrdua del vincle afectiu, pèrdua de senyals d'identitat i del mitjà referencial, desarrelament, por, tendència a negar la situació, autoinculpació) que solen acompanyar a la separació del mitjà familiar i la seva adaptació a un nou context de convivència. Algunes de les accions que poden ajudar a establir un clima adequat d'acollida són les següents:
• Preparar a la comunitat residencial per a rebre i acollir al nen, nena o adolescent. Els quals ja resideixen en el Centre poden resultar de gran ajuda en aquest procés de separació i adaptació.
• Possibilitar que en el moment de l'ingrés romangui acompanyat per el o la professional del Servei d'Infància que ha constituït el seu referent fins a aquest moment i per la seva família (si resulta convenient) o altres figures de suport.
• Informar al nen, nena o adolescent i a la família sobre quins són els seus drets i les seves responsabilitats. Explicar-los, igualment, el funcionament del Centre. La informació s'oferirà de manera que resulti comprensible per a tots. Pot donar-se suport amb el lliurament d'un document escrit elaborat amb aquest objectiu.
• Conèixer el tipus d'inclinació cap als seus pares i mares, de manera que pugui preveure's el seu comportament. El personal del centre ha d'estar informat de les reaccions que s'esperen en cada tipus d'inclinació i en cada fase del duel.
• Proporcionar-li cura i benestar físic, sabent que és la primera manera de proporcionar-li seguretat.
• Designar a un educador o educadora (educador- tutor o educadora-tutora) com figura de suport i de referència per a transmetre al nen, nena o adolescent sentiments de seguretat i estabilitat.
• Recollir els seus efectes personals, inclosos els records familiars i personals, com ajuda per a mantenir l'estabilitat de la seva identitat durant la separació
• Acollir-li respectant l'inevitable sofriment que li provoca la separació i posar al seu abast les paraules precises que expliquin el succeït i reconeguin la pèrdua soferta.
• Fer referència al passat, evitant-li la sensació d'haver perdut la seva pròpia història.
• Parlar-li del futur de manera esperançadora, encoratjant-li a prendre el control de la seva pròpia vida.
• Ajudar al nen, nena o adolescent a entendre la situació que està vivint, atenent sempre a la seva edat:
- Explicant-li el motiu de l'ingrés des de la seva vivència personal;
- Reconeixent i clarificant les seves pors davant la vida en el Centre;
- Definint l'internament com període transitori en la seva vida, durant el qual se li ajudarà prestant-li els recursos necessaris.
- Explicant-li, quant sigui necessari, el funcionament del Centre.
- Facilitar l'expressió dels seus conflictes, tant de manera verbal com a través d'altres formes d'expressió, fent-li saber els límits que no està permès transgredir.
- Donar-li temps per a elaborar la seva nova situació i adaptar-se a la vida del Centre.